Deixeu treballar als periodistes valencians!

Quan encenies la televisió la fatídica vesprada-nit del 29 d’octubre, les televisions nacionals continuaven amb els seus debats sobre política madrilenya. Només la premsa local, un parell de ràdios i la radiotelevisió autonòmica feien seguiment minut a minut del que estava passant als nostres pobles. Això va canviar ràpidament, i dos dies després el focus mediàtic va ubicar-se en la tragèdia sense precedents que va assolar 70 municipis valencians. Ara bé, feia mal sentir frases com "son pueblecitos de pocos habitantes" o noms de poblacions com Alfafar pronunciats amb accent en la primera, o en la segona vocal. No passa res, eren moments d’estar a la faena, i així van fer-ho totes les redaccions de premsa valencianes, a pesar d’haver sigut reduïdes o fins i tot clausurades durant els últims anys, amb el reforç de molts companys vinguts de tot arreu.

Quan els números no han quadrat, la solució aportada pels directors generals dels mitjans de comunicació ha sigut acomiadar periodistes, comercials, fotògrafs o personal administratiu de les redaccions. Alguns diaris han tancat la seua delegació valenciana, altres les han reduïdes a només una o dos persones, i fins i tot els diaris tradicionals valencians no deixen d'acomiadar personal. Ni tan sols han sigut l’excepció els mitjans digitals que també han vist en molts casos reduïdes les seues plantilles. Per això, el balanç és clarament negatiu pel que fa al nombre de professionals, de recursos i de mans i veus, un fet que no ha evitat que tots els periodistes sense excepció hagen donat el 200% per a informar a les seues audiències. Companys de ràdios com la Cadena Ser, literalment, van salvar vides durant eixa matinada. I pràcticament tots els mitjans tan tradicionals com digitals, han informat amb rigor de desfetes particulars i concretes de molts sectors productius com el cultural o el de l’hostaleria.

S’ha demostrat que per a estar ben informat del que passa al teu voltant necessites que t’ho conten periodistes que coneguen els veïns, els polítics i a la societat civil valenciana. Gent d’ací, que tinga el terreny treballat, i que de nou han demostrat que el sector disposa, quan els deixen treballar i els donen recursos i llibertat, de grans professionals. Professionalitat que no coneixen els pseudoperiodistes, els influenciadors patrocinats per l'extrema dreta, ni altres escampadors de mentires que venien ací com els depredadors que oloren la sang, de cacera. Davant dels "bulos" i les notícies falses que desinformaven de milers de morts en garatges, de tones de menjar tirades al fem, de cadàvers trets per la porta de darrere del Bonaire o de saquejos indiscriminats, la resposta ha sigut donar informació real. Si bé és cert que en molts casos ha sigut difícil desmentir les mentires malintencionades, ja que per desgràcia, la desinformació forma ja part de les nostres vides, i això es traduïx en desconfiança.

Sí, hem d’assumir que fa uns anys quan un periodista afirmava alguna cosa es tenia per verídica i, per contra, ara hi ha molts lectors que desconfien de la nostra paraula. Seria llarg d’explicar el perquè hi ha tanta gent, molts presumiblement amb trellat i coneixement, que es refien més d’un agitador que diu que coneix a un policia cosí d’un amic seu, que de la paraula de la mateixa policia. Per això el rigor que han mantingut els periodistes valencians, és encomiable. Una altra cosa ben diferent és la manera de demanar responsabilitats polítiques i la forma d’informar sobre les manifestacions, on ja han entrat els interessos polítics i econòmics de les capçaleres i s’ha tornat, en alguns casos, al periodisme de partit. Per això cal diferenciar sempre els professionals dels mitjans per als quals treballen, i en cap cas són tolerables les agressions i l'assetjament que han patit companys de diferents mm.cc per informar entre el fang.

Ara bé, ningú haurà vist una foto d’un cadàver publicat en un mitjà de proximitat, ni ara ni en l’incendi de Campanar, ni tampoc les tones de sensacionalisme que han abocat als seus seguidors virtuals desenes de provocadors mentiders. Per això, crec que hem d’estar orgullosos de com han donat la cara els professionals valencians de la informació, els quals han fet jornades maratonianes, alguns fins i tot jugant-se la vida, i que majoritàriament no rebran compensacions d’hores extres ni dies de vacances.

El cas À Punt

S’ha posat molt el focus en la gran informació de servici que ha donat À Punt, i com durant la DANA ha fet un pas endavant per a guanyar-se el cor dels valencians i valencianes. Estigueren informant rigorosament en la prèvia, durant la tragèdia i fent un treball excepcional durant tots els dies posteriors. Milers d’hores d’informació de servici, sense evitar contar les notícies que assenyalaven a uns polítics o a altres com a responsables. Algú podria dir que per a això està, i si bé és cert, capítols anteriors com l'accident de metro, o la cobertura política que es fa en altres televisions públiques com TeleMadrid o la Televisió de Galícia, demostren que una cosa són les bones intencions i altra la realitat. En este cas, a pesar de tindre més d’un 10% de la plantilla directament afectada per la DANA, s’ha fet un esforç ingent per a estar en cada racó de la tragèdia. Per cert, no només el personal de la casa, també el de totes les productores associades que s’han posat a disposició de la cadena.

