Els músics reivindiquen el suport de les institucions en els Premis Carles Santos

CASTELLÓN. "Aquests premis porten el nom de Carles Santos perquè la música, com totes les arts, no ha de conformar-se". Amb aquesta clara i rotunda declaració d'intencions començava anit la primera edició dels guardons de la música valenciana. Uns premis que, retransmesos en directe per la televisió pública À Punt -a fi de situar sobre el primetime les creacions del nostre territori-, varen servir sense dubtes per a donar un toc d'atenció a les institucions i al mateix sector. Però abans de començar a desgranar les peticiones dels artistes, cal destacar el paper dels altres grans protagonistes de la nit: els pianos. Sí, aquests instruments musicals no són solament això, també són uns dels principals símbols de l'artista vinarossenc (C.Santos) qui es va convertir en el fil conductor de tota la vetlada. En efecte, els guardons començaren amb diferents pianos que s'elevaven sobre l'escenari del Teatre Principal de Castelló, com si tingueren vida pròpia, ja que no tocaren mai més el sòl. Enmig hi eren els presentadors de la vetlada, Mireia Pérez i Vicent Colonques, els quals carregaren els seus discursos d'algunes referències als castellonencs que no varen quallar per parts iguals entre el públic, tant de bo si ho aconseguiren - a més rotundament- amb les seues picades d'ullet als falsos màsters universitaris. 

Igualment, la celebració per la música també va destacar per la notable presència d'aquesta, gràcies a les diferents actuacions que serviren de break entre entregues i entregues de guardons. Júlia, Ángela Furquet, Arkano i Senior i el Cor Brutal foren els encarregats de tal benvinguda intervenció. Aquest últim es va sumar, a més, al to crític de l'esdeveniment traçant una cançó que poc tenia de neutral: "Que l'administració no tarde a pagar als grups té relativa importància. Que el percentatge de dones siga menor al 50% té, malauradament, relativa importància. Que nosaltres els músics tirem cadascú pel nostre lloc i no ens unim per demanar un contracte juste, té relativa importància. Perquè el que és relativament important és que comencem un camí junts i juntes. Si no ho fem, passarà que els professionals de l’extorsió i del robatori van a tornar, els professionals de la venjança i la mentira tornaran...".

D'altra banda, els Carles Santos destacaren per repartir els seus guardons entre gran quantitat de nominats. No obstant això, al capdavant varen estar Els Jóvens, enduent-se tres de les principals categories. També, La Raíz o Novembre Elèctric foren dols dels grans afortunats de la gala després de rebre cadascú dos trofeus. La resta es va repartir entre els diferents artistes invitats. Així mateix, entre els encarregats d'entregar tals distincions es varen encontrar, de nou, representacions polítiques com el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; la directora general de À Punt, Empar Marco; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, i la directora adjunta de Música i Cultura Popular, Marga Landete. 

Els Jóvens, posen al capdavant la tradició 

“Començar i tocar el cel” podria ser el titular amb el qual definir el que ocorre amb Els Jóvens. Sense oblidar el treball que porten a l'esquena, entre d’altres de més de dos anys de composició, ha sigut aquest mateix any quan la banda alacantina de folklore pop s’ha fet veure a l’escena musical. D’ací en efecte, el seu guardó a Artista Revelació. Els músics es varen presentar en societat a la final del 10é Concurs Sons de la Mediterrània i no va ser fins al 17 d’abril quan es va fer públic el seu primer àlbum, que- com d’avi a net- manté el seu mateix nom.

Pel que fa a la seua música, aquest és l’aspecte més trencador, degut que fan de la tradició una revolució. Pep Mirambell (veu i guitarra), René Macone (veu), Blai Antoni Vañó (baix), Raül Calatayud (timple i guitarró), Tóbal Rentero (bandúrria, llaüt, oud i dolçaina), Jordi Sanz (bandúrria, llaüt i trompeta) Pablo Rosell (percussions), Toni Lozano (bateria) i Lourdes Cassany (baix); tots junts remesclen els temes habituals de pop, el folk i la cançó protesta amb el de les rondalles. No costa, per tant, imaginar que un dels seus referents siga Al Tall, grans influents del patrimoni musical valencià. I tampoc poden negar que ’Anís Tenis’ és la seua cançó més volguda, o almenys així és per al sector musical. Si ja es van portar el millor premi per aquesta tema als Ovidi 2018, també ha sigut així als guardons de Carles Santos. "Dividim el món de les cançons en dos: les que parlen d'una cosa concreta i eixes que parlen de tot. 'Anís Tenis' és d'aquestes últimes, ja que tracta d’amor, dels amics, d'enyorança, de la rebel·lia i de la joventut. Ens agrada que hagen donat un premi a tema de lluita, just ara que sembla que anem a tornar a fer els mateix errors del passat", hi han manifestat els seus integrants. 

