El perro del hortelano

Comencem febrer de 2023 i portem ja massa temps esperant una regulació imprescindible que mai arriba: la llei d’habitatge. Una regulació que ha de partir del Congrés de Diputats i que és nuclear en la política social i de garantia de drets de les persones, una necessitat inajornable per a milers i milers de persones i famílies que veuen com el seu dret a una vida digna es veu seriosament amenaçat per l’especulació en el mercat de l’habitatge.

Comencem febrer de 2023 i PSOE i Unidas Podemos encara no s’han posat d’acord en els eixos principals que hauria de tindre esta nova llei, com per exemple topar els preus del lloguer en zones on el preu s’ha disparat per una demanda inflada per l’especulació i la pressió turística. Tampoc en el paper que ha de jugar la SAREB, que és aquell artefacte pagat amb diners de tots que va salvar la vida als bancs privats quedant-se habitatges que no podien vendre, i que costa d’entendre per què no tenim ara mateix tots eixos pisos i cases en el parc públic, quan tothom sap que la millor forma d’intervindre el mercat és tindre un estoc suficient d’habitatge públic que puga condicionar el conjunt de l’oferta.

Bé, dir que no s’han posat d’acord tampoc acaba de ser del tot cert. Podríem dir que encara no s’han vençut les reticències del PSOE a legislar sobre habitatge amb valentia. Continua jugant aquell paper tan seu de dir-se progressista però actuar amb timidesa quan de garantir drets es tracta, no siga cosa que certa massa de votants de potencial perfil rendista se’ls puguen enfadar.

En tot açò hi ha un detall important: les competències en matèria d’habitatge són autonòmiques, per això els parlaments com les Corts Valencianes tenen les seues pròpies lleis al respecte. Però no poden regular els contractes de lloguer perquè això concretament sí que és competència estatal. Justament per esta raó el Tribunal Constitucional va invalidar la part central de la llei catalana de contractes de lloguer que ho regulava i en limitava els preus per, precisament, envair la competència estatal de regulació de les bases contractuals en matèria civil. Suspensió que va arribar quan precisament es començaven a demostrar els seus efectes.

És a dir, l’Estat no regula el tema ni deixa que els altres ho facen. Ni menja ni deixa menjar. Si al Congrés dels Diputats no tenen la valentia suficient per legislar un límit legal pels contractes de lloguer la competència per a poder-ho fer ha de ser transferida a les autonomies perquè altres governs i parlaments, on el pes de forces progressistes com Compromís sí que tinguen la capacitat de condicionar al PSOE, ho puguen fer. Perquè sense este límit les polítiques públiques d’habitatge que puguen impulsar ajuntaments i comunitats autònomes sempre estaran coixes, i per això davant d’esta passivitat legislativa des del País Valencià hem d’exigir, com ha fet esta setmana Joan Baldoví, el traspàs de les competències en matèria de contractes per a regular-ho nosaltres.

Com a mínim, que no facen com “el perro del hortelano” i ens deixen legislar amb valentia als que sí que tenim la voluntat de fer-ho.