Els inicis de la Casa Social dels Lluïsos, debat i molt de treball

A principis de la tardor de 1970 es va formar una nova junta directiva de la Congregació de Lluïsos, formada majoritàriament per joves que entràvem per primera vegada a formar part de la junta però comptant amb l’experiència de dos membres de la junta anterior. En aquell moment, la casa social de la Congregació se situava en la Plaça Major (antic Nostre Bar). L’antic local era una casa llarga, distribuïda en dues plantes. En la planta baixa es trobava el saló-cafeteria, la cuina i un pati interior. Al primer pis teníem l’espai destinat a reunions i un despatx al qual s’accedia pel pati.

Però ens quedava poc de temps en aquell local. Les juntes anteriors a la nostra havien destinat grans esforços a la construcció d’una nova casa social que ja estava pràcticament acabada, a falta d’uns pocs detalls. El problema era que no quedaven diners per a pagar els proveïdors, els obrers, la vaixella, el mobiliari, la cafetera, les neveres, etc. Per a poder pagar a tots es va crear una Junta Econòmica integrada per alguns congregants més majors que nosaltres, el director de la Congregació, el president i el tresorer. A partir d’aquell moment, la junta va quedar dividida en dos: la part econòmica, que havia d’estudiar la manera de pagar als creditors; i la part d’obres, que va estudiar les certificacions i l’estat de l’obra.

La qüestió econòmica, que era la més complicada, es va poder solucionar gràcies a entitats com l’Ajuntament de Vila-real, la Caixa Rural, l’Església i també gràcies a donatius generosos de congregants i veïns de Vila-real. A més a més, fins aquell moment, en el saló-cafeteria de l’antic local, havíem tingut dues màquines escurabutxaques de les quals percebíem uns mòdics beneficis econòmics. Això va fer pensar que seria una bona idea posar, en la nova seu social, un saló de jocs recreatius que permetera obtindre alguns ingressos per a fer front als pagaments que encara quedaven pendents. La idea era comptar amb un soci que s’encarregara de posar la maquinària i nosaltres el local, amb un encarregat de controlar-ho tot: Eusebio.

Vam començar a buscar un conserge per a la nova seu. Quan ho va saber el conserge que teníem en l’antic local, no ho va prendre massa bé i se’n va anar. Com que no podíem permetre que el local estiguera tancat, vam anar a parlar amb Pepe Cabanes el Dimoni. Vam arribar a l’acord que ell s’encarregaria d’obrir i tancar el bar amb un servei bàsic, que havia d’incloure, com a mínim, cafè, cacaus, tramussos i faves. Però al poc de temps, Pepe, ajudat per la seua família, va aconseguir que el bar funcionara molt millor que el que havíem previst en un principi i vam acordar que ell continuaria encarregant-se del nou local.

Al principi de formar la junta no fèiem moltes activitats. Vam decidir fer les màximes possibles col·laborant amb la Organización Juvenil Española (O.J.E.) i també vam anar per primera vegada a la missa de la festa anual de les Congregacions femenines de Vila-real, fet que va ser criticat per alguns.

En el moment d’inaugurar la nova Casa Social, havíem de prendre una decisió important. Fins aquell moment, a la Casa Social dels Lluïsos només podien entrar-hi homes i xics joves. Amb la inauguració de la nova seu, nosaltres havíem de decidir quines persones podrien entrar i gaudir de la Casa. La gent del poble estava dividida: uns pensaven que la Casa Social havia de seguir igual, però altres creien que la seu social i la Congregació havia de ser per a tot el poble. Nosaltres ens vam decantar per la segona opció i, fins i tot, vam fer cartells, que vam repartir per diferents llocs de Vila-real amb el lema Una casa per a tots.

Els diumenges pel matí anàvem molts joves, xics i xiques, a netejar i pintar el local. Fins que, per fi, va arribar el dia de la inauguració: el 24 d’abril de 1971. Jo crec que va vindre tot el poble. Dins i fora del local estava ple de gent. El poble de Vila-real tenia ganes de que els Lluïsos tingueren la seua Casa Social. Vam celebrar una setmana de festes i es va recuperar la famosa xulla, que feia uns anys s’havia perdut i que tan popular era en les festes de carrer.

Des del mateix dia de la inauguració, la casa es va omplir de vida. Es van crear grups de teatre, el campionat provincial d’escacs, es va recuperar la Matxà, es va crear l’Aplec de la Plana, al qual acudien artistes de gran renom, s’impartien classes de valencià, d’oratòria, i molts joves que tenien moltes inquietuds van trobar, en la Congregació, sa casa.

Lluis Giménez va presidir la Congregació dels Lluïsos entre 1970 i 1973