El premi a una gran cobertura i a una millora en l'audiència, a més el reconeixement pel treball ben fet de la societat serà, sorprenentment, canviar-ho tot. Un canvi que ja estava previst, però que de sobte s’ha vist accelerat, amb l’aprovació de 37 milions d'euros per pagar l'IVA pendent i poder formar la nova societat que regirà À Punt. No cal explicar el nou model, perquè bàsicament torna a una societat convencional a l'estil Canal 9 on el president - Vicente Ordaz- triarà un Director General que farà el seu equip. Fins ara tots els càrrecs excepte el cap d'informatius es triaven per concurs públic, i la redacció podia votar a favor o en contra de la designació del cap d'informatius, el lloc clau per a controlar la informació política de la cadena que proposava el director general. Per tant, prompte acomiadaran a Iván Esteve, l’actual cap d’informatius, que tot i haver de suportar rumors de canvis, atacs polítics i l’escrutini i vigilància constant de cada peça informativa, ha tornat el prestigi, i ha mantés la pluralitat als informatius de la cadena. El premi al treball ben fet serà presumiblement un comiat, ja que el nou director general triarà tots els directius -escollits anteriorment per concurs- entre gent de la seua confiança.

Tampoc podrà donar la seua opinió la redacció, ja que abans, tenia veu en l'elecció d’eixe carrèc, per molt que el senyor Ordaz diga que això no passa “en ningún lugar del mundo” per a rematar amb la frase “sólo pasa en Cuba o la Unión Soviética”, una afirmació falsa. De fet, es vota el cap de redacció en El País, en Canal Sur -recentment- i en altres televisions de FORTA, sense haver de nomenar models de televisions nòrdiques o diaris com el Libération. En À Punt només estava a més a més, l’opció de vetar dos voltes el nom proposat pel director general, validar, que no triar. Que si tenim en compte els antecedents, no està de més comptar amb mecanismes de control a la manipulació, cosa que ha eliminat completament la nova llei, la qual ha propiciat un consell d’administració on només hi ha representants de VOX i del Partit Popular. Podrien haver negociat PSPV i Compromís obtindre representats, però no ha sigut així i el temps dirà si és o no una decisió encertada no tindre ulls dins d'À Punt per fiscalitzar el seu funcionament.

En resum, tindrem nou director general d’À Punt triat per Vicente Ordaz durant les próximes setmanes, que substituirà a Alfred Costa, que va dimitir recentment. Ordaz ha confirmat que tindre poder de decisió va ser un dels requisits que va posar per a acceptar el càrrec de president de la nova societat. Els altres dos: triar els consellers proposats pel PP que l’acompanyaran, i que la televisió estiga millor dotada econòmicament, cosa que aplaudim perquè cal una televisió pública ben finançada per donar cobertura a tot el territori i poder competir amb la resta de canals.

Li desitge tota la sort del món a Ordaz i que les seues paraules siguen certes “no serà la tele del PP”. Ara bé, el seu major repte és seduir a una gran part de l'audiència que no considera la tele com seua, i fer-ho amb pocs recursos. Bàsicament perquè aquells que l’han posat al càrrec s’han dedicat durant sis anys a dir que la tele no era seua, era TeleOltra o TelePuig, quan en realitat les tertúlies han sigut les més plurals que es recorden en una televisió valenciana. Esperem que tinga sort a l’hora de triar director general, ja que els últims que es van triar amb el PP per al càrrec van passar tots pel jutjat: López Jaraba, Lola Johnson, Pedro García i Genoveva Reig. I si no és molt demanar, que parle valencià, o almenys l’entenga, no com passa algun membre del nou consell d’administració de la televisió valenciana.

A partir d’ací, és difícil donar amb la clau per millorar una radiotelevisió que va nàixer amb moltes crítiques, que s’ha usat com a armament polític, que té una plantilla en estat d’interinitat, un llibre d’estil modèlic que es refarà sencer i un comité de redacció que s’ha quedat sense funcions. Cal donar el benefici del dubte a qui vinga i sobretot deixar treballar als professionals de la casa, que han demostrat estar per damunt de la majoria de les televisions pel que fa a rigor i professionalitat en la cobertura de la DANA. Els informatius han recuperat prestigi, la plantilla ha demostrat la seua vàlua, i la independència amb la qual han treballat ha estat clau per fer-ho, una independència que no s'hauria de tocar. Ordaz que ve del món del periodisme esportiu ho sap “el que funciona bé, no s'ha de canviar”. Però les preses per controlar À Punt del PP, pagant eixos 37 milions en mig de l'emergència econòmica de la DANA, no són un bon auguri per a un mitjà que és patrimoni de tots, i hauríem de poder sentir nostre independentment del partit que estiga al càrrec.

Vicent Marco és president de la Unió de Periodistes Valencians