De figues n’hi han: pansides i atabollades, albardades i de carabasseta, de Sant Joan i napolitanes, negrelles i del peçonet. També n’hi han figues paleres, punxoses i que es mengen, i figa molles, que demanen permís a una mà per a moure l’altra. I els que ho fan tot arreu, a la figa mandranga, i expressions i dites: tindre la figa torta (estar de mal toc), fer coll de figa (morir-se); o estar arrepretats com a figues en cofí; però açò de l’epistemologia són figues d’un altre paner. Hui parlem de figues de veritat, i de figueres, les que broten per totes bandes en la València marítima. Vos ho contem en l’edició número 160.
Tot açò i més en Ferits de lletra, les càpsules de cultura i història que vos oferim cada dissabte, des de Plaza Podcast, Josep Vicent Miralles i Felip Bens.
