El Punt: l'arxiu dels moviments llibertaris de València - Marta Moreira 

VALÈNCIA. És un espai estret i allargat. Un baix de només 50 metres quadrats, amb una porta d'entrada discreta, indistinta de moltes altres del barri del Carme. És fàcil passar de llarg pel número 11 del carrer Garcilaso sense saber que deixes arrere el fons documental més antic dels moviments antagonistes i llibertaris contemporanis de la ciutat de València. Per a situar este racó a colp de vista, hem de buscar un ampli mural groc i negre que porta el segell d'Elías Taño. En ell llegim els noms d'una sèrie d'anarquistes històriques, com Aurora López, María la Jabalina, Amèlia Jover, Mercedes Comaposada, Lucía Sánchez Saornil, Amparo Poch o Federica Montseny, davall de la següent frase: "De la fam de les nostres mares traguérem nosaltres les ganes de mossegar".

El Punt es definix com un Espai de Lliure Aprenentatge on es reunix la memòria dels moviments antagonistes i llibertaris que s'han succeït a València des dels anys 80. Va sorgir l'any 2016 de la conjunció de dos projectes anteriors. D'una banda, el Centre de Documentació Antagonista, que va tindre el seu origen amb les primeres okupacions que es van fer en la capital del Túria fa trenta anys. Esta part dels fons han arribat ací després d'un llarg periple que va començar l'any 1991 en el Kasal Popular del carrer Flora. Després es va traslladar al centre social anarquista Xaloc, també en el barri del Carme; a continuació va passar a la llibreria associativa Sahiri al carrer Danses, després a l'Ateneu Popular del Carme; posteriorment al centre social La Dahlia de Mislata i, finalment, al carrer Garcilaso. La segona gran branca de fons dÈl Punt procedix de part de la biblioteca de l'Ateneu Llibertari Al Margen, al seu torn centre de producció d'una de les revistes de pensament llibertari més longeves del país: Al Margen.

Ens reunim amb algunes de les persones que conformen el nucli dur d'El Punt, un espai que no sols funciona com a biblioteca crítica, sinó també com a centre de documentació de moviments socials, espai de reunió per a diversos col·lectius afins i lloc on, fins que va arribar el coronavirus, se celebraven amb freqüència presentacions de llibres i xarrades. El local frega el límit de les seues possibilitats d'emmagatzematge: està revestit de dalt a baix amb prestatgeries repletes de documents, revistes, fanzines i llibres. De fet, en uns mesos El Punt es traslladarà, per falta d'espai, a un baix del barri de Torrefiel. En diverses taules s'apila material pendent de catalogar. “El treball és etern, no acaba mai. Queda molt per fer”, comenta Piro Subrat, un dels socis més joves d'El Punt (33 anys), i autor d'Invertidos y rompepatrias. Marxismo, anarquismo y desobediencia sexual y de género en el Estado español (1868-1982) (Editorial Imperdible, 2020), un exhaustiu assaig sobre el paper que van jugar en el passat els moviments polítics d'esquerra en la defensa dels drets del col·lectiu LGTB.

No és l'única biblioteca social d'este tipus que hi ha a València, encara que sí la més antiga. Altres centres socials com el de Mislata, L'Horta i l'Ateneu del Cabanyal tenen els seus propis centres de documentació, on a més de llibres i fanzines se sol guardar la documentació que generen els col·lectius que formen part d'okupes ja dissoltes. Si vols saber, per exemple, quina classe d'activitats d'índole feminista es van dur a terme en el Kasal Popular del carrer Flora a la tardor de 1993 (o quins grups de punk van tocar; o quines accions d'insubmissió antimilitarista es van portar a terme), este és el lloc al qual has d'acudir. "Mai hem pensat a unir totes les biblioteques socials de València en un sol espai, encara que tenim relació entre nosaltres, fem intercanvis i hem fet activitats conjuntes", explica Mac, bibliotecari de professió en la UPV, i un dels socis de plena participació d'El Punt. "Creiem que és millor que hi haja el màxim nombre possible de biblioteques socials. És més interessant que estiguen distribuïdes en diferents barris, per tal que siga accessible a més persones".

Autosuficiència, Utopies, Mitjans de control social

“Més que parlar de memòria dels moviments anarquistes, és més precés parlar de la memòria del moviment antagonista -continua Mac- perquè és cert que els nostres fons inclouen moltes temàtiques afins, com ara l'okupació, autogestió, insubmissió, feminisme, llibertat sexual, lluita veïnal o ecologisme, però també tenim de manera residual documentació d'altres ideologies com el marxisme o l'independentisme”.

El mètode de classificació té poc a vore amb el que es duria a terme en una biblioteca convencional. Entre els grans paraigües temàtics trobem Cultiu. Agricultura. Construcció i Autosuficiència, Utopies o Mitjans de control social (i dins d'este, Militarisme, Religions, Mitjans d'informació, Antipsiquiatria, Ensenyament, Patriarcat, Treball, Especulació urbanística, Racisme, Alliberament animal, etc.).

En total, El Punt reunix més de 3.000 llibres de tota classe: assaig, novel·la, poesia i teatre. A més, milers de publicacions periòdiques, tant nacionals com internacionals (còmics, fanzines, butlletins de notícies llibertaris i revistes). Finalment, centenars de cartells i adhesius de concerts, manifestacions i tot tipus d'esdeveniments -molts d'ells dissenyats per il·lustradors com Nacho Ignatus, Chema López, Pakote, Concha Habibi o Javi Burguete-. A això se li afigen els arxius dels col·lectius, que contenen cartes i documents de gestió interna.

