Que no tot en la vida seran pésols llàgrima i angules, visca el bocata!
Darrere d'Alenar Bodega Mediterránea (compte amb la localització: ple centre de València en Martínez Cubells —fantàstica opció per a abans o després del cine—) hi ha Jordi Gil, que és de Pedreguer i ho diu ben fort, perquè els de la Marina Alta porten amb ells un sarró de pertinença. Com ha de ser. Alenar pot ser simplement respirar, però ells ho eleven a un més líric “agafar aire profundament, respirar sent conscient”. Em sembla bé.
Jordi va comptar des del principi amb els xics de Two Many Xefs (Carlos Medina i Tomi Soriano) i entre els tres han aconseguit una proposta lleugera, mediterrània i despreocupada. I és que es pot menjar bé i alhora no donar tanta importància al menjar, que ho diem sempre: el menjar acompanya l'alegria.
Però pinten bastos per a l'hostaler, així que han pegat també la volta al delivery i a l'esmorzar amb entrepans que alimenten (també) l'ànima: brascada, figatells amb favetes o el meu favorit, eixe pollastre rostit al forn amb creïlles, allioli i timó.
Diuen orgullosos que l'entrepà és un homenatge als pollastre a l'ast en família i que “Casa nostra és casa vostra!”. Bonic, eh?