Generació V: Aitana Cerdan Campos

VALÈNCIA. Culturplaza s'ha proposat un repte: retratar aquelles creadores i creadors jóvens que donen forma a la nova cultura valenciana. Una Generació V que ha arribat no sols per a quedar-se, sinó per a sacsejar-ho tot. Toca jugar a este particular Qui és qui. Hui: Aitana Cerdan Campos.

Aitana Cerdan Campos
Instagram

-Data de naixement:

-25/08/2001

-Professió:

-Artista i trapella

-Moment en què vas saber que volies dedicar-te a això:

-Tota la meua vida he estat una trapassera, però em vaig adonar de que podia ser-ho de forma justificada si tenia la condició d’artista. Vaig saber que volia ser-ho quan nasqué el personatge performatiu de la Fallera Fatal. Na Fallera és una femme fatal, rabosa solitària declarada antagonista de la feminitat estatutària que promouen les Falleres Majors. Amb eixe inici me n'adone que vull entregar-me a l'art per a revisar la tradició i recollir la meua herència amb l’objectiu de generar noves visualitats de la cultura valenciana. Açò es per mi ser artista, però no m’hi vull dedicar, jo visc amb la condició de creadora i no puc fugir d’ella.

-Explica'ns tot el que hem de saber del teu projecte creatiu en un tuit:

-No hi ha a València cap amant com jo,
feroçment t’estime del matí a la nit.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat.
El nostre es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem la tradició i les rimes d’Estellés.
Després, tombades en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbares, i que això no deu ser,
que no soc fallera, que sols he heretat la cultura i tot això i allò.
No té València un amant com jo,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

-Si demà es publicara la teua biografia, quin títol tindria?

-Temeritat i sicalipsi en una València fatal.

-Què li preguntaries a una bola de cristall?

-Que més podem fer per a que no ens acaben de llevar l’Horta?

-Un disc, pel·lícula/sèrie i llibre:

-Disc: Jota de morir de Marala. Pel·lícula: El último cuplé, dirigida per Juan de Orduña, 1957 (considere que Sara Montiel ix de fallera fatal en una escena, ahí vos ho deixe). Llibre: Un món comú, de Marina Garcés.

-Moment artístic/professional "terra engul-me":

-En falles, vaig realitzar una performance que consistia en un recorregut des de la plaça del Mercat fins la plaça de la Mare de Déu per a ofrenar carxofes a la Geperdueta i portar un poc de l'Horta a la Verge Maria. Vaig sentir que les meues carxofes estaven desemparades davant dels comentaris com: ofensa, deshonra, falta de respecte… Gràcies a la meua amiga i artista Alexia Corrales, que es l’altra persona que conforma na Fallera Fatal i esta tan boja com jo com per a fer-me fotos, vaig poder continuar l’acció. Les carxofes es varen colar entre els clavells del mant de la Verge provocant rialles i alguns menyspreus, necessaris supose per desapropiar la cultura.

-A quin artista li dedicaries un carrer:

-A La Erreria (House of Bent) formada per Graham Bell Tornado i Anna Maria Staiano.

-Quins són els teus emojis més utilitzats?

-Com/on et veus d'ací a 10 anys?

-Fent colla amb les meues amigues creant casals arreu de les festes populars de la geografia valenciana.

-Tres comptes de creadors valencians que HEM DE seguir en xarxes:

-@alexia.c.r, @maarmachadoo, @bitchoazul i en general a totes les ties xules de València que fan per subvertir la cultura.

-Completa la frase: La Generació V és…

-La confiança en un món comú.