La banda pot dir que ha complit les seues expectatives durant el certament, ja que s’ha endut tots els reconeixements als quals estava nominada, però fins i tot hi han obtingut el plus de Millor Disc, categoria que triava el jurat a partir dels guardonats de la resta de categories. "Els premis estan molt bé, però no ens hem d'oblidar que la música és dels pocs racons que tenim per a no competir. A més, la precarietat laboral no és sols nostra sinó de tots els artistes, a veure si la situació canvia", varen exclamar els alacantins.

Els altres triomfadors de la nit varen ser els veterans La Raíz i el seu mític estil de rock que els va fer guanyar el Millor Disc d’aquest estil. El guardó aplega a més en el moment exacte, quan la banda decideix acomiadar-se dels escenaris i de la indústria, almenys, per un temps. La nostàlgia abans que deixen els escenaris ha donat pas a una icònica gira, Nos volveremos a ver, on l'esperança per escoltar nous temes i l’adrenalina del fet que potser siga l’última volta en escoltar-los en directe, ha convertit la seua posada en escena als escenaris en la millor d’entre els nominats. "No esperàvem aquest reconeixement, sincerament. Moltes gràcies a la gent que ens ha donat el seu suport des del principi fins al comiat. Cal reivindicar el suport de les institucions, perquè fan falta més oportunitats per tocar. Sols el poble crea cultura", han sentenciat també per la seua part els valencians.

"Nosaltres tenim un missatge per al Tribunal Supremo: expropiese!" Han passat quatre anys des que Novembre Elèctric irrompera en l’escena musical amb el seu debut. Des d'aleshores la banda liderada pel valencià Yeray Calvo (veu i guitarra acústica) s'ha atrevit fins i tot a explorar els poemes d’Hèctor Serra per cantar-los a la seua manera. Però ha sigut ara, amb el llançament del seu tercer disc Quart Minvant, quan la banda ha agafat l'esperit pop-rock al qual estava dirigit. D'alguna manera, les anteriors experiències li han valgut a més per convertir-se en qui ara són i en qui volen ser. Un treball constant que ha sigut reconegut com a millor disc de pop de tota la Comunitat i també al millor disseny de CD, el qual ha estat a càrrec de la dissenyadora Noemí Larred.

Vicent Torrent, premi d'honor 

La festa per la música valenciana va prosseguir amb el reconeixement d'honor a Vicent Torrent, fundador del grup Al Tall, junt amb Manolo Miralles i Miquel Gi, i "eixa persona que ha construit el relat del que és la nostra música popular, gràcies a la seua herència", tal y com va recalcar Marzà. D'alguna manera, Torrent ha aconseguit apropar la tradició valenciana fins a "tres generacions diferents", a través dels 18 discos que ha llançat, els milers de concerts que ha viscut i els 40 anys de tasca divulgativa que ha desenvolupat. "Ens deixa un lligam que perdurarà molt de temps en la indústria", resumia en un vídeo la mateixa organització de la vetlada. 

Durant el seu discurs, Torrent, qui va agrair als seus companys aquest guardó, va voler a més destacar tres objectius a considerar pel sector: "Anem progressant gràcies a les noves polítiques que ja estan en marxa, on les músiques populars passen de la baixa cultura al primer lloc en l’atenció de la gestió cultural. Però a més, s'ha d'aconseguir que la música en valencià passe de ser un acte reivindicatiu, a alguna cosa normal. I també, que la manera tradicional de fer música entre a formar part essencial de la modernitat". 

"(Creo) que le deseamos una larga vida a los premios"

Pel que fa al premi al millor disc de recuperació de patrimoni musical, els escollits han sigut Capella de Ministeris pel seu àlbum La Ruta de la Seda: "És molt difícil arribar ací i més quan fem patrimoni musical, degut que requereix moltes ajudes per a eixir. Però cal recordar que som com traductors de la música del passat", han destacat els intèrprets que tenen un llegat de més i menys que 55 discos publicats. Amb sintonia amb aquests reconeixements, el millor disc de música d’arrel ha sigut per Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Ahmed Touzani per De banda a banda del Mediterrani. Mentre que el guardó de la categoria de millor treball de fusió, mestissatge i urbana ha recaigut en Carles Dénia pel seu Cant espiritual; el millor disc de cançó d’autor per a June’s Kaleidoscope per Brave Journey Into TheEnglish Sea; i el millor àlbum de música de repertori l'ha rebut Amores Grup de Percussió amb Stockhausen & Hildegard: Dreizehn, els quals han destacat els "camins que s'hi han de transitar, cada vegada més difícils, incomprensiblement". 

Finalment, Sedajazz Big Band s’emportaren el premi al millor disc de jazz per Compèndium; Dani Miquel aconsegueix el guardó al millor disc per a xiquets i xiquetes gràcies a De por; i pel que fa a la mescla de la música i l'audiovisual, el videoclip més ben confeccionat ha parat en Haze, de Junior McKenzie, creat per Marino Darés. Aquest ha sigut doncs el balanç d'una gala que ha aconseguit superar en temps de duració a la seua predecessora- els Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2018-en almenys mitja hora. També, com ha augurat l'artista Soledad Gímenez, s'espera que aquesta siga la primera de moltes altres cites futures. Però, abans cal fer reflexió.