Universitat Jaume ICASTELLÓ. Davant la necessitat de cercar alternatives a l'ús de fitosanitaris de síntesi química pel seu elevat impacte ambiental, els grups d'investigació AGR-163 Entomologia Agrícola de la Universitat de Còrdova (UCO) i Bioquímica i Immunitat Vegetal de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) fa anys que cerquen alternatives per al control de plagues que afecten els cultius.
En aquesta ocasió, ho fan, d'una banda, amb l'ús de fongs entomopatògens, que infecten i causen malalties als insectes, i d'altra banda, mitjançant la introducció de cobertes vegetals que augmenten les poblacions d'artròpodes depredadors. Fins ara moment no s'havien publicat assajos de camp que combinaren totes dues estratègies.
En l'estudi, dirigit pel professor Josep Jaques de la Universitat Jaume I de Castelló, han participat Meelad Yousef Yousef, Inmaculada Garrido Jurado i Enrique Quesada Moraga de l'UCO, que compten amb una àmplia trajectòria en l'estudi de l'ús d'aquests fongs com a bioinsecticides, i Joaquín Cruz Miralles i María Victoria Ibáñez Gual de l'UJI.
Personal de la Unitat d'Excel·lència 'María de Maeztu' del Departament d'Agronomia de la Universitat de Còrdova (Dauco), en col·laboració amb investigadors del Grup de Bioquímica i Immunitat Vegetal i del Departament de Matemàtiques de la Universitat Jaume I i l'Empresa de Transformació Agrària (Tragsa), han provat que l'ús combinat de fongs entomopatògens i cobertes vegetals ajuda a reduir plagues com la mosca de la fruita actuant sobre els estats edàfics de la vida de l'insecte i evitant que arriben a una fase adulta.
El treball de camp s'ha desenvolupat en un hort de cítrics situat a Les Alqueries (Castelló, Comunitat Valenciana). Alguns dels arbres, aïllats en gàbies, van rebre un tractament amb herbicida per a mantenir el sòl nu, mentre que uns altres es van cobrir amb Lolium arundinaceum, una espècie farratgera de la família de les gramínies. A continuació, s'ha utilitzat una soca del fong Metarhizium brunneum de la col·lecció del Departament d'Agronomia de la Universitat de Còrdova, que s'ha aplicat tant en el sòl nu com en el de la coberta vegetal. També s'han deixat uns altres sense tractament fúngic, a fi d'observar com responien als diferents tractaments per separat i també a l'ús combinat de tots dos.
En paral·lel, s'han alliberat en cada arbre, enterrades en el sòl, un total de cent larves de mosca de la fruita procedents de la biofactoria de mascles estèrils situada a Caudete de las Fuentes (València, Comunitat Valenciana), i s'han introduït paranys de caiguda per a capturar i identificar els possibles depredadors terrestres de la mosca que estaven presents a l'interior de les gàbies. En concret, s'han identificat exemplars d'escarabats, formigues, aranyes i tisoretes.
L'anàlisi de les dades extretes per l'equip ha evidenciat una major eficàcia del tractament fúngic en aquelles gàbies que comptaven amb coberta vegetal. Així, la infecció d'exemplars adults que van emergir del sòl va oscil·lar des del 5,1% per al sòl nu tractat amb el fong fins al 67,3% per al sòl que comptava amb coberta vegetal.
El principal obstacle que podia comportar l'ús combinat d'aquests dos mètodes de control seria que el fong entomopatògen tinguera un efecte negatiu sobre els depredadors, en disminuir la seua activitat a causa d'una possible infecció. Per a avaluar-ho, durant els sis mesos que ha durat l'assaig se n'han capturat periòdicament exemplars. El treball ha llançat resultats positius, perquè de tots els depredadors presents en l'assaig, només s'ha reduït l'activitat dels escarabats, però no ha afectat tisoretes ni aranyes, i fins i tot ha tingut un efecte positiu sobre la població de formigues.
En conclusió, explica l'equip d'investigació, "aquest assaig ha provat com l'ús combinat de la coberta vegetal i aquest fong entomopatògen és compatible i pot funcionar de manera sinèrgica contra els estats edàfics de la mosca de la fruita". Això obri noves vies d'estudi en l'àmbit de la lluita contra les plagues, un dels grans reptes als quals s'enfronta el camp en un context d'emergència climàtica en el qual les normatives i estratègies públiques estan centrades a cercar alternatives respectuoses amb el medi ambient.
