El Nadal és cada volta més americà

VALÈNCIA. Entres a la plaça de l'Ajuntament de València, epicentre de l'esperit nadalenc valencià al cap i casal, i des de fa ja nou anys trobes una pista de gel. Com la del Rockefeller Center novaiorqués, però sense tants professionals, només Vanessa Trevino s'atrevix a fer piruetes com les que són habituals a altres latituds. Un carrusel similar al que pots observar al costat de la Torre Eiffel de París gira al ritme de Jingle Bells. Mercat nadalenc, com els tradicionals del centre d'Europa, però sense vi calent i amb molts artesans intentant que els compres els regals per a la família. Un robot groc de dos metres, Mickey Mouse, un os polar i un Pare Noel gegant demanen diners als vianants que volen fer-se una foto amb ells. Llumenetes de colors il·luminen, amb discreció, la plaça per on passen turistes, locals i visitants. Alguns amb bosses de la compra de Zara, uns altres paren a menjar al Taco Bell, mentre un castanyer a l'entrada del carrer Barcelonina posa un punt d'originalitat a una escena que podria recrear-se, sense massa variacions, a qualsevol ciutat del món. Sí, la festa de Nadal també està estandarditzant-se, per molt que ací, en això de celebrar Nadal siguem prou únics.

A Alcoi, per exemple, tens el magnífic Betlem de Tirisiti, la cavalcada dels Reis més antiga del món i un Casal de Nadal on els patges reials arrepleguen el dia 4 de gener la carta per als Reis d'Orient passejant una burreta. Uns reis coneguts popularment com a reixos, i d'Orient o Mags. La qüestió és que estan com el format musical del CD, cada volta són menys populars en detriment de l’streaming, també conegut com a Pare Noel. La història de com Santa Claus va passar a ser un símbol nadalenc verd a l'actual roig, Coca-Cola per mig i tal, és ja molt coneguda. La cosa ha derivat darrerament en una proliferació de ninotets de Santa Claus per tot arreu, que riu-te tu dels mosquits en estiu a Nules. Pugen per balcons, canten a la porta del bar, estan en forma de llums, de clauers, de jerseis i a poc a poc han arribat a substituir els Reis, sense ser el Pare Noel republicà ni res paregut. Són com Paco Nadal a l'antiga Canal 9, omnipresents. En eixa batalla cultural Reis vs Pare, tenim ja la guerra perduda, ara bé, no és l'única moda americana que a poc a poc es va fent forta i que amenaça les tradicions locals. Els descendents de Dickens s'han apoderat a poc a poc del Nadal.

Ginger cookies

Mon pare ja tenia fills quan va sentir parlar del gingebre, un ingredient que la meua iaia mai ha comprat i que ara, en forma de galetes, inunda molts supermercats. El ginger bread i les cases que s’hi fan, ninotets innocents i altres figures fabricades amb esta pasta estan apareixent sospitosament als lineals, dissimulats, com les taronges sud-africanes o el tofu. Fa uns anys una altra moda estrangera, en este cas la del panettone, va arribar com Cipollini a meta, esprintant per a guanyar la bolata, i el títol de "il bello" entre els nostres dolços nadalencs. Déu gràcies que la salut dels torrons, polvorons i pastissos de moniato està forta, i més que perillar-ne la subsistència, s'ampliarà la carta, com el rissoto fa amb els arrossos tradicionals. També estem veient un reviscolar paulatí de les oblidades casques de reis, tot i que el tortell o roscón ja és majoritari. Les peladilles, que venen de temps dels romans, i els massapans, per contra, cada volta són menys populars i estan més passats de moda que MySpace. A mi, mentre no em facen beure eggnog, la diversitat no em molesta, ara bé, on hi haja un bon torró de Xixona o Casinos que es lleven totes les candy cane —bastonets de caramel— del món.

Jerseis coents

Si no teniu un jersei coent, ugly sweater, depén de quin és el vostre barri, sou la resistència. No es pot viure a l'Eixample de València si tota la família no es fa una foto amb jerseis d'eixos que fan mal als ulls. Estan per totes les botigues, estan a les sèries i pel·lícules nadalenques, les porten les influencers a l'Instagram, i fins i tot hi ha escoles on els xiquets decoren els seus suèters nadalencs. Al poble encara és possible que algú te'l veja posat i t'adjudique un malnom a l'estil "xe mira tu, un espantall!". Però a la nit de Nadal cada vegada és més comú trobar-se algun familiar fent "el quadre". Portar botes de neu encara que al teu poble no haja nevat mai de la vida, o dur el melic i els turmells a l'aire quan més fred fa són també modes absurdes, en este cas l'origen és indiferent i més que vore amb Nadal, tenen relació amb el poc trellat.

Calcetins personalitzats

No sé quants de vosaltres tindreu un fumeral a casa on penjar els calcetins, tot i que no importa massa, ara es poden penjar a qualsevol lloc. Els calcetins del Pare Noel és una altra d'eixes modes anglosaxones que a poc a poc s'ha estés. Ja no arriba carbó dolç per a fer la broma de "com t'has portat malament, els reis t'han portat carbó"; ara directament et deixen alguna monedeta o un dolç en un calcetí personalitzat que decora un altre racó de ta casa. On també és possible que tingueu un branquilló de vesc (muérdago) per allò tan nord-americà de fer-vos un bes baix el seu màgic poder. Si a banda de calcetins teniu a casa l'Elf decoratiu que apareix cada dia en un lloc diferent durant el mes de desembre, o el trencanous, personatge també molt popular als Estats Units, vosaltres no celebreu Nadal, vosaltres feu Christmas full equipe.

Decoració roig-i-verda

El primer en arribar va ser l'arbre de Nadal, ja apareix a l'Anglaterra victoriana. Ple de boles lluentes, bona cosa de llumenetes i serrellet. Cada volta és més habitual que siguen arbres falsos —reutilitzables— i no autèntics avets, com passava als anys huitanta. La decoració també ha evolucionat de les boles monocolors a models que són autèntiques filigranes, sempre coronats amb una estrella lluminosa. Parlant de llumenetes, ací cada volta apareixen més parcs de llums nadalenques, una atracció que podem vore a Vivers enguany, i que fa ja decennis que és usual a qualsevol poblet del Middle East. El tema de la corona decorativa a la porta de casa també és relativament innovador i va escampant-se com el fet de dir "bro" a un amic. Encara està fort el nostre naixement i el betlem, gràcies a la gran tradició de betlemistes valencians i als nombrosos concursos municipals. A Serra visitaràs el betlem d'Àngel i a Silla el d'Amparo, que cada any obrin, com molts veïns anònims de moltes poblacions, les portes de sa casa a vianants que volen disfrutar del treball altruista que fan els amants dels betlems. Tampoc crec que es perda de moment la flor de Pasqua, que tantes cases decora estos dies i que també és un símbol de les nostres festes.

I bé, cada volta és més habitual que hi haja nadales angleses, carols, als balls escolars, o convertir el visionat d'una pel·lícula de Hollywood en una tradició familiar. Al remat, les festes són família, amics, bon menjar, celebrar que hem estat un any més junts i repartir-nos amor i, si és possible, estrenes. Més enllà de si ho fem a l'estil de Ròtova o a l'estil de Nova Orleans, el cas és passar estes festes amb alegria. Ara bé, si per algun casual veieu un cogombret de vidre decorant un arbre nadalenc, quedeu avisats. En eixa casa són més fans de Rudolph i de les gingerbread houses, que nosaltres dels caganers del betlem i del cava per Cap d'Any. Bon Nadal a tots!!!