Fa una dècada el moviment del 15M va posar damunt la taula el concepte “procés constituent”. Era una de les iniciatives d’impugnació més profunda d’aquell moment social: la mare de totes les lleis no servia i en calia una altra, esta volta fruit d’un debat real entre la ciutadania i sense estar condicionat pel franquisme i l’amenaça de l’exèrcit. Era una impugnació progressista, que volia revisar els ciments del sistema perquè no se sentien representats per una classe política més pendent de les necessitats de les elèctriques que dels interessos del comú de la gent. Des de la monarquia a les lleis electorals i la privatització de sectors estratègics: tot era revisable.
En el moment actual les tornes han girat i vivim una ofensiva reaccionària sense precedents que està impulsant el seu propi procés constituent. Un procés constituent diferent però molt efectiu, que consisteix a pervertir al seu favor tot l’entramat estatal que estiga al seu abast. Tots els aparells de l’Estat proclius estan sent utilitzats pels sectors reaccionaris, que ja no es poden conformar amb un domini suau sinó que volen demostrar-lo de forma impúdica. I això és, en resum, el que ha passat al Tribunal Constitucional, que no és un òrgan menor, sinó que és l’àrbitre del sistema, un dels vèrtex més importants de l’Estat, i que ara no és més que un ariet d’esta ofensiva dels sectors reaccionaris sense cap intenció de dissimular. De la mateixa manera que és el que ha passat amb el bloqueig conservador del Consell General del Poder Judicial per a mantindre’n la majoria i tot el poder que hi va relacionat. El front constitucional i el front judicial com a escenaris d’oposició al govern i les majories parlamentàries sense cap prevenció pública ni vergonya. Poca broma!
No, la dreta i l’extrema dreta no accepten el joc de majories sorgit de la voluntat popular expressada en les urnes. I no ho fan només per qüestions culturals (l’Estat és meu i no puc tolerar que ningú més que jo el domine). Que no se’ns oblide que ho fan també per qüestions molt més prosaiques. Que volen conservar apèndix de marionetes tant al Constitucional com al poder judicial perquè volen protegir-se ells mateixos i els seus amics corruptes en les causes que encara cuegen, perquè volen tornar a manar a qualsevol preu i des de qualsevol instància per a tornar a retallar els serveis públics, privatitzar la sanitat, l’educació i la vida mateixa si pogueren per a beneficiar als seus amics i recuperar els temps de gomina i maletins.
Que no se’ns oblide que en el fons tot és això. Tot és per a manar, per a protegir els seus interessos de classe i els seus interessos judicials. Les seues coses del menjar i les seues coses del furtar.
I si cal pervertir totes les institucions de l’Estat que es deixen, doncs es fa. Si cal dinamitar institucions centrals del sistema constitucional, es dinamiten. Han decidit que és el seu moment, és la seua hora, és el dia d’impulsar el procés constituent reaccionari a través del control fraudulent d’institucions claus per a benefici propi i dels seus amiguets. I alguns sectors progressistes, els mateixos que van aplaudir el Constitucional quan ja traspassava límits respecte les tramitacions al Parlament de Catalunya i els mateixos que van votar un candidat infumable com Enrique Arnaldo per a ser magistrat del mateix TC, pareix que se n’adonen ara. No sabem si ja serà massa tard.