Esther: "He trobat molt en falta referents dones valencianes; les que tenia eren xiques Disney" - Sara Cano

VALÈNCIA. "Cantar amb Sandra Monfort és sentir-te com a casa", manifesta Esther, en una conversa amb este diari. La jove de Vinaròs ha col·laborat amb la música valenciana en el que és el seu primer disc de llarga durada: Les cartes que mai vaig cremar. 

Tinc una casa menuda
i em veig en tots els seus racons.
M’hi sento identificada
inclús quan no hi veig i és fosc

Així diu la cançó que canta amb Sandra Monfort. Dos anys després que es donara a conéixer amb l'EP Les teues ales, la del Maestrat ha aconseguit crear casa en l'escena musical valenciana. I ho fa en un moment que, tot i que continua sent precari, ha suposat un canvi de paradigma. Són cada volta més les dones que estan ocupant els escenaris. I això, com diu ella mateixa, és molt positiu també per a crear nous referents. L'artista conversa amb Castellón Plaza sobre la seua proposta i la situació de la música valenciana.

-Conformes un disc molt personal on, de nou, buides tots els teus sentiments. Hi ha alguna cançó que et coste especialment cantar?
-Al final per a fer les meues cançons recórrec a coses que sento, algunes són més fàcils i altres més difícils, perquè vaig a allò més profund o personal. "Respirar" i "Tinc una casa menuda" diria que són les més difícils, perquè les cante per a mi mateixa. Si no escric sobre estes vivències, no podria fer-ho d'altres coses.

-Ens fa falta dedicar-nos més temps a nosaltres mateixes?
-Completament. De fet, ara que ho dius, amb el disc m’agradaria convidar a la gent a que es dedique el temps per a processar les seues emocions i per a elles mateixes. Quan estàs en tu mateixa trobes totes eixes emocions, que a mi em naix transformar en cançons. Vivim en una societat tan ràpida que no ens deixa dedicar-nos temps. Cal reivindicar-nos a nosaltres mateixes i buscar cadascuna una estoneta al dia per cuidar-nos.

-En este recorregut tan íntim t’acompanyes també de Sandra Monfort. Com es va gestar la col·laboració?
-Sandra és una tia superguai. He tingut el plaer de coincidir en diversos espais des que vaig començar el projecte musical. És una persona amb molt d'interior. Cantar amb ella és sentir-te com a casa. I esta cançó em pareixia en l'àmbit sonor com personal i molt potent. És per això que li ho vaig proposar i de seguida va dir que sí, perquè li va agradar molt. És bonic compartir espai sonor amb una artista com Sandra, amb molt de recorregut.

-Quin canvi viurà el teu directe?
-Sumem a Alexandre Sanjuán (L’Home Brut) a la bateria i girarem en format de banda, és una posada en escena més complexa. Hi hi ha concerts tancats al País Valencià i Catalunya, tant en acústic com en banda. Els dos formats estan reformulats perquè siga un directe més gran, més enfocat a festivals i festes. També perquè la música del disc ho requerix.

-El 2021 va ser un any pletòric a escala professional. En què ha canviat més la teua vida?
-M’agradaria dir que no, però t'adones que canvia. Al final per a bé, perquè et dediques al que vols. Però tens menys temps per a vore a la gent de sempre, cosa que t'afecta. És gent que al final estan des de sempre donant-te suport i estaran, a mi com a persona i al projecte. És una elecció que has triat i pots triar per a on vols que vaja eixe canvi.

-Que una artista del Maestrat aterre en l’escena musical valenciana d'esta manera no és usual. Ha sigut fonamental acompanyar-se pel camí de músics com Àlex Blat?
-Si, l’ajuda d’Àlex ha sigut el canvi que ha fet que puga estar en açò. I és cert que ací estem un poc oblidades. No hi ha un bon teixit, no aplega la comunicació, sembla que estem aïllades. Ens quedem entre Castelló i València. Per a la zona és molt guai vore que poden sortir artistes. Tinc la gran sort de compartir la meua vida amb artistes de la meua zona, que són espectaculars, amb carreres molt prometedores, però no està ben vertebrat el territori.

-Mantens en les teues lletres les formes del valencià que es parla al nord. Era fonamental per a mantindre l’autenticitat?
-No volia perdre la meua forma de parlar. He de parlar com es parla a Vinaròs, igual que altres músics canten com es parla a Pego. És important perquè dones visibilitat a la riquesa lingüística del nostre territori, que és molta. Les meues cançons són com són perquè jo soc de Vinaròs. Són meues, parle de les meues coses, no tindria sentit acabar paraules amb la 'e' i no amb la 'o'.

-La música espanyola està plena de propostes de música pop. Calia també en la xarxa valenciana més propostes d'este estil?
-Sí, complement. La música en valencià és altaveu i reivindicació. A mi personalment m'agrada molt que ho siga. És supernecessària i ha de seguir. Gràcies a açò ens ha aplegat l'oportunitat d'explorar altres gèneres. Però per a arribar a la joventut i a altres persones cal no fer sols ska. També s'ha de donar espai al pop i altres gèneres.

-Perquè les teues referències han sigut cantants com Miley Cyrus. Alguna volta et plantejares cantar en anglés?
-Jo de xicoteta sempre cantava en angles la veritat, perquè les meues referències eren les cantants de Disney com Miley o Demi Lovato. Quan tens 10 anys creus que l’anglés fa falta, però quan em vaig posar a fer lletres, les meues primeres eren en valencià. Era la llengua en la qual jo parlo. Però he trobat molt en falta referents dones valencianes. La primera que vaig escoltar va ser Flora. I del gènere, grups com Amelie o Tardor. Ve gent darrere de necessiten els referents que nosaltres no hem tingut.

-Com diries que està, per tant, el panorama actual?
-És important remarcar que és un panorama molt precari, però també tenim possibilitats, amb molt pocs recursos pots fer música. És normal començar fent covers al mòbil. Però hem d'aprofitar les xarxes socials per a fer contingut en valencià. Hem de sol·licitar i reivindicar els nostres espais com a músiques, perquè evidentment, encara avui en dia hi ha faena per fer, sobretot quan parlem de dones. És un sector molt masculinitzat. Per això si s'obrin espais els hem d'aprofitar al màxim i demanar més. Cal sortir al carrer, perquè requerim uns drets com a creadores de contingut cultural.