El Grial de València - Felip Bens

"Acabat el sopar, prengué este calze gloriós amb les seues santes i venerables mans, el beneí i l'oferí als deixebles dient: —Prengau i begau tots d'ell, perquè és el calze de la meua sang, sang de l'aliança nova i eterna, que serà derramada per vosaltres i per tots els hòmens per al perdó dels pecats. Feu açò en commemoració meua".

VALÈNCIA. Eixa copa amb què Jesucrist va oferir, alçant els ulls al cel, el vi als apòstols en el Sant Sopar diuen que és el calze conservat a la Catedral de València, per més que una gran part de les hosts de turistes que omplin la plaça de la Reina i beuen cervesa en les terrasses que l’envolten no imaginen que, al seu costat, a l'altra banda dels vigorosos murs catedralicis, es trobe la relíquia més important de la Cristiandat, el símbol més preuat de la fe catòlica.

En cada església del món, quan el retor alça el got i, amb posat de transcendència, recita les paraules santificades, en un dels moments més climàtics de la santa missa, està escenificant aquell moment essencial per a milions de fidels i, fins i tot, per als que no ho són, per la importància cabdal de Jesucrist en els últims dos mil·lennis de la història de la humanitat, més enllà de fes i credos. Diuen que aquell primer calze sagrat ha aplegat fins als nostres dies i es troba, des de fa sis segles, custodiat en el centre neuràlgic de la ciutat de València, prou discretament encara. Esta és la conclusió generalitzada, almenys, de molts dels especialistes en la matèria. I la convicció de milions de persones.

Alícia Palazón publicà fa un temps Los 16 peldaños. La cripta del santo Grial. L'exitosa novel·la, editada per Llibres de la Drassana, narra l'intent de furtar el sagrat recipient, aprofitant una restauració. L'enginyosa trama té com a centre el venerat objecte, que desvela, bé per protegir-lo, bé per aconseguir-lo, al zelador del Calze, a Elena Valcárcel, a Simao do Carmo o a Tarek al-Sharif. A banda d'un delitós exercici d'esplai literari, el llibre de Palazón ens transmet l'escassa importància que se li dona a un objecte decisiu per a la història d'Occident. La seua possessió ha sigut, al llarg dels segles, anhelada pels personatges més poderosos de tots els temps. La novel·la, i sobretot endinsar-se de la forma en què ho feu –gràcies a ella (o per culpa seua)–, en el món del Grial de València, ha acabat per provocar un canvi radical de vida d'esta filòloga, a més d'escriptora, i professora, que fa uns pocs anys va inaugurar l'Aula Grial, ara, després d'un conveni signat amb el capítol de la catedral per a convertir-se en el seu centre d'interpretació oficial, dita Aula Sant Calze-Aula Grial.

Escenaris de Los 16 peldaños, explicats per l’autora, Alícia Palazón.

L'Aula Sant Calze és un museu viu, una experiència amb què conéixer –a través d'objectes, imàtgens i audiovisuals–, la història i la significació de la relíquia, a banda de visitar la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer i la Capella del Sant Calze, amb una visita guiada per la mateixa Palazón. La Capella del Sant Calze de la Seu, la Sala Capitular, és, des de fora, el rectangle que fa cantó entre el naiximent del carrer de la Barcella i la mateixa plaça de la Reina.

Com diuen que aplegà el Grial a València?

Com aplegà el Sant Calze de Jesucrist des de Jerusalem fins a València? És una llarga història que comença amb Sant Pere, que el va traslladar a Roma, on romangué fins que el grec Sixt II, el papa número 24 -que va desplegar el seu pontificat des del 30 d'agost l'any 257 fins la seua mort un any després- li'l va confiar al seu diaca Sant Llorenç per a que el protegira de l'emperador Valerià, que pretenia afegir-lo al seu patrimoni personal. Sant Llorenç l'amagà en la seua Osca natal. En els Pirineus continuà durant la invasió musulmana, des del 713. Va passar per Yebra, Siresa, Santa Maria de Sasabe, Bailío i Sant Joan de la Penya fins que en l'any 1399 Martí l'Humà el portà al palau reial de l'Aljaferia de Saragossa per a la seua coronació i posteriorment al de Barcelona, on el monarca morí en 1410. 

