VALÈNCIA. Després de liderar el reconegut grup Manel durant més de deu anys, Guillem Gisbert fa un pas endavant amb el seu primer projecte en solitari, titulat Balla la masurca! Aquest nou àlbum marca un punt d'inflexió en la seua carrera, on ha revisitat el seu procés creatiu, apostant per l'experimentació i per noves maneres de fer cançons, així com per col·laboracions amb diferents artistes. Tot i l'evolució del seu estil, que s'allunya del so característic de Manel, l'essència creativa de Gisbert continua present en cada nota. Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc el proper 24 d'octubre a La Rambleta.
-T'han preguntat molt sobre la decisió de fer un disc en solitari, però a mi m'interessa saber quin ha estat el repte de fer aquest disc. És un disc llarg, amb cançons molt diverses. El plantejaves com una col·lecció de cançons o com una introducció a una nova etapa musical?
-Més que una nova etapa musical, crec que hi ha moltes cançons del disc que en el fons podrien ser també d'un disc de Manel, tot i que serien diferents perquè els altres ja haurien posat la seua part. Però el que em plantejava sobretot era un canvi en la manera de treballar. Des que tenia 20 i pocs anys, fer cançons per mi significava fer-les amb el Roger, l'Arnau i el Martí. I tenia la curiositat de veure què passava si treballava sol, sense comptar amb aquesta col·laboració constant. Era un repte personal, veure si podia fer el mateix però d'una altra manera, i també artístic. Després de molts anys treballant junts, ens venia de gust, com a grup, donar-nos una mica d'aire i veure com era estar en altres entorns i amb altres persones.
-No diríem que és un disc conceptual ni que parla d'un moment vital concret. Sembla més una col·lecció de cançons. Era aquest el repte? Simplement fer un disc i veure què en sortia?
-No ho vaig viure com un repte en si, sinó que les cançons van anar sortint. Moltes van començar quan encara no sabia si serien per a Manel o no. El que sí que és cert és que vaig voler incorporar gent nova en el procés, conéixer altres maneres de treballar, i això es nota en la varietat de productors. Com que no tenia una idea molt clara de com volia que fos el disc, vaig optar per fer-lo variat, i això també em va permetre aprendre molt.
-El disc dona la sensació de tenir etapes, amb cançons molt variades, fins i tot dins d'una mateixa peça. Volies fer un disc "desequilibrat", però en el bon sentit de la paraula?
-Des de sempre, m'han agradat les sorpreses dins d'una cançó, que hi passen coses inesperades. Intente lluitar contra els clixés, evitar el que és previsible. Però també és cert que hi ha una part d'ordre que és molt important. La música, com moltes formes d'art, sovint es construeix sobre estructures molt endreçades, i això és agradable per a qui ho escolta. Tot i així, a mi m'agrada introduir elements nous, per trencar una mica amb l'esperat.
-Quan parles de la veu, que ja has processat anteriorment amb Manel, què busques o què has trobat en processar-la?
-Processar la veu m'ha permés jugar més amb els personatges de les cançons. Una cançó pop, al final, la canta un personatge, no només el cantant. I m'agrada que cada narrador tinga una veu una mica diferent, que no sempre siga la mateixa persona qui explica la història. Per exemple, en la cançó "Formigues", la veu distorsionada crea un efecte que ajuda a explicar millor la història. També m'ha donat més llibertat per experimentar amb textures vocals, cosa que abans potser m'hauria fet més respecte.
-Et sents còmode amb aquesta idea que la teua música siga referencial? Que les teues lletres o cançons es llegisquen com a referències d'altres artistes o moments?
-No tinc cap problema amb això. El pop sovint funciona amb referències, i jo no en fuig. A vegades, quan tens una melodia o una estrofa al cap, el teu cervell et proposa frases que potser has sentit abans en altres cançons, i això no em molesta. Hi ha cançons meues que tenen referències clares, i d'altres que no tant, però en general em sembla bé que la gent hi busque aquests elements.
-Les lletres del disc també semblen tractar temes molt diferents. Hi ha una unitat en les lletres o sents que has abordat qüestions molt diverses?
-Hi ha temes que es van repetint al llarg del disc, però això crec que passa de manera natural. Quan mire els discos anteriors, veig que les temàtiques han anat evolucionant, com és normal. Ara tinc gairebé 43 anys, i les meues preocupacions són diferents de les que tenia als 26 o 27, quan vaig escriure les primeres cançons amb Manel. M'interessa estirar tant com siga possible la paleta d'emocions i temes susceptibles de ser convertits en cançons. Les emocions més juvenils, com l'amor, continuen tenint un lloc, però també vull explorar altres coses, altres temes.
-En aquest sentit, quan escrius les lletres, tens la sensació de construir personatges amb una història pròpia?
-Sí, sovint una cançó és com un monòleg teatral. Intente que hi haja una emoció clara al darrere de cada cançó, i després l'embolico amb capes. Per exemple, la cançó "Les dues torres" parla de la necessitat de canvi, de transformació, i utilitze les torres de la Torre Mafre i l'Hotel Arts com a símbols de la Barcelona dels anys 90, que és la ciutat que jo recorde de la meua infància. A partir d'aquí construïsc la història, però sempre hi ha una emoció de fons que intente mantenir present.
-Has fet un treball de discerniment de cara al futur? Tens clar cap a on vols anar després d'aquest disc?
-La veritat és que no. Ara mateix estic molt immers en la gira i no estic escrivint gaire. El que sí que sé és que treballar amb tants productors ha estat esgotador. En el futur, crec que buscaré una fórmula més senzilla, amb menys gent involucrada, perquè treballar amb tants productors demana molta energia. Però no tinc clar encara quina serà l'estètica del meu pròxim projecte.
-I pel que fa a l'escenari, com ha estat l'experiència de reconnectar amb el públic amb un projecte nou?
-Ha estat molt positiu. Hi havia cert vertigen, perquè és un projecte que comença des de zero, però amb els músics de la nova banda ens hem entés molt bé i ha estat una experiència molt bona. Ara ja em sent còmode sobre l'escenari, com a casa.