Investigadors de la UA trauen a la llum l'urbanisme de l'Elx romà del segle V

ELX. "Per primera vegada podem caminar en esta excavació pels carrers romans entre façanes de cases del segle V", explica Sonia Gutiérrez Lloret, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant i codirectora del projecte Domus-L'Alcúdia: viure en Ilici junt amb els professors Julia Sarabia, Victoria Amorós i Jesús Moratalla, tots ells de l'àrea d'Arqueologia de la UA.

Durant tot el mes d'octubre un equip conformat per 15 persones (estudiants de grau i postgrau i investigadors) va estar treballant en el jaciment de l'Alcúdia, on hi havia la ciutat ibera i després romana d'Elx. La dedicació ha donat, entre els seus resultats, la troballa de l'encreuament de dos carrers romans, d'un cardus i un decumanus, que eren els noms que rebien els carrers principals romans. Els anomenats cardus eren aquells carrers que tenien una orientació nord-sud, mentres que els decumanus anaven d'est a oest. Però, a més, tal com assenyala Gutiérrez, s'han trobat altres elements molt interessants del vial romà, com una canonada romana de plom i les cloaques, que posen de manifest la importància de l'urbanisme davall època imperial.

L'arquitectura del segle V era de bona qualitat, amb maçoneria encoixinada i tècniques constructives molt característiques (opus africanum) que degueren comptar amb enlluïts ornamentats. S'ha pogut constatar que les façanes es van construir sobre murs anteriors, demostrant la gran persistència del traçat urbà. A més, els treballs han aportat nova llum sobre l'evolució de la ciutat en època visigoda amb el descobriment d'un xicotet safareig i de noves estructures ja d'època islàmica, que es van documentar per primera vegada a l'Alcúdia en el marc del Projecte Domus.

En el sector oriental de l'excavació, on la passada campanya es van aconseguir nivells preromans, s'ha confirmat l'existència d'una gran construcció del segle III a. de C., realitzada amb una peculiar tècnica que intercala bigues de fusta en el sòcol de pedra, per a donar solidesa i elasticitat a l'alçat de tova d'esta estructura possiblement defensiva relacionada amb el context de la Primera Guerra Púnica. S'han documentat també nivells domèstics d'època ibèrica que s'estenen davall d'ella.

"Tot això ens permet comprendre la transformació de l'Alcudia en els seus diferents períodes. L'objectiu del nostre treball és traçar la seqüència diacrònica de les ciutats que hi ha en el jaciment sense apriorismes", conta la investigadora. Una idea que també ressalta Carolina Doménech, directora científica del jaciment: "En lloc de fixar-nos en un punt concret de la línia del temps, el que fem és traçar tota la línia en el procés continuat de vida de la ciutat".

Així, el projecte continuarà el seu desenvolupament l'any pròxim amb la finalitat de continuar amb la recuperació de l'estructura fortificada ibèrica; de restaurar el traçat urbà de l'època del canvi d'era (de l'I a.C. a l'I d.C.) relacionat amb les fundacions colonials romanes, així com el nivell ibèric, i finalment, posar en valor les grans construccions i el traçat urbà de l'encreuament de carrer del segle V, amb les seues clavegueres, canonades d'aigua potable i construccions amb altres usos, com la transformació d'una estructura hidràulica en un safareig. "Tot això amb l'objectiu donar a conéixer allò descobert per tal que es puga observar i visitar la seqüència històrica de l'assentament en tota la seua diacronia, des del segle IV a.C. fins al XIX, del qual es conserva una séquia agrària".

El projecte Domus-L'Alcúdia compta amb la participació de l'INAPH (Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric) de la Universitat d'Alacant, de la Universitat de Múrcia i del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques).