La província de Castelló reivindica la ciència com a motor de progrés i de vertebració social

CASTELLÓ. Castelló ha reivindicat este divendres la ciència com a motor de progrés i d'equitat i vertebració social. La huitena edició del Día de la Provincia ha estat marcat per la posada en valor de la investigació i innovació per a l'evolució humana. Just en el dia en que la Organització Mundial de la Salut ha decretat el fi de la pandèmia de covid com a emergència sanitària, la Diputació provincial ha reconegut al científic Federico García Moliner (i de forma implícita a la seua dona, la viróloga Carmen Gil Fernández, present en les paraules del seu home, el seu fill i també les autoritats) amb l'Alta Distinció de la Província. I també ha reconegut amb una medalla de plata a la coordinadora de l'Àrea de Teràpies Avançades i cap del Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre d'Investigació Príncep Felip de València, María Jesús Vicent Docón.

El president de la Diputació, José Martí, i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, han sigut els encarregats de donar el principal reconeixement a García Moliner (Borriana, 1930), en la persona del seu fill, en reconeixement a la seua brillant carrera professional en els camps de la docència i la investigació de la física. El científic castellonenc és considerat com una autoritat en la física de l'estat sòlid, raó per la qual va ser distingit en 1992 amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.

El president Martí ha expressat la seua "satisfacció" pel fet que la Diputació de Castelló haja retut homenatge a una persona tan destacada de la província, encara que ha reconegut que "deuria haver-se fet molt abans, no pot ser que tot un Premi Príncep d'Astúries haja hagut d'esperar tant per a tindre en la seua pròpia terra el reconeixement que mereix".

Nou reconeixement

El dirigent provincial creu que el reconeixement a l'obra de García Moliner ha d'anar més lluny, raó per la qual ha proposat que, "en la pròxima legislatura, les diferents forces polítiques busquem des del consens fórmules perquè perduren el nom i el llegat de Federico García Moliner i de la seua esposa, Carmen Gil Fernández, viròloga que en la seua època en actiu també va tindre un importantíssim reconeixement professional". En aquest sentit, cal destacar les paraules recentment pronunciades pel mateix García Moliner, en les quals va assenyalar que "ella va fer coses molt més importants que jo en el camp de la investigació".

Durant la seua intervenció en la gala de lliurament dels guardons del Dia de la Província conduïda per la diputada provincial de Cultura, Ruth Sanz, el president Martí ha realitzat una encesa defensa de la ciència i de la necessitat d'invertir en aquesta, recordant que "sense les vacunes no haguera sigut possible eixir del malson que va suposar la pandèmia". Per això, ha defensat que "treballar a favor de la ciència és treballar a favor de la humanitat" i ha citat a Severo Ochoa per a assegurar que la ciència "sempre val la pena perquè els seus descobriments, tard o d'hora, s'apliquen".

El president també ha explicat que atenent la petició formulada per la família, la Diputació i la Universitat Jaume I estan treballant per a recuperar i fer accessible el llegat bibliogràfic de Federico García Moliner i Carmen Gil Fernández. "L'objectiu és que no es perda un patrimoni cultural tan important".

Diana Morant destaca el paper de la dona

També la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha incidit en la importància del coneixement i de treballar perquè hi haja igualtat d'oportunitats per a totes les persones, independent d'on hagen nascut, i perquè "puguen adquirir coneixements i fer mèrits". Així mateix, la ministra ha assenyalat que cal reforçar el paper de les dones en la innovació, ja que tan sols un terç dels invents espanyols procedeixen d'elles. Tot i això, la taxa és deu punts més alta que en el conjunt d'Europa, ha destacat, per a concloure en una defensa de que les xiquetes de hui estudien més temaris referents a la innovació i experimentació. 

García Moliner, una vida de llegenda

El professor García Moliner no ha pogut estar a la gala, raó per la qual el guardó l'ha recollit el seu fill, Víctor García Gil. No obstant això, el científic ha participat de manera virtual en l'acte a través d'un vídeo gravat quan el president de la Diputació el va visitar per a entregar-li en persona l'Alta Distinció de la Província. El guardonat ha mostrat "l'enorme satisfacció" i ha assegurat que se sent "molt honrat".

García Gil ha realitzat un recorregut per la vida del professor, qui va nàixer a Borriana, on el seu pare exercia com a advocat abans de la Guerra Civil. Precisament, per la guerra García Moliner va tindre una infància i adolescència molt complicades, que van transcórrer entre València, Sant Mateu i la Salzadella. Va ser un període de penúries econòmiques i la falta de recursos el va portar en 1942 a matricular-se per lliure en l'Institut Ribalta de Castelló: estudiava tot l'any a casa i es presentava als exàmens a final de curs. En 1954 va obtindre una beca per a doctorar-se en Física en la Universitat de Cambrigde, on va conéixer a la seu a dona. 

