de categoria

Diccionari per a odiosos: les paraules més detestades

15/11/2022 - 

VALÈNCIA. Per aprofitar l'Any Joan Fuster, quin millor homenatge al seu Diccionari per a Ociosos, que fer una versió, curta i més modesta, d'un altre diccionari similar. Ara, d'ociosos, no sé si n'hi ha molts, però odiosos en la versió hater i en la versió trol, n'hi ha a cabassades. Com també hi ha moltes paraules que, independentment del seu significat, cansen i els agafem mania. Arriba un punt que ens regloten i, per tant, el sentiment arriba a ser, fins i tot, físic. Fet que dona la raó a aquells que parlen del poder ocult de les paraules. Algunes són noves maneres de dir el de sempre, altres cansen per reiteratives, n'hi ha que molesten per culpa de l'emissor que les gasta, i també estan aquelles que amaguen significats francament odiosos. En compte de paraules d'amor senzilles i tendres, que canta Serrat, hui me sobren paraules (...) paraules molt lletges, que canten els Antònia Font.

Diccionari per a odiosos

Terreta - Tot va començar amb esta paraula, la reina abjecta. A priori afectuosa, carinyosa, i tan usada per referir-nos al nostre, al nostre... Bé, hi ha qui odia el mot país i també qui odia comunitat. Eixe és el motiu del fet que aparega la paraula terreta amb tanta força, o el seu germà major, territori. Territori és l'eufemisme recurrent per a evitar la confrontació, és Suïssa, no pren partit suposadament per ningú, però al remat està a favor del bàndol del capital, o de la capital en este cas. Ja està bé també d'autoanomenar-nos de la terreta, cansa, avorrix i ens fa menuts. No arriba al nivell de feredat que provoca sentir Levante Espanyol, però hauria d'estar reservada a l'ús per part dels exiliats i prou.


Comboiet - Tot és comboi i festa, fem comboi, ens enrossinem i podem acabar a gatameus. Els diminutius, usats reiteradament pels valencians que tenim la llengua més dolceta del món, que deia aquell, de vegades embafen. Com si eixes lletres de més foren massapà, el comboiet arriba a ser una casca sencera, un tronador de quilo i mig, un arnadí injectat en vena. Feu comboi amb moderació, i el comboiet elimineu-lo de la vostra dieta. Com l'esmorzaret, que és esmorzar i avant, resulta ridícul anomenar esmorzaret a mitja barra de pa amb tres llonganisses, dos botifarrons, allioli i faves.

Bro - D'anglicismes innecessaris que alguns joves fan propis n'hi ha molts. Al valencià li costa crear paraules noves en un moment en el qual encara està acceptant algunes com deport, barco, trage o tio. Tio és altra de les maneres, com bro, d'anomenar un amic, així com nano, tan habitual a la ciutat de València com rebutjada fora d'ella. Als pobles s'escolta també allò de prim, una apòcope de primo, com bro ho és de brother, que no deixa de ser un castellanisme. Per cert, no sé si queda més ridícul la traducció i dir a algun amic germà, bé, sí ho sé: és encara més detestable. Està al nivell dir rubio o tigre al cambrer, o d'anomenar a qualsevol crack. En estos casos la bescollada està reconeguda constitucionalment com a dret.

Caloret - Un altre diminutiu, amb cançó inclosa, i amb tanta broma al seu voltant que ha arribat a cansar. No és canvi climàtic, és el caloret de l'hivern diuen alguns, i mira, no cal.

AOVE - La pedanteria causa rebuig, i en eixes estan els que a coses com l'oli d'oliva li diuen AOVE, l'acrònim de Aceite de Oliva Virgen Extra. Com tota aquella parafernàlia de principis de segle, on una simple truita de creïlles era una "omelet de tubèrcul escalfat a baixa temperatura en AOVE i aroma de bult d'exal·lota texturitzat..." totalment menyspreable. Ah, ho oblidava, la quinta essència de la presumpció és anomenar Gt’s /yitis/ als gintònics. 

