El finançament extraordinari concedit per l’Estat a les comunitats autònomes l’any 2022 tampoc ens arriba a les valencianes i els valencians, malgrat estar llargament infrafinançats.
A finals de l’any 2019, abans de la pandèmia, el govern espanyol va calcular els lliuraments a compte del sistema de finançament autonòmic sense poder preveure l’evolució negativa de la recaptació d’impostos (IRPF, IVA i impostos especials) que anava a produir-se a partir del mes de març de 2020. En conseqüència totes les comunitats autònomes reberen major finançament a compte que el que es derivaria de la recaptació definitiva.
Ara l’any 2022 quan toca liquidar el finançament de l’any 2020, l’Estat decideix compensar a les comunitats autònomes que reberen més lliuraments a compte que el que corresponia una vegada calculada la recaptació definitiva dels impostos que realitza l’Agència Estatal de l’Administració Tributaria (AEAT).
Ara bé, a totes no, ja que queden excloses la Generalitat Valenciana, i els governs de les illes (Balears i Canàries).
I perquè?. És que l’AEAT ha recaptat més recursos que els avançats amb els lliuraments a compte?
Doncs no, totes tres comunitats autònomes també presenten un resultat de la liquidació definitiva negativa, és a dir, rebérem més fons dels lliuraments a compte que el resultat de la recaptació d’impostos. I llavors? Doncs, el govern central s’inventa una interpretació molt agosarada.
Com que hi han al sistema de finançament uns fons (anomenats de convergència) sobre els que no es realitza cap lliurament a compte, la seua liquidació definitiva sempre es positiva i per tant sols a les tres comunitats autònomes citades, compensa ixa liquidació la negativa procedent de la recaptació d’impostos. Uns fons, la finalitat dels quals és reduir les diferències de finançament i PIB per càpita, acaben perjudicant a les valencianes i els valencians, malgrat ser més pobres que la mitjana i estar infrafinançats.
Així les coses, la recaptació d’impostos l’any 2020 al País Valencià fou inferior als lliuraments a compte en 608 milions d’euros i com no se’ns compensà com si s’ha fet a altres comunitats autònomes, hem rebut 1.062 milions d’euros menys que la mitjana, és a dir, 216 euros menys per habitant ajustat. El pitjor índex, el 91,9 sobre 100 que representa la mitjana, d’este model definit l’any 2009. En termes globals, som la sisena autonomia pel que fa al pagament d’impostos, però la darrera, és a dir, la quinzena en finançament rebut.
El finançament extraordinari que ha concedit graciosament el ministeri d’Hisenda podria haver-se calculat en base a la reducció de la recaptació d’impostos. En eixe cas el total concedit, 4.404 milions d’euros, representa el 71,3% de la reducció observada a les comunitats autònomes beneficiaries (totes menys la valenciana, i les Illes Balears i Canàries), amb la qual cosa aplicant-li ixe mateix percentatge a la Generalitat Valenciana li correspondrien 433 milions d’euros més que els que rebrem. Efectivament no deixaríem d’estar infrafinançats però almenys no estaríem doblement discriminats. És incomprensible com un finançament extraordinari decidit per l’Estat acaba no beneficiant a la comunitat autònoma més infrafinançada.
Rafael Beneyto es membre de la comissió d’experts de les Corts Valencianes per al finançament autonòmic