La societat ja no vol "morir d'amor": una mirada actualitzada dels boleros

CASTELLÓ. Per què un concert de boleros, ara? Es pregunta, també a si mateixa, Lola Bou, qui representarà el pròxim 22 de febrer, en el Teatre del Raval de Castelló, temes que han donat forma i vida a aquest gènere musical, reconegut en 2023 com a Patrimoni Cultural Immaterial. La cantant castellonenca, que du en paral·lel el seu propi projecte musical juntament amb Manel Brancal, ha decidit fer una relectura d'eixes històries que tant parlen de l'amor, però que en molts casos tant s'allunyen de la societat present.

"Ma mare sempre ha cantat boleros. I per això, aquestes cançons m'han acompanyat tota la vida i en moments difícils. Però, tot i que sempre he tingut afinitat amb ells, per una qüestió de contingut em retenia a fer-los. Em semblava que no estaven actualitzats. Per què hauríem de morir d'amor, com tant diuen aquestes cançons?", reflexiona l'artista.

En aquest sentit, el que ha volgut fer Bou amb el projecte Bolérame és una revisió dels clàssics romàntics. Abans d'interpretar temes com 'Contigo en la distancia' de César Portillo de la Luz o 'Somos' de Lucho Gatica, la cantant compartirà els seus pensaments sobre aquests, per tal d'ajudar el públic a sentir-los des d'un lloc diferent, on ni la violència ni la dependència emocional haurien de tenir cabuda.

"Les voltes que he interpretat boleros he sentit que la gent s'emocionava moltíssim. Cadascú escolta aquestes cançons des de la seua pròpia experiència o les interpreta d'una manera. És la part bonica d'aquests, que ajuden a drenar les emocions i transitar per moments molt concrets. Ara bé, és important redignificar les cançons. No anem a sentar càtedra de res, però jo òbric i compartisc les meues preguntes. Qüestione els amors impossibles. Si ho són o no. I si són impossibles, si són amors".

Durant l'espectacle, Bou no estarà sola. La cantant, que ha volgut dur aquest estil cap a un lloc més jazzístic, s'acompanyarà de Roberto Capella al piano; Manel Brancal a la guitarra; Felipe Cucciardi a la bateria; i Javier Albiñana al contrabaix. Amb tot, per al seu desenvolupament ha comptat amb la mirada externa de la dramaturga Núria Vizcarro.

Fer-ho possible, reitera la cantant, li produeix una gran satisfacció. "Ha sigut com una missió personal. Sent que per fi puc utilitzar tot aquest bagatge que tinc i a més puc aportar una mirada diferent del gènere. Durant la meua trajectòria sols hauré compost un bolero i, tot i que no em plantege dur-ho a la meua pròpia carrera, probablement ara connecte moltes més amb les passions de la gent".

Això sí, tot i que la majoria de les cançons sonaran tal com són, sí que ha volgut la compositora refer un tema, el 'Piensa en mi' de Luz Casal. Una cançó que diu:

Pensa en mi, quan patisques
Quan plores, també pensa en mi
Quan vulgues llevar-me la vida
No la vull per a res
Per a res em serveix sense tu 

"Ens arriben al cor, però a quin preu? Quines històries revivim en cantar i escoltar estos clàssics? Què hem aprés d'ells? Com volem viure l'amor?" Pregunta, en conseqüència, la castellonenca".