Israel i Palestina: entre l’ètica i la política, l’economia

Benhabib, S. ens adverteix:  “L'expansió dels drets humans, així com la seva defensa i institucionalització, han esdevingut el llenguatge incontestable, encara que no la realitat, de la política global”. L’Estat d'Israel, atorga amb certs criteris, La Medalla dels Justos. El màxim reconeixement a aquelles persones qui, no essent de confessió o ascendència jueva, van ajudar els jueus víctimes de la persecució, fonamentalment la conduïda pel règim feixista i afins durant el període del Tercer Reich. Aquesta medalla porta la següent inscripció: “Aquell que salva una vida, és com si salvés un univers sencer” (Mishnà, tractat Sanhedrín, 4, 5).

Tant l'ètica com la política tenen una relació força implícita amb l'origen de la humanitat, ja que el primer terme tracta el fet d'actuar i el comportament de les persones mentre que el segon apareix com la necessitat de dirigir i organitzar les societats. La política i l’ètica mantenen un nexe sense perdre la seva autonomia. L’ètica es troba amb la política en perseguir aquesta la realització de fins i valors amb un contingut profundament moral (com justícia, llibertat, democràcia, igualtat, dignitat humana)  i la política es carrega de moral no només pel contingut dels seus fins, sinó en impregnar els seus mitjans, l'activitat pràctica dels seus subjectes i les motivacions que els empenyen.

La política i l'ètica estan intrínsecament relacionades i calen en la societat mútuament. El diàleg i el debat ètic són fonamentals per garantir una política justa i responsable. La manca d’aquests aspectes és una de les claus per entendre el conflicte bèl·lic actual entre Israel i Palestina – Gaza-  Seria molt llarg descriure tot el conflicte a través del temps, però hi ha una data que pot ser un punt de partida per entendre els esdeveniments actuals: la creació d'Israel el 1948 va provocar l'expulsió i el desplaçament forçós de centenars de milers de palestins de casa seva i que aquest esdeveniment va tenir conseqüències duradores i devastadores per al poble palestí.

S'ha parlat molt els últims dies de què passa a Gaza i en particular de la mort de civils palestins producte dels atacs israelites. També es parla del dret internacional humanitari. De drets humans, de justícia, ètica i política. Com posicionar-nos davant d'aquesta situació? O més aviat, quines són les conseqüències que es desprenen de la nostra presa de postura? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem davant tanta barbàrie.

Israel acumula setanta-cinc anys fent depreciï de les resolucions de l’ONU. Aquesta, considera que Palestina és un territori ocupat i ja fa temps que exigeix a Israel que se'n retiri, freni els assentaments il·legals i afavoreixi la creació d'un Estat palestí. Els israelians han fet cas omís. Tot i no ser resolucions vinculants, impliquen una condemna, encara que sigui moral. L'ocupació dels territoris palestins i la construcció d'assentaments israelians són claus en l'anàlisi del conflicte. La valoració crítica, no pot estar exempta d’aquesta qüestió considerant els fets com una violació directa del dret internacional.

L'impacte de l'ocupació i els assentaments en els drets i la vida quotidiana dels palestins provoca que aquests s'enfronten a greus restriccions de desplaçament, accés limitat a la terra i els recursos i enfrontaments freqüents amb l'Exèrcit israelià. Aquestes condicions han portat a una situació en què molts palestins pateixen una manca de llibertats bàsiques i de dignitat. El dret a la vida (a la subsistència i seguretat) a la llibertat (a viure sense esclavitud....ocupació forçosa...) a la llibertat personal i a la propietat personal i a la igualtat expressada en les normes de la justícia natural (és a dir,  que els casos iguals es tracten de manera similar).

Hem d'alliberar els drets humans de la retòrica intervencionista que tan sovint els acompanya. Quan, per què i sota quines condicions és justificable la intervenció per aturar i rectificar les violacions dels drets humans és una qüestió pròpia d'ètica política, és a dir, l'equilibri entre intencions i conseqüències, entre ètiques de la responsabilitat i de la convicció. Sembla que per a Netanyahu no ha arribat ni Kant, ni la Il·lustració. Els darrers esdeveniments, la pulsió deshumanitzant i genocida, va portar a un ministre israelià de referir-se als palestins com “animals humans”.

Entendre i fer reflexions favorables a la lluita d’alliberament palestí, no vol dir, de cap manera, que no es valora en la justa mesura i que no es denuncien la pèrdua de vides israelianes en els atemptats de Hamàs del 7 d’octubre.  Però compte: qualificar aquesta onada de resistència palestina de "no provocada" no només no és ètic, sinó que és un típic trop colonial- economicista- i racista que considera els palestins com a éssers humans inferiors.

El poble tria els polítics i des de la política es mana als exèrcits. Si el poble d’Israel vol eliminar Hamàs, ho aconseguirà i només podria evitar-ho l’acció dels aliats com els EUA que els proveeixen d’armes o les imatges de les víctimes civils i innocents sumades a la repulsa civil mundial.  Això, independentment del que digui el dret internacional humanitari, del cinisme o la hipocresia, o dicti la mala consciencia europea,  només cal recordar que el Consell de Seguretat de l’ONU ha esta incapaç de generar una resolució que aturi la guerra.

Si bé és cert que Israel té el dret ètic i legal de defensar-se i d'eliminar un enemic com Hamàs, tot té un límit. La resposta no només va contra el dret internacional i els principis de l'ètica de la guerra justa, sinó que ha generat un mal moral la veritable entitat del qual no pot ser reduïda a una violació dels drets humans. Va molt més enllà. Tenim la responsabilitat ètica i cívica de denunciar la complicitat incondicional dels EUA i d’Europa, així com la normalització i les aliances militars amb dictadures àrabs. Estem assistint a una multiplicació dels crims de guerra, i a la decadència moral i ideològica de l’ordre liberal occidental, que és un senyal d’alarma, un paral·lelisme amb el pitjor dels feixismes del segle XX. Tot apunta que el règim de Netanyahu ha considerat que era el moment d'enterrar la "qüestió de Palestina".

Amb Kant, la perspectiva dialèctica, relacional, s'arrela ja definitivament al pensament occidental contemporani. Les esferes de la reproducció social , la política, l’ètica, l’ecologia i l’economia són radicalment interdependents i podem dir que una de les patologies de les societats contemporànies és la intersecció entre l’ètica i la política ocupada per l’economia, i a través d’aquesta , la submissió de la vida humana a les prerrogatives del mercat.

Cal exigir que la “nostra” representació política reivindiqui el valor moral de la dignitat, que ha de ser atribuït a tots els éssers racionals, inclosos aquells que per les seves accions s’han tornat indignes. Hem de protegir el respecte a la dignitat humana, la dignitat de l’altre independentment de la seua provinença, origen, gènere, capacitats, orientació sexual o color de la pell. Cal una solució urgent, justa i duradora al conflicte, que reconegui els drets i les aspiracions d'israelians i palestins i respecti el dret internacional.