Ens fixem en un dels cartells estesos sobre les taules: és el de la vintena edició de la Mostra del Llibre Anarquista, que va haver de cancel·lar-se a l'abril del 2020 a causa del confinament. El Punt és un dels col·lectius que col·laboren amb este esdeveniment anual,

Fotos i vídeos: els grans absents

Crida l'atenció l'absència en el catàleg de fons fotogràfics i audiovisuals. Mac, vinculat al moviment okupa des dels anys 80, i autor al seu torn del llibre Abriendo Puertas. Okupaciones en Valencia (1988-2006), explica per què: “Odiàvem els fotògrafs. Hi havia en l'ambient molt de temor a la repressió i al fet que t'identificaren. No teníem interés a ser protagonistes ni tampoc a ser criminalitzats. Ara, trenta anys després, pense que tant de bo tinguérem fotos per a demostrar totes les lluites, conflictes i propostes que van sorgir a València, sobretot entre finals dels 80 i durant la dècada dels 90”.

També guarden retalls de premsa de l'època, però reconeixen que mai els ha interessat oferir un servici d'hemeroteca especialitzat de mitjans comercials. “La majoria de les nostres aparicions en la premsa convencional eren incriminatòries i no ens representaven bé. Per això sempre ha sigut molt important per als moviments llibertaris comptar amb els nostres propis mitjans de difusió: fanzines, butlletins de notícies, ràdios, etc. Si guardem eixos retalls de premsa ací és sobretot per les fotografies, però el que s'escriu en eixos articles no ens interessa. Sabem per experiència que fer entrevistes com esta implica un risc”.

A pesar que l'activitat dels col·lectius socials llibertaris i antagonistes a València és mínim ara en comparació amb el punt àlgid dels anys 90, els socis del Punt amb què parlem coindixen en què la crisi del Covid els ha posat de nou en el focus mediàtic de forma descontextualizada i injusta. “Tota esta campanya per a clavar por en la població amb l'amenaça d'okupacions massives pareix patrocinada per empreses que col·loquen sistemes de seguretat”, opina Aurelio, antic membre d'Al Margen i un dels socis més majors del Punt. “És absurd, perquè de fet cada vegada és més difícil okupar”, coincidix Piro.

Com fer-se soci

Les despeses corrents del local es paguen, amb prou faenes, amb les aportacions dels socis d'El Punt, que sumen prop de 80 persones. Existixen tres classes de filiació: els socis de plena participació aporten 10 euros mensuals; els col·laboradors poden fer aportacions materials, econòmiques (mínim 12 euros a l'any) o amb treball voluntari. Finalment, estan els lectors, per als quals també hi ha una quota estipulada de 12 euros anuals. “És totalment testimonial, i encara així hi ha gent que es queixa que és car”, comenta Aurelio amb una certa sorna.

Qualsevol persona pot consultar documents i llibres en el mateix local. “I si eres soci pots portar-te a casa uns certs materials, encara que no tots. Depén de la teua implicació en el projecte”, comenta Mac. Quin és el perfil mitjà dels usuaris d'El Punt? “És molt variat. Venen molts nostàlgics, i molts universitaris que estan escrivint la seua tesi o el TFG. També venen artistes que volen vincular els seus projectes amb la història dels moviments socials. I entre els socis més compromesos, hi ha de tot: un arxiver, professors d'institut, un jubilat, un obrer, un electricista, artesans, un historiador…”.

Digitalització dels fons de fanzines

Un dels projectes més interessants en els quals treballa El Punt és el llançament d'un espai web que, a més de donar accés al llistat del catàleg complet de publicacions i llibres de la biblioteca -que en realitat està ja disponible en  la Xarxa de Biblioteques Socials de Catalunya i el País Valencià- incorporarà un arxiu digitalitzat de la seua col·lecció de fanzines. L'encarregat d'este laboriós treball és Viruta, un altre dels membres més actius del col·lectiu. Ha dedicat anys a catalogar i escanejar milers de publicacions difícils de trobar en qualsevol altre lloc: butlletins com Fum Negre o QuinKalla (del Kasal Popular); fanzines musicals i polítics valencians com Masakre (“150 puas”) o No Control (“20 duros”); de poesia, com Perversos e Ilustrados, o feministes com a Mujeres Preokupando (“cien pelas”) o Mujeres de Ojos Grandes. “Els fanzines donen veu a gent diferent de les que se sent en els mitjans convencionals. I en este cas són, a més, veus del passat, cosa que a mi almenys em resulta fascinant”, assenyala Viruta.

Amb la perspectiva que atorga el pas dels anys, quina empremta han deixat els moviments socials dels anys 80 i 90 en la societat actual? “Crec que una biblioteca no contribuïx per si mateixa al canvi social. Crec que és una qüestió més personal”, diu Viruta. Aurelio se suma a esta opinió: “Tot allò no ha incidit en la societat de hui”. “Hi hagué més assoliments individuals i de xicotets col·lectius que una altra cosa -apunta Mac-. Molt de creixement personal, però no impactes de fons. Paradoxalment, al mateix temps ara hi ha partits que utilitzen en el seu discurs termes que es van encunyar fa dècades dins dels moviments socials llibertaris, com la participació ciutadana i l'autogestió. Però és només per a posar-se la medalla. La realitat és que després els únics que participen en les seues decisions són els que ells volen”.

Fernando, un altre dels socis presents a la sala, esguita este ànim generalitzat de resignació amb un apunt discordant i positiu: “Jo crec que la memòria històrica servix per a molt més. Sí que hi ha hagut continuïtat. Si no, no estaríem ací. La tradició anarquista i llibertària dels nostres avantpassats va obrir un camí a través del seu llegat. Igual que nosaltres estem obrint camí a uns altres. No partir del que s'ha fet abans seria un error garrafal. La funció d'este lloc és connectar amb la nostra tradició llibertària”.