La Bauhaus en venda per un mapa de la Sagunt post-bombolla

VALÈNCIA. Un any després que el Fons de Reestructuració Bancària venguera la CAM al Banc Sabadell, la mítica escola alemanya de disseny de la Bauhaus analitzava a un curs d’estiu l’urbanisme valencià com a paradigma de la bombolla immobiliària. Era l’estiu de 2013 i l’experiència docent, Bauhaus Lab, es definia com “una plataforma per a l'aprenentatge, la investigació i el disseny col·laboratiu, convidant a joves dissenyadors a desenvolupar posicions crítiques, contramodels o fins i tot projectes que s'involucren amb les conseqüències de les formes especulatives d'urbanització”. 

El curs va començar amb un treball de camp entre Marina d’Or i Benidorm i acabà amb la publicació del llibre Architecture After Speculation. Allí s’inclou Atlas of Realities Sagunto, el treball que el col·lectiu d’arquitectes i artistes Grandeza Studio, va fer amb l’arquitecta Amparo Primo Pastor, per analitzar les conseqüències de la bombolla immobiliària a la capital del Morvedre. Un procés que remataren l’últim dia penjant una pancarta sobre la façana principal de la Bauhaus: “En Venda”.

“Mentre el Bauhaus Lab mirava els cadàvers urbans a Espanya —especialment el cas valencià— amb una mirada que unia fascinació escatològica i condescendència, el govern de Rajoy venia patrimoni públic a mans privades, mentre l'aparell mediàtic dels països calvinistes del nord i centre d'Europa culpaven als PIGS —Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya— de la seua caiguda econòmica”, explica Jorge Valiente Oriol.

“S’ho havien buscat ells assoles, deien, mentres es rentaven les mans i rebien la immigració dels països del sud amb una mescla de paternalisme i suprematisme”. Amb este context, el col·lectiu format per Valiente Oriol, amb el seu germà Gonzalo i Amaia Sánchez-Velasco, va decidir penjar la pancarta de la Bauhaus en venda “per visibilitzar les violències polítiques de les institucions econòmiques de la Unió Europea”. 

“Les entitats com el Deutsche Bank o el Banc Central Europeu van fer cas omís a la crònica d'una mort anunciada anys abans, mentre van traure un gran profit de la bombolla dels països del sud fins que va explotar. Era necessari en aquell moment visibilitzar aquests assumptes més enllà de les simplificacions a les quals ens acostumaven els mitjans de comunicació d’ací i allí”, expliquen des de Grandeza.

El seu estudi, Atlas of Realities Sagunto, analitzava l’evolució de la ciutat des del 2000, dos anys després de l’aprovació de la Llei del Sòl per part del govern Aznar, fins al 2013. Una prospecció sobre el terreny a través de cinc casos d’estudi: el Centre Històric, el polígon del Gomar, el Port de Sagunt, l’accés sud de la ciutat i Parc Sagunt. Un escenari crucial per entendre la viabilitat dels canvis urbanístics de la ciutat ara que encara la seua última transformació amb l’arribada de la factoria de Volkswagen.

L’estudi creua variables numèriques com el número de metres quadrats de casa que li corresponen a cada saguntí —per damunt de la mitja espanyola, però baix dels països europeus més rics—, o la superfície de tarongers urbanitzada en eixe període —6.255.000 m², que suposava deixar de collir catorze milions de kilos de taronges a l’any, però guanyar amb la venda d’una parcel·la l’equivalent a quatre-cents anys de collir taronges a la mateixa superfície.

“El disseny especulatiu consisteix en fabular sobre mons alternatius. Una pràctica que ara fan molts artistes i arquitectes, que en aquells moments no estava encara establida”. Imaginar-se la possibilitat que la Gran Barrera de Coral siga un país sobirà que defense els seus propis interessos és una de les idees que ha abordat Grandeza als últims anys. Ara, després de huit anys com a professors d’arquitectura a Sidney, el col·lectiu es trasllada —almenys temporalment— a Alacant, on desenvoluparan els pròxims mesos una residència de producció artística dins del programa Cultura Resident del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, cuidat per Roser Colomar. Des d’allí traçaran vincles entre el Mediterrani i la Pílbara, una regió minera de l’oest d’Austràlia.