Guia per a muntar un grup de música infantil... sense caure en diminutius

CASTELLÓ. Possiblement Trobadorets és una de les bandes de Castelló amb més projecció. Al voltant de 80 actuacions té programades per a enguany, recorrent de punta a punta la Comunitat Valenciana, però també fent parada en terres catalanes. El grup de música infantil és el clar exemple de que dirigir-se a altres públics no resta oportunitats. Al contrari. Amb cinc discos en el mercat, l'últim Paco, com ens fas xalar (2020), l'agrupació dirigida per Pau Sancho gravarà l'11 i 12 de juny en l'Auditori de Castelló el seu pròxim treball, acompanyats de tots els que vulguen assistir. Però abans, el dia 5 actuaran en el Música'l Parc.

El nou festival del parc Rafalafena de Castelló divideix la seua programació en dos: una jornada diürna dirigida a un públic infantil i familiar, i una jornada més nocturna amb propostes de rock, pop i electrònica, en la qual tocaran bandes com Mueveloreina, Dandi Wolf o la dj japonesa Hanakito. Pel que respecta a l'oferta familiar, no són pocs els directes que hi haurà. També tocarà La Glülps Band, un altre nom mític de la província. En actiu des de fa cinc anys, l'agrupació és una altra de les potes de la longeva companyia de teatre Scura Splats. En aquest cas, es presenten com un grup de música infantil amb formació de guitarra, baix, teclats, bateria i veu.

Estan vivint les bandes per a públic familiar el seu millor moment? Cada vegada és més comú que els esdeveniments culturals les incloguen en la seua programació, donant-los un lloc propi en el cartell. També, els Ajuntaments han optat per oferir als xicotets de la casa una oferta més arriscada i professionalitzada, on els qui toquen inverteixen el mateix temps component i gravant que altres grups dedicats a un públic adult. Dani Miquel, Ramonets, Virginia Lorente o Canta Canalla són altres dels noms que formen d'aquesta escena en ebullició.

Però, com és tindre una banda per a un públic infantil? Es pot sentir la mateixa adrenalina damunt de l'escenari? Què és el més important a l'hora de compondre? Joan Raga, director artístic de la Glülps Band, i Pau Sancho de Trobadorets compten a Castelló Plaza la seua experiència.

Primer pas: decidir-se a crear una banda

Pau Sancho: "En el nostre cas decidirem muntar una banda quan vam ser pares i ens vam adonar que l'oferta musical i en valencià era molt escassa. Era el 'boom' dels cantajocs, venien moltíssim, però la qualitat musical mai ha estat entre els seus objectius principals. Es tractava més d'oferir una música bàsica. Nosaltres volíem en canvi posar-la en valor."

Joan Raga: "Dins de Produccions Scura, que ja oferia espectacles per a públic familiar, la nostra il·lusió era anar un pas més enllà i fer música en directe per a menuts, però també per a pares. Buscàvem integrar al públic més adult i jove en aquests espectacles. Així que vàrem crear un repertori a partir de la música dels 60 i 80. Algunes lletres foren traduccions al valencià més literals, mentre que en altres simplement rescatàvem frases. Totes les cançons tenien alguna cosa dels Beatles, David Bowie, Gloria Gaynor... Açò permetria integrar a tot el món. Els concerts han de ser espais de participació."

Com a banda, us sentiu sols o recoltzats per la resta de sector?
-Pau Sancho: "Està clar que hi ha gent que ho pot veure com una cosa menor, però la situació ha canviat. En els Premis Carles Santos de la Música Valenciana tenim un apartat especial. Les lletres estan treballades i la posada en escena també. Es busca que li agrade igual a les criatures com a la família i inclòs a qui no té fills. Per això, ara la majoria de festivals contemplen que la programació siga per a tots els públics i amplien a la vesprada la seua oferta. Abans, als cartells de la majoria de festivals no trobaves propostes familiars. Si ho amplies, pots aplegar a més públics. És una cosa que està funcionant molt bé. Tot i això, hi ha un debat intern entre la gent que fa música familiar, la qual defensa que sols fem música. Però el respecte a la professió és total i absolut."