Tardeig - Tardeo és lleig, però tardeig és més lleig que un pecat. Com dir-li temacle al neologisme temazo (millor temarro), o postureig al fet d'aparentar, o com deien els majors "cagar per mig cul". Tota la vida s'ha estilat prendre un aperitiu després de la faena, o abans d'anar a sopar, era l'hora del vermut. Ara els publicistes li han posat un nom nou, i com que la cosa s'ha oficialitzat, sembla més popular o collonut encara. Jo continuaré quedant per a un aperitiu, si m'ho permeteu els amants del si ho dius t'arranque el cap tardeig.

Marc incomparable - Segurament esta expressió l'heu sentida mentre la llegíeu amb la veu d'algun expresident de la Generalitat. En l'època on érem un enorme photocall que tapava corrupteles, eixe marc incomparable de cartó pedra ens va empobrir, i bé, ja ningú gasta eixa funesta expressió.

Random - Ací entrem en ràbia per desconeixement. Tenint opció de dir arreu, què collons fem dient random per ací, random per allà?

Sas? - La versió esnob en valencià del sabes? o you know? que servix d'afegitó o noteta final de cada frase, sas? Usada molt en els autobusos escolars que porten alumnes de la Ribera a les escoles concertades, sas? Hi ha persona que no sap acabar una frase sense dir-la, sas? I esdevé detestable, sas?

Brutal - A esta li he tingut mania sempre, com a Miami pronunciat /mayami/, o als que diuen "me'n vaig de capde a London". Què capde, ni què London? Ni que fores de Borriana! Segurament siga culpa d'haver llegit Àlex Grijelmo que és com un Pere Consciències que va dient-te per darrere "bizarro significa valent, no estrany", "brutal significa agressiu, no és sinònim de genial ni d'enorme". Però caldrà acceptar-ho, per ominós que siga, i engolir-lo com qui menja una col de Brussel·les davant d'una torrada, amb resignació. Altres adjectius positius que gastem per a magnificar algun fet, també abominables, són total o meravella, quan es diuen com epitafi caigut del cel que i es disparen sense trellat.

En plan - Expressió moderna que importuna a l'actor Ferran Gadea i crec que no està sol en este rebuig. Frases com en plan o lo següent s'han fet un lloc a colzades dins de les converses ocasionals, allò que els anglesos anomenen small talk, i que ve a ser, conversa d'ascensor, que amb estes expressions noves ens fa estimar-nos més agafar les escales i pegar a fugir. Per cert, si diu de chil —un de de tranqui encara més infame— o no tinc el mood: muda't de barri i canvia d'amics.

No, no, totalment - Açò cal explicar-ho, perquè jo no era conscient que ho feia, i ho faig, causant la sorpresa i incomoditat d'algun nouvingut. Quan ens diuen alguna cosa certa, i volem assentir i afegir que a nosaltres també ens passa, moltes voltes comencen dient no, no, i rematem amb un totalment. Una contradicció paradoxal en dos actes, negació i reafirmació, que desquadra els pocs habituats i que pronunciem sense adonar-nos.

Infrafinançament - Esta causa odi, més concretament autoodi, ja que dins del fet continuat de ser més pobres o empobrits que la resta per decret, està la justificació i inanició de molts.

De categoria - En este cas és una qüestió personal, perquè, com podeu comprovar, és el nom de la secció i de dos dels meus llibres, De Categoria Internacional i De Molta Categoria. L'ús reiteratiu de qualsevol expressió acaba per desgastar-la, i m'ha passat com amb les meues sabates favorites, de tant de lluir-les les he avorrides. Si cada volta que sent un "de categoria" em donaren un euro, podria acabar el Nou Mestalla i em sobraria per mantindre el vell en peu.

Fins ací, de moment, el diccionari amb més hate, que diuen els moderns, provocant, tanmateix, amb eixa paraula molt de hate. Errades com tenim que, gafes o bocadill poden causar repulsa i algun infart entre lletraferits. També està qui sent gaudir, llavors o doncs i vol comprar-se una camiseta de Tabàrnia. Perquè l'odi com l'amor, moltes voltes no entén a raons, però en este cas, millor apostar per més amor i menys odi. Gràcies de cor a les col·laboracions d'aquells que contestaren la meua pregunta per Twitter, un lloc on l'odi guanya per golejada a l'afecte, i on ara està, sembla, permesa la comèdia. Allí els aforismes de Joan Fuster ara serien tendència, ja que a banda que el format és l'ideal, està farcidet d'ociosos.