Víctor García Gil ha recordat les paraules que en 1992 pronunciara el llavors Príncep Felip en el Teatre Campoamor d'Oviedo en el marc del lliurament dels Premis Príncep d'Astúries: "Vull ressaltar no sols la seua faceta d'investigador científic, sinó la seua decidida aposta per la ciència espanyola, en renunciar a l'estranger a condicions econòmiques i materials excepcionals i tornar a Espanya per a incorporar-se ilusionadament al quefer comú de la seua pàtria".

Mèrit Esportiu

Un altre moment emotiu de la nit ha sigut el lliurament del Mèrit Esportiu a títol pòstum a José Manuel Llaneza Durá per la seua brillant contribució durant 29 anys als èxits del Villarreal CF, club en el qual va ocupar els càrrecs de gerent, conseller delegat i vicepresident.

En representació de la família de Llaneza ha rebut el guardó i ha fet ús de la paraula la seua filla Mar, qui ha manifestat que després d'assistir a diversos homenatges al seu pare en els últims mesos, "el de hui és especial perquè premia el treball realitzat per José Manuel Llaneza perquè a través dels èxits esportius del Vila-real es pogueren beneficiar tots els estaments de la província". Mar Llaneza ha referit a més altres èxits, que van més enllà dels futbolístics, "com el programa Endavant, que beca a milers d'esportistes de la província i el suport a la pràctica de l'esport per a persones amb discapacitat".

Mèrit de les Arts

L'encarregada de rebre el Mèrit de les Arts concedit al Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera i Cerni de Vilafamés (Macvac) ha sigut la seua directora, Rosalía Torrent, qui ha agraït la distinció i ha explicat que "el poble de Vilafamés va respondre amb generositat a la generositat demostrada tant pels creadors del Macvac com pels artistes que van arribar al poble, comprant cases i contribuint a vivificar el barri antic". 

També ha dit que "amb el suport de l'Ajuntament (a qui pertany la col·lecció) i de la Diputació (propietària del bell edifici del segle XV que l'alberga), el museu continua creixent". Més de 700 obres d'artistes de tot el món alternen la seua presència en unes sales que contínuament estan movent-se, acollint també exposicions temporals, l'última d'elles, Art de la Resistència. Ucraïna-Vilafamés.

Mèrit a la Innovació

El Mèrit a la Innovació ha sigut per a María Jesús Vicent Docón (Vila-real 1973), coordinadora de l'Àrea de Teràpies Avançades i cap del Laboratori de Polímers Terapèutics en el Centre d'Investigació Príncep Felip de València. Vicent ha coinventat 11 patents, 4 d'elles llicenciades a la indústria farmacèutica. És coautora de 135 articles científics i habitualment rep invitacions per a realitzar ponències en conferències internacionals.

La vila-realenca ha agraït la concessió de la distinció i ha assenyalat que "no és només per a mi, sinó per a tot el meu equip, el Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre d'Investigació Príncep Felip, un equip molt interdisciplinari, amb una gran capacitat de treball i motivació, amb el qual és un plaer treballar i aprendre cada dia. Molts companys i companyes han passat ja per allí des que ho vaig fundar en 2006, i estan portant la ciència translacional per tot el món, a més de fer realitat aventures com l'empresa PTS que fonguem en 2012 des del laboratori, que ara es diu Curapath, i compta amb més de 80 treballadors, on es treballa per a portar a la clínica noves solucions terapèutiques".

Vicent s'ha mostrat segura que, "amb el treball coordinat des de fundacions, hospitals i universitats, i amb el suport de les empreses de la província, podem situar a Castelló en posicions avançades en la investigació i la innovació en medicina translacional per al benefici dels castellonencs".

Mèrit Solidari

L'encarregat de recollir el Mèrit Solidari en nom de Càritas de la Diòcesi de Segorbe-Castelló ha sigut el seu director, Francisco Mir. El president Martí ha donat les gràcies a l'entitat pel compromís amb les persones més desfavorides "per deixar-vos la pell per a lluitar contra la pobresa, l'exclusió, la intolerància i la discriminació".

En nom de Càritas, Mir ha agraït la distinció, "que sobretot és dels voluntaris" i que "compartim amb els donants solidaris, institucions i empreses benefactores, que aporten el seu compromís per a fer realitat la idea de Benet XVI que la solidaritat és perquè tots se senten responsables de tots, fonamentalment, dels més pobres". També ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb els programes que s'impulsen a la província per a buscar solucions enfront de la soledat, la bretxa digital i les desigualtats.

L'Arquera de la Valltorta

Una de les novetats de la Gala del Dia de la Província de 2023 ha sigut la nova representació del símbol i imatge representativa de la província de Castelló, el tradicional arquer de Valltorta que en aquesta ocasió s'ha convertit en l'arquera de la Valltorta. Una arquera en la qual segons Martí "ens reconeixem com a filles i fills de Castelló, dels qui hem nascut en aquesta terra i dels qui sense haver nascut ací han pres la lliure decisió de viure i treballar en aquest territori, perquè és de Castelló qui vol ser-ho, encara que haja vingut des de molt lluny".