Joan Raga: "Fa uns anys no estàvem valorats, però avui en dia és diferent. Hi ha moltes propostes, pots comparar i inclòs fer un festival. Això obliga a les mateixes bandes a tenir certa qualitat. Qui pense que qualsevol pot fer música per a públic familiar ja et dic que no, no tot el món està preparat. Quan vam començar en l'any 2000 estàvem molt sols, en el sentit que no hi havia propostes del nostre estil. Eren bandes molt televisives. Però ara hi ha multitud d'agrupacions i totes molt diferents, que poden venir des del món del rock al jazz. Els artistes han vist que a banda que existeix un mercat important, és una proposta creativa molt interessant".

Segon pas: fer diana amb el repertori 

Pau Sancho: "S'ha de compondre la música que a un mateix li agradaria escoltar. Quan fas una creació has de posar tot de la teua part perquè a les criatures els agrade, però també a qualsevol públic. No s'ha de tenir temor a que siga un llenguatge complex. Evidentment, has d'adaptar el teu missatge al receptor i que no siga rebuscat, però sobretot s'ha de fer en estima i en cura."

Joan Raga: "Hui en dia hi ha molta música per a xiquets, perquè hi ha molts pares que fan música per a ells i reflecteixen la seua problemàtica. Açò és important. La música és una manera de transmissió. Per això, primer que tot has de posar-te en la seua pell. Després, personalment crec que has de reflexionar sobre el que a tu t'agradava escoltar de menut. És com fer un treball introspectiu, has de buscar dins de tu i veure que t’haguera agradat escoltar."

-Quin tema- que no siga vostre- un encantaría incloure en un directe?
-Pau Sancho: Sempre incloem temes d'adults. Durant un temps va ser la versió de 'Don't worry be happy' de Bobby McFerrin. Per al pròxim directe estem preparant una d'Els Pets.

-Joan Raga: A nosaltres ens agradaria de fet fer com un grup orquestra amb música extreta de Trobadorets, Dani Miquel, Ramonets o inclòs de Xarxa Teatre, que encara que no la tenen gravada, també tenen música per a xiquets. És una idea que està ahí.

Tercer pas: enfrontar-se a un escenari ple d'estímuls

-Pau Sancho: "El que proposem nosaltres és una festa. Sense deixar de banda mai el fet de fomentar valors. Però el nostre principal objectiu és que la gent es divertisca. Que grans i adults ballen, es tiren a terra, criden, canten.

El públic infantil és igual de difícil o fàcil que qualsevol públic. L'únic que has de fer és enfrontar-ho de forma seriosa, fent-ho el millor possible. A més, no volem utilitzar diminutius ni parlar des de dalt. Els contem les coses amb el seu vocabulari. S'ha de tenir clar que el públic, i més amb xiquets, és com un frontó. Tot el que els dones, t'ho tornen. Nosaltres no deixem de tocar, de ballar i de tirar-nos a terra, per a rebre el mateix d'ells. Els menuts tenen moltíssims estímuls i coses a descobrir. Si el que els dones no els interessa se n'aniran, perquè tenen tot un món a descobrir."

-Joan Raga: "El repte clar és fer que tot el món balle. Els xiquets sempre participen, són molt agraïts en eixe sentit. Però quan els pares també entren es produeix una catarsi. Dona molt bon rollo veure com els pares participen i ensenyen com han de ballar. És una experiència que haurien de viure tots els que tenen fills. Baixar l'altura i posar-se en la pell dels xiquets i jugar amb ells, perquè és emocionant.

Per això també, si la gent no participa, significa que no ho hem acabat de fer del tot bé. El públic adult sol reaccionar al final de les cançons, és una participació més passiva. En aquest cas, es busca la reacció durant tota la cançó."