CASTELLÓ. Les arts escèniques tenen la capacitat de despertar tot tipus d’emocions, de fer viatjar al públic a altres realitats i convidar-lo a viure moments d’aprenentatge i reflexió. Aquestes experiències són les que s’han generat en la XXXI edició de la Mostra d’Arts Escèniques Reclam, que durant un mes ha recorregut 10 municipis de les comarques de Castelló amb més de 50 funcions de teatre, dansa i música que han aconseguit anar més enllà de l’escenari i generar una intensa connexió amb el públic.
L’espectacle de dansa Archipiélago de los desastres, d’Isabel Vázquez, va donar inici a la Mostra el 3 de novembre amb un Paranimf ple de públic de totes les edats que va gaudir d’aquesta obra que combina dansa i cant en directe per a reflexionar sobre què significa tindre èxit a la vida.
La dansa ha sigut una de les grans protagonistes de la present edició i també la disciplina que ha despertat major interès entre el públic jove, entre el qual cap destacar l’alumnat del Conservatori Professional de Dansa de Castelló que ha gaudit de la variada programació de dansa contemporània programada en espectacles com Los perros, de Led Silhouette; La paraula amagada, de Toni Aparisi; Sexy suggestion, de Paula Serrano;
We can dance, d’Esther Rodríguez; Sempreviva, de Mar Gómez; Iron modvm, d’Iron Skull Co, o el taller Me encanta bailar pero se me da fatal, de Colectivo Dánzate.
Però les obres del Reclam, a més de la seua aportació cultural en l’àmbit estètic, tècnic i plàstic, han destacat per la reflexió ètica que ha propiciat a partir de temes socials relacionats amb la memòria democràtica, les migracions, l’assetjament sexual o el bullying. Un exemple ha sigut Nevenka, d’Histrión Teatro, que aborda el primer cas a Espanya en què una dona va guanyar el judici per assetjament sexual a un polític. També cal destacar emotives anècdotes com la de la funció d’Este cuerpo roto, en la qual gent del públic va demanar-li una abraçada a l’actor al final de l’espectacle; o la participació de l’estudiantat de l’IES Bovalar com a públic i en el col·loqui posterior a l’obra Asesinato y adolescencia. De la mateixa manera, l’obra Menina, soy una puta obra de Veláquez va tractar el bullying que sovint està propiciat per una errònia concepció del cos ideal que marquen els cànons de bellesa estètica de les modes. Altra de les representacions que va provocar debat, dins i fora de la sala, va ser l’obra L’enterrador, que va connectar plenament amb el públic. Així mateix, va quedar en l’imaginari del públic el mestratge interpretatiu de La Zaranda en Manual para armar un sueño.
Una edició que també ha inclòs representacions dedicades a la vida de personalitats com Ramón María del Valle Inclán, amb la interpretació de l’actor Pedro Casablanc, o Van Gogh en l’espectacle Vincent, que a banda d’explicar la vida del pintor també va incidir en la importància de tractar les malalties mentals, una problemàtica que no deixa d’estar present en la societat actual.
També els espectacles dedicats al públic familiar han format part d’aquesta edició amb propostes com Les vacances de Madam Roulotte, de la pallassa La Bleda; Oníricus, de La Troupe Malabó, o la creació de circ contemporani Loop, de Cirk About It.
Com a complement, durant la Mostra, en col·laboració amb l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals es va oferir el taller de dramatúrgia Odi, amor i el cant a la bellesa, impartit per Roland Schimmelpfennig, l’autor alemany actual més representat, amb peces interpretades en més de 40 països d’arreu del món.
Una programació que ha tingut una gran acollida per part del públic, que s’ha vist incrementat en aquesta edició, però tal com explica el director artístic de la Mostra, Toni Valesa, "l’objectiu del Reclam mai ha sigut créixer numèricament perquè no està concebut com un negoci, sinó com una font de pensament en allò que ens interessa sumar, que és en valors humanístics. És per això que sempre intentem confeccionar una programació amb una ferma convicció de servei públic per a oferir una mirada transversal i arriscada que mostre el que s’està fent en la dramatúrgia contemporània".
El Reclam ha baixat el teló el 3 de desembre, com és habitual al Teatre Francesc Tàrrega de Benicàssim, amb un programa doble que ha començat a la Plaça de la Constitució amb l’acció participativa Me encanta bailar però se me da fatal, i que ha continuat a l’interior del teatre per a donar entrada a la proposta Iron Modvm, un espectacle de danses urbanes de la companyia Iron Skulls Co en el qual es manifesta el seu mode d'habitar els escenaris a través del breaking i que integra diverses arts escèniques.
En definitiva, ha sigut un mes ple de propostes en el qual ressonen les paraules del catedràtic Santos Zunzunegui, investit doctor honoris causa en novembre al Paranimf de l’UJI, justament en temps de Reclam, i que sostenia en el seu discurs: "Necessitem una escola del mirar, una educació que alimente l’esperit crític i situe l’ètica en el centre", una reflexió que coincideix amb l’esperit i la filosofia del Reclam com a eina de formació, pensament i d’educació.
La Mostra d’Arts Escèniques Reclam està organitzada per la Universitat Jaume I, a través del Servei d’Activitats Socioculturals, amb la col·laboració dels ajuntaments d’Almassora, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Borriana, Castelló de la Plana, Vilafranca, Vila-real i Vinaròs, juntament a la Diputació de Castelló, la Fundació Caixa Castelló i l’Institut Valencià de Cultura (IVC) de la Generalitat Valenciana.
