Hoy es 22 de diciembre

de categoria

El Benidorm Fest i el coneixement del medi

8/11/2022 - 

VALÈNCIA. Si heu anat a escola al País Valencià, és possible que estudiàreu Coneixement del Medi, el que anteriorment es coneixia com a Ciències Naturals. Rius, muntanyes, illes, planetes, pedres i animalets, entre els que era més fàcil trobar l'ornitorinc que el samaruc. La geografia quedava reservada per a socials, i allí entre capitals del món, països i províncies et feies una idea del teu lloc a l'univers. Eixida a visitar les Coves de Sant Josep, volteta pel Gulliver de València on el mestre aprofitava per a parlar de la gran riuà, obres de teatre infantil i visites guiades per museus acollien les nostres excursions. Viatge de fi de curs a Madrid o Barcelona, i si anaves a la neu amb l'institut, tots acabàvem a Andorra o a les estacions catalanes de Masella i La Molina. És molt possible que una volta finalitzats els estudis obligatoris, tingueres més clara la capital de Mongòlia que la del Baix Segura. Fins i tot ara, si triem aleatòriament un grup de valencians menors de vint anys i els demanem que ubiquen al mapa els Ports i Alaska, encertarien més l'estat estatunidenc que la comarca valenciana.

Això ha passat amb el Benidorm Fest, on la majoria dels concursants, llevat dels triunfitos, són desconeguts per al gran públic. Com passa, més del que sembla, amb les tradicions, les festes, la gastronomia i la geografia valenciana. Els rius, les llacunes i els pous on anar a refrescar-nos en estiu, eixos són els nostres triunfitos i és, excepcionalment, on tot el món acudix en massa quan la calor demana remulla. Això de no conéixer el teu entorn, o com li passa a algun crític musical, no conéixer la música que canta la meitat de concursants del Benidorm Fest, no és dramàtic. Pots continuar sobtant-te que Torrevella tinga unes salines on fan parada els flamencs, o que a Busot hi haja una cova de pel·lícula on es poden escoltar concerts. Si volem ser optimistes, en compte de vore drama, podem pensar que és una oportunitat per a descobrir nous talents, i escoltar estils musicals que normalment no escoltaríem, i així divertir-nos amb la seua oferta musical en el cas del Benidorm Fest. I parlant del nostre territori o país, una excusa per a eixir de casa, rodar i conéixer pobles i racons que no sabies que estaven tan a prop.

I sí, podem dir-li país al nostre lloc al món sense que això signifique odiar Espanya ni voler ser independents. Simplement, és un nom més adient, per moltíssims motius, que el funest Comunitat de veïns que li semblava ridícul, fins i tot, al seu creador. Però és una altra de les coses que, pels motius que siga, roman desconeguda: la nostra pròpia història. Com passa amb el nostre passat àrab, present en forma de torres, séquies i postres tradicionals, però totalment omés i obviat per gran part de la població. En canvi, com que tenen millor fama, eixe passat iber, romà o fenici sembla que és més comunament reivindicable. De fet, hi ha fires modernistes, fires romanes, fires medievals (moltes), però... i les fires àrabs? Per què no se'n fan? Tampoc els jueus són ben vistos, va calar allò de la conspiració judeomasónica, i de tindre jueries en totes les ciutats, han passat a ser invisibles o invisibilitzats en la nostra història. Són complexos que patim, com eixe conegut "de fora vindran..." que ens fa pensar moltes voltes que allò que ve de Londres, Madrid, Barcelona o París és millor. A vegades ho és, òbviament, però altres voltes no, i no en tenim res a envejar a productes, professionals o formes de fer d'altres indrets.

De fet, i tornem a Benidorm, allí ja es feia des del 1959 el Festival de la Canción, seguint els passos del de San Remo. Els italians han conservat el seu festival, l'han convertit en símbol de la música nacional i s'ha mantingut fort i viu. En canvi, nosaltres el vam deixar morir, perquè la música espanyola, com tantes altres coses que fem ací, també ha patit eixe autoodi i caïnisme tan valencià, i a voltes tan espanyol. Potser per eixe reduccionisme folklòric que ens ha martiritzat amb flamenc, bous, tonadilleres i milhomes de pit pelut. Per això, ara que la realitat és molt més diversa i els cantants del Benidorm Fest mostren eixa diversitat de raça, orientació sexual, llengua o estil, cal aplaudir que el pot de xampú anticaspa haja fet efecte i a poc a poc arribe la pluralitat. Podem aplicar això, eixe tractament anticaspa, a moltes altres realitats culturals i socials del nostre voltant. Per a començar: l'art urbà no és embrutar la ciutat; la música en valencià no és un estil musical, hi ha molts estils diferents dins d'eixa etiqueta; els dissenyadors d'ací són top, i molt més econòmics que els d'altres llocs, i els artistes fallers són molt més artistes que molts artistes plàstics, però ni la meitat de reconeguts.

Potser arribe un punt en el qual viatjar deixe de ser low cost, el turisme de masses siga menys habitual i torne a ser complicat anar a passar el cap de setmana a Roma. Mentrestant i en previsió, podem apostar per descobrir el nostre entorn. Joan Miró afirmava que "per a ser universal, primer cal ser local", i nosaltres els locals som els responsables de fer habitable, sostenible, atractiva culturalment i vibrant la nostra terra. Apropar-nos a l'horta, eixa a la que les ciutats menyspreen canviant-la per formigó. Conéixer els nostres veïns del nord, de l'interior, de la costa o del sud, i fer —ara sí que és adient el nom— comunitat. No sé si podria funcionar fer un programa pilot, a l'estil dels pobles agermanats, de la beca Sèneca o de l'Erasmus, però durant el batxillerat. Acostar els joves de la Plana al Baix Segura, als de la Marina a Utiel-Requena, portar benicarlandos a Villena o il·licitans a Llíria. I, per descomptat, obrir els ulls del món rural a tants joves urbanites que controlen TikTok, però no han vist mai una vaca. Com li va passar a ma mare fa uns anys quan els seus alumnes les pintaven de color lila, com les de Milka.

Perquè per a arribar a un coneixement mínimament rellevant sobre un lloc, cal passar allí un temps. Recórrer els racons, conéixer les persones, les dificultats de transport, les carències i necessitats, i no creuar-hi fent una ruta i avant. En este món frenètic on tot dura un bufit, costa parar-se als llocs, costa molt escoltar i costa més encara —sembla— anar als llocs i no pretendre canviar-los. Adaptar-se a l'ecosistema de cada cantó, aportar sense trencar-lo, acceptar-ne la realitat sense imposar-hi la teua. Una exigència habitual en la música —perquè no va este o aquell grup que m'agrada—, i que es trasllada al poble quan algú va allí a viure des d'un altre lloc o pretén com a turista que s’adapten als seus horaris i costums. En fi, ens faria molt bé obrir la ment, musicalment parlant, a un Benidorm Fest on esperem que hi haja alguna cosa més que música comercial. Com hem d'obrir el meló del fet que la vertebració no està funcionant, i no podem deixar-ho tot en mans de la divina providència. Ja que la millor manera d’experimentar un mínim de sentiment de pertinència al nostre lloc al món és a partir del coneixement. I en Coneixement del Medi encara no progressem adequadament.

Noticias relacionadas

next