La literatura basca, convidada a la Fira del Llibre de València

VALÈNCIA. Entre les novetats que presenta la 58a Fira del Llibre de València destaca la presència de les literatures en llengües cooficials de l’Estat espanyol. A partir de la present edició, cada any la Fira del Llibre dedicarà una jornada a la promoció la literatura basca, gallega, asturiana… La finalitat de la iniciativa és donar visibilitat a la literatura que s’escriu en altres llengües cooficials “per a mostrar el gran aparador de la cultura hispànica en un sentit ampli”. Este literatures es presentaran mitjançant la presència d’autors i editors. Les obres es presentaran en la seua llengua original, així com les seues traduccions al castellà i al valencià.

Enguany comença amb la literatura basca mitjançant un conveni de col·laboració entre la Fundació Fira del Llibre i l’Etxepare Euskal Institutua (organisme del govern basc per a la promoció de la cultura basca), amb el suport de l’Euskal Idazleen Elkarea i la Feria Durangoko Azoka. Amb este motiu el diumenge dia 30 d’abril a les 12.00h a la Fira del Llibre es celebrarà un acte de presentació de la literatura basca contemporània. En l'acte, que comptarà amb la presència de les institucions valencianes i de la presidenta Fundació Fira del Llibre Maria Bravo, participaran els escriptors Mariasun Landa i Fito Rodríguez amb el periodista Aritz Galarraga Lopetegi.

Mariasun Landa (Errenteria, País Basc, 5 de juny 1949) és una de les escriptores en llengua basca més traduïda en llengües cooficials, com ara castellà, valencià, gallec, així com a altres llengües estrangeres: anglès, francès, alemany, grec, àrab, coreà i albanés. Ha col·laborat en nombroses revistes i periòdics del País Basc, però la seua labor creativa s'ha centrat, sobretot, en la literatura infantil i juvenil en llengua basca. L’editorial valenciana Bromera ha publicat en valencià les seues obres Julieta, Romeo i els ratolins, L'ànec i el salze i Una formiga original. Txan Fantasma (Premi Lizardi), Alex (Premi Euskadi) i Krokodiloa Ohe azpian (L'ànec i el salze, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil) són les seues novel·les més conegudes.

Fito Rodriguez, (Vitòria/Gasteiz, 1955) és escriptor, articulista i bloguer. La seua llengua de producció literària és el basc però ha estat traduït a l'alemany, valencià, gallec, anglès, italià, kurd, ladí i al braille. Finalista del Premi Euskadi de literatura (Gontz garaia. Utriusque vasconiae. 2014); va aconseguir l'esment especial per Faustoren sekretua (El secret de Fausto) en el Certamen Literari de ciència-ficció Alberto Magno de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat del País Basc l’any 1992. En l’any 2018 va guanyar el XXIX Concurs de Poesia Ernestina de Champourcin de la Diputació d’Àlava.En 2021 se li va concedir la beca de creació literària Geuretik sortuak, gràcies a la qual va publicar una narració curta de títol Ostantza (Vesprejar), publicada en el llibre col·lectiu Hamazazpigarrenean aidanez l’any 2022.

L’acte serà moderat per l’escriptor Aritz Galarraga Lopetegi (Hondarribia, 1980). És professor i crític de literatura basca, resident a Catalunya. Doctor en literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i per la Universitat de Pau i Aturrialdea (UPPA). Ha escrit nombroses crítiques literàries en basc i ha traduït diverses obres. Ha sigut professor en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en la Universitat de Barcelona (UB) i en la Universitat del País Basc (EHU/UPV). La 58a edició de la Fira de València es celebrarà del 27 d'abril al 8 de maig als Jardins de Vivers, i serà punt de trobada per a llibreries, editorials, organismes públics i institucions que presentaran les últimes novetats editorials.