El Museu Històric Municipal de València estrena nova cara

VALÈNCIA. El Museu Històric Municipal, situat al costat del Saló de Cristall de la Casa Consistorial i seu de símbols referents de la història de la ciutat, com la Reial Senyera, reobrirà les seues portes este dimecres 15 de novembre, una vegada finalitzades les obres de remodelació que s'han mamprés en el seu interior. Així ho ha anunciat l'alcaldessa de València, María José Catalá, qui ha ressaltat que “este museu, d'accés gratuït, serà fonamental per a entendre la ciutat”.

L'alcaldessa ha explicat que, amb un pressupost de prop de 1,3 milions d'euros, “la citada intervenció ha permés ampliar la superfície del Museu Històric Municipal per a posar en valor els fons d'aquest recinte, catalogats Béns d'Interés Cultural”. “Concretament, les obres han incorporat una sala de recepció, han millorat la il·luminació i la climatització, tant d'este espai com de la Sala Municipal d'Exposicions de la planta baixa. També s'han realitzat una sèrie d'adaptacions en l'espai original del museu. I tot això, segons el projecte museogràfic elaborat pel prestigiós dissenyador Dani Nebot”, ha detallat Catalá.

Tot i contindre els símbols i relíquies més referents de la història de València, catalogats tots ells com a Béns d'Interés Cultural, el Museu Històric no era un museu fàcil de comprendre pels visitants i les seues instal·lacions feia molt de temps que no havien sigut actualitzades. Vista la necessitat, des de la regidoria Patrimoni i Recursos Culturals es va encarregar al Premi Nacional de Disseny, Dani Nebot, la redacció d'un projecte per a remodelar el Museu Històric. Un projecte que recull nou disseny expositiu, un nou mobiliari, una nova distribució, una nova il·luminació i una nova retolació. Nebot també és responsable de la museografia del Centre Arqueològic de l'Almoina.

Els treballs han sigut precedits per la retirada de les obres exposades en el Museu Històric, per al seu trasllat a diferents magatzems municipals darrere de la seua custòdia i conservació o per a la seua exposició en altres museus municipals. Per la seua banda, les obres que no va poder ser retirades per raó de la seua grandària, com les vitrines del Penó de la Conquesta i de la Senyera original, o el bust dedicat al Rei Jaume I, es van protegir adequadament. En el cas de la Senyera de 1928, va ser traslladada, juntament amb la seua vitrina, al Saló de Cristall i, més tard, a l'Hemicicle.

Quatre sales

Catalá ha explicat que “la renovació del museu no ha introduït canvis radicals en les obres exposades en el Museu Històric Municipal, però sí ha comportat una millora en la manera d'exhibir-les”. L'espai s'ha reorganitzat en quatre sales o “ambients”, presidits pels  epígrafs Qui som, On estem, D'on venim i Els nostres records.

Amb este enfocament, la Senyera de 1928 ocupa un lloc principal en la primera sala, acompanyada d'altres peces emblemàtiques que al·ludixen als símbols de la ciutat i d'un audiovisual que sintetitza les essències de València, els seus habitants, les seues tradicions i els seus costums.

La Sala 2 exhibix, en un espai completament remodelat, els plànols d'Antonio Mancelli i Vicent Tomàs Tosca, les representacions planimètriques més antigues de la ciutat, acompanyades d'una cuidada selecció de gravats històrics i d'un amé interactiu que permet comparar els dos plans, veure'ls detalladament i obtindre completa informació sobre ells. “Sens dubte, la ubicació que ara se li ha donat als plànols, en aquest nou espai més recollit i amb la il·luminació molt mesurada, és una encertada decisió per a afavorir la seua conservació”, ha afirmat l'alcaldessa.

La Sala 3 no canvia molt, perquè està presidida per les pintures parietals de Ramon Stolz amb els retrats dels reis, l'escena de Francesc de Vinatea i el cavaller del Centenar de de la Ploma. Així mateix, una moderna vitrina exposa diversos pergamins pertanyents a diversos dels reis de la Casa d'Aragó.

Finalment, la Sala 4, corresponent a l'antiga església de Santa Rosa de Lima, ha mantingut el seu aspecte original, si bé s'han tancat les obertures per a permetre el control lumínic i s'ha reorganitzat la disposició de les obres. A més, s'ha tancat la galeria amb balustrada construïda per Javier Goerlich quan, en 1935, va mamprendre la divisió de l'església en dos plantes costades a l'altura de l'antic cor. Per a respectar la visió de l'altura original del temple, s'ha tancat el buit amb un cristall transitable. Mitjançant un treball d'il·luminació excel·lent, es ressalten les pintures de Vergara de la cúpula de l'antic presbiteri i de la nau, sempre amb nivells d'il·luminació molt baixos, per a garantir la seua conservació.

Ocupant una posició central en esta última sala, es troba el llenç La Immaculada i els Jurats de València, de Jeroni Jacint Espinosa. Una obra de grans dimensions, amb un interessant rerefons històric, en la qual podem vore la més antiga representació del govern local. Esta obra serà restaurada “en viu” quan siga instal·lada en la seua posició i els treballs, escomesos per un equip d'especialistes, podran ser contemplats per les persones que visiten el museu durant un any.

El Museu Històric acull gran quantitat de relíquies i símbols de gran valor per a documentar i preservar la història de la ciutat, com la Reial Senyera, el llibre dels Furs, el Penó de la Conquesta, el Trofeu de la Conquesta, l'Espasa del Rei En Jaume, el quadre de la Immaculada, els Jurats d'Espinosa, l'Arcàngel Sant Miquel, les Claus de la Ciutat o diferents plànols entre els quals destaquen el del pare Tosca, datat en 1704 i els de Mancelli de 1608 o Montero d'Espinosa, de 1853. Actualment estes relíquies es distribuïxen en quatre sales: la que mostra els plànols; la Sala de Vistes de la Ciutat; la Sala dels Furs i la Sala Foral.

Pel que fa la ubicació de la talla de la Mare de Déu dels Desemparats, que va patir canvis arran de les obres, María José Catalá ha manifestat que es mantindrà en la zona noble de l'Ajuntament, tal com va decidir després de prendre possessió com a alcaldessa de València.