En 1412, pel Compromís de Casp, el ceptre de la Corona d'Aragó passà a Ferran d'Antequera, que nomenà successor al seu fill, Alfons el Magnànim, qui, entronitzat l'any 1416, seria decisiu per tal que el Grial vinguera a València. Entorn de 1424 la relíquia viatjà al Palau del Real de València i, tretze anys després, va ser depositat, amb altres relíquies de la casa reial, en la Seu de València, com a penyora del finançament catedralici de les campanyes itàliques del Magnànim. 

Des del 1437 no va eixir de València fins a la invasió napoleònica, quan es custodià, per precaució, en Alacant, Eivissa o Palma per a tornar, passat el perill, a la Seu. Des de 1916 es venera en la Sala Capitular, reconvertida en Capella del Sant Calze. Durant la Guerra Civil va ser amagat en Carlet. Més recentment va tornar a eixir de la seua capella, per a que els papes Joan Pau II i Benet XVI, en les seues visites a València en 1982 i 2006, celebraren l'Eucaristia amb el Grial.

Què és exactament el Grial?

Calze o Grial? Sant Calze i Grial han acabat per esdevindre sinònims, ja que les referències documentals tant a l'u com l'altre han convergit en el mateix objecte. L'escriptor alemany Wolfram von Eschenbach reprengué a primeries del segle XIII el Perceval del francés Chretien de Troyes, també anomenat el Conte del Grial. Eschenbach, en Perceval el Gal·lés, dona forma de Calze al Grial, eixe objecte mític i font de vida que es remunta, llegendàriament fins a la taula del rei Artur, on, com és ben sabut, s'assentava Perceval (o Parsifal). El naixement de la llegenda, que el compositor Wagner amplificà en el segle XIX, residix, segons bona part dels estudiosos, en el got d'àgata conservat en els monestirs i esglésies del Pirineu aragonés, des que Sant Llorenç el portara a aquelles terres en el segle III. Així, la relíquia del Sant Calze rebé també el nom del Grial de la matèria artúrica.

El Grial de València és visitat per milers de persones cada any, encara que no és, ni de lluny, tan popular com el Llençol Sant, per exemple, de Torí. La seua capella és un lloc recollit i el Sant Calze enlluerna el visitant, amb el seu extraordinari embolcall gòtic, i convida a la transcendència o, fins i tot, a alguna experiència mística. De les parets pengen les cadenes que tancaven l'accés al port de Marsella fins que la ciutat va ser presa als Anjou per les tropes del Magnànim, precisament el rei que dugué el Grial a València. Els visitants, no obstant, fins fa no res podien conéixer ben poca cosa de la història i el significat de la copa. Ara l'Aula Sant Calze-AulaGrial pot completar la vivència i magnificar-la, amb el coneiximent profund de la icona sagrada.

Una senzilla tassa d'àgata.

Quan l'any 1562  Joan de Joanes va pintar l'extraordinari oli El Sant Sopar, conservat en El Prado, coneixia sense dubte el Sant Calze de València, reproduït en les mans de Jesucrist amb la seua inequívoca fisonomia. L'anacronisme és que el calze de Joanes incorpora les modificacions posteriors. La relíquia, en realitat, és només la copa d'àgata molt ben polida i amb vetes de colors més clars que fan un suggerent joc cromàtic, quan rep la llum. Els especialistes creuen que la tassa alexandrina és de procedència oriental i està datada entre els anys 100 i 50 abans de Crist. Les anses i la base d'or, les joies i la pedreria són posteriors, i anaren afegint-se des del segle XI, segons els darrers estudis, tot i que fins fa ben poc es pensava que estes modificacions eren del temps de Martí l'Humà.

El mateix fet que el Sant Calze, el Grial, el got amb què Jesús va fer la primera Eucaristia, la relíquia més important de la Cristiandat, siga una senzilla, humil i bellíssima copa d'àgata, i que haja pogut aplegar fins als nostres dies, al llarg de vint convulsos segles, pareix, si volem posar-nos esotèrics, alguna classe de missatge que ens envia el destí. 

Siga com siga, els valencians tenim l'oportunitat de posar-la en valor, si així ho considerem, o potser podem enganxar-nos a discutir si blanc o si negre, si galgos o podencos, si Centelles o Vilaraguts, tot això que tant ens agrada, ja saben. En tot cas, encara que només siga perquè la tenim en casa, podem acostar-nos a l'Aula Sant Calze-Aula Grial i després a la capella, i donar-nos l'oportunitat de conéixer-la, de deixar-nos seduir per ella i per la seua història, que també és la nostra, per descomptat, en tant que valencians.