Hoy es 2 de diciembre

QUI ÉS QUI

Generació V: Mireia Devesa

2/12/2024 - 

VALÈNCIA. En Castellón Plaza ens hem proposat un repte: retratar aquelles creadores i creadors jóvens que donen forma a la nova cultura valenciana. 

Una Generació V que ha arribat no sols per a quedar-se, sinó per a sacsejar-ho tot. Toca jugar a este particular Qui és qui. Hui: Mireia Devesa.

Mireia Devesa
Instagram


-Data de naixement:

-21/03/2001.

-Professió:

-No ho sé! He fet la carrera de Filosofia i ara he tornat al poble per veure com continue esta pel·lícula rara. Ara per ara, estic treballant de caixera i fent coses inesperades que han sorgit: un projecte teatral, un títol online de Neurociència i il·lustracions vàries. Així que, en poques paraules, un poc una jubilada, no (Però hem vingut a xarrar d’il·lustració!!!).

-Moment en què vas saber que volies dedicar-te a això:

-Honestament, mai he tingut clar si les pràctiques artístiques eren hobbies o potencials professions. Tota la vida he tingut interés o necessitat per fer-les, i tota la vida han estat presents. Òbviament, he rumiat i fantasejat en dedicar-me a qualsevol de les que he provat. No obstant, els últims anys he intentat no pensar-les tant com objectius professionals (per no perturbar-me amb pensaments de tauró) i centrar-me en fer-li un lloc quotidià a allò que m’interessa i em plena. La curiositat és una tia intel·ligent, i fer-li cas obri unes quantes portes. No tinc clar on vull arribar, però sí que intente fer-li cas al cos, que sap què vol i per què ho vol.

A la il·lustració li done lloc practicant, provant les idees que em venen al cap i participant en els projectes que van naixent. Òbviament, obertíssima a oportunitats laborals!

-Explica'ns tot el que hem de saber del teu projecte creatiu en un Tuit:

-Els Humanets. Un reflex il·lustrat de l'univers -històricament ocult- de la llar i l'espai privat. Presentem els humans, no com homes racionals, productius i seriosos, sinó com individus corporals, sensibles, relacionals i amb necessitats.

-Si demà es publicara la teua biografia, quin títol tindria?

-Calaix Desastre. (Tota la vida he pensat que era així, i no “calaix de sastre”, i em fa risa perquè em sent prou identificada. Vull fer infinites coses i tindre infinites vides sense renunciar a cap, i sense organitzar-les).

-Què li preguntaries a una bola de cristall?

-Probablement, si ens posem honestes, li preguntaria per les vides paral·leles: qui hauria sigut si no m’haguera traslladat als 10 anys?, o si haguera continuat quedant amb x persona?, o si haguera fet tal o qual?... Per suposat, li preguntaria per les persones de qui m’he pillat en secret i pel meu plan de vida perfecte, a poder ser amb un planning inclòs.

(Un abraç a les persones ansioses que llisquen esta resposta).

-Un disc, pel·lícula/sèrie i llibre:

-Disc: Hortela (2023 - Maro). Pel·lícula: Fama (2009). Sèrie: Friends. Llibre: Los ojos de la piel - Yuhani Pallasmaa.

-Moment artístic/professional "terra engul-me":

-No és professional, però és el primer que he pensat al llegir-ho: als 10 anys em vaig tirar un pet sonor enmig d’un festival de dansa clàssica. Estava tan nerviosa que ho vaig notar com si fora d’una altra persona. Prou confús: ni l’havia vist vindre, ni reconeixia el soroll. Havia moltíssimes persones a l’escenari i estàvem totes quietes enmig d’una pausa. Pareix que el meu cos no soportava la tensió i, aleshores, va sonar el meu pet protagonista. Unes quantes van començar a riure. Jo posava, fent-me la ballarina i fingint que no havia passat res. Quan vam eixir d’escena, em van preguntar si havia sigut jo. Ho vaig negar. Òbviament, ningú s’ho va creure. Ho recordaré tota la vida.

-A quin artista li dedicaries un carrer:

-Hui respondria a la ballarina Lorena Nogal. Ha eixit fa poc en la TV i m’ha deixat impressionadíssima per la quantitat de treball que porta al cos, probablement no suficientment reconegut. Fa un treball interessantíssim.

Pensant en els últims anys, li’l dedicaria a la companyia teatral de la Tristura, que m’han posat els pèls de punta en cada obra que he vist. Representen idees polítiques a través d’escenes quotidianes que cal·len infinitament. Han sigut inspiració absoluta.

O a Pedro Lemebel per tantíssima valentia. I per ser capaç de poetitzar situacions polítiques tan obscures.  O a Queralt Guinart (@kerrature) per ser la meua inspiració (i obsessió) adolescent. Necessitarem uns quants carrers.

-Quins són els teus emojis més utilitzats?

-Com/on et veus d'ací a 10 anys?

-No ho sé. Però il·lusionada, liadíssima en projectes que m’inspiren, rodejada de persones honestes i amb un tipus de treball, o bé relacionat amb els meus interessos, o bé que em permeta donar-los un lloc. I amb un sistema nerviós regulat, per favor.

-Tres comptes de creadors valencians que HEM DE seguir en xarxes:

-@loladevesa, @lullenz, @sararrreyes i @julia.galga i @paulasp9 i @na.aitana i @maarmachadoo…

-Completa la frase: La Generació V és…

-La possibilitat d’imaginar noves possibilitats. Una de persones valentíssimes que s'atreveixen a jugar, inventar, proposar, poetitzar o polititzar quan no tot està a favor!!!

Noticias relacionadas

next