CASTELLÓ. Castelló ha viscut durant dos dies una trobada històrica. Quasi un centenar de professionals de les arts escèniques de la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Catalunya s'han reunit a la capital de la Plana, en les jornades 'Trànsit', amb el propòsit d'afiansar un circuit escènic entre els tres territoris de parla catalana. Un projecte que ajude tant a les companyies com a les sales i que, en general, enfortisca la investigació i la representació artística. Un somniat 'corredor mediterrani' que, pese a moltes intencions, no acaba d'arrancar. “Felicitar-vos per creure en la germanor. El teatre sempre va a estar en auge, perquè les arts escèniques són infinites. Iniciem el camí cap a l’èxit”, expressava durant la presentació de l’acte, la presidenta de l'Associació d’Empreses d'Arts Escèniques del País Valencià (AVETID), Mª Ángeles Fayos, juntament amb el president de la Xarxa Alcover, Josep Miquel Galvan. Ha sigut la iniciativa promoguda pel sector privat, coorganitzada per ambdues entitats, amb el suport de diferents institucions públiques.
Tant de bo, en un moment d'especial incertesa a les administracions, després dels resultats de les últimes eleccions, es va fer especial incidència en la necessitat d'aliar-se entre els professionals per a obrir junts nous mercats. "El futur és nostre i sols nosaltres l’hem de construir. No ens hem de conformar amb les voluntats polítiques momentànies”, recalcava Tomas Ibáñez, de Visitants Escènica. En la mateixa línia, el director general de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Pep Vives, va insistir en el fet de crear un circuit tots junts i ja després buscar com encaixar-ho amb les administracions. "El nostre problema és que tenim tres govern i fer que tot quadre pot costar molt. Fiar-ho tot a eixa possible alienació de 'planetes' és arriscat. Si la proposta ve des de la base, és més possible que funcione".
Però, i què és allò que faria falta? Des de Castellón Plaza, recollim algunes de les conclusions a les quals s'ha aplegat perquè la circulació escènica entre les tres autonomies comence a fer-se realitat.
Estan d’acord els professionals de les arts escèniques que un dels models a replicar és el Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, el qual recolza l’escriptura teatral, amb l’acompanyament d’un tutor, i la seua posterior lectura dramatitzada al Teatre Rialto de València. A més, la creació que d’ací naix té la possibilitat de representar-se posteriorment i mutar a altres formats com, per exemple, el pòdcast. En aquest sentit, es planteja la possibilitat de crear un ‘Dramataria en trànsit’ que implique els tres territoris. “Cadascun tindria la seua ‘Insula’, però a més podria dur-se a terme un projecte on s’ajuntaren un autor valencià, català o mallorquí, i un tutor d’un dels altres territoris”, assenyalava l'actriu Aina Gimeno, encarregada de traslladar l'opinió dels seus companys. Així mateix, aquesta unió possibilitaria, a més, que durant el procés de lectura es naturalitzaren totes les maneres de parlar en llengua catalana. “Estaria bé que l’elenc estiguera format per un actor o actiu de cada territori i que ningú renunciara al seu accent”.
Igualment, els diferents professionals van recalcar la necessitat de difondre aquestes creacions en cadascun dels territoris. En aquesta línia, altra idea que proposen és la creació d’un catàleg i una web que recopile els espectacles fets a les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat, perquè es puguen encontrar en un mateix portal. I és que com explicava Pep Vives, "no tots els teatres i auditories tenen a una persona dedicada a fer programació, especialment en xicotets municipis, per la qual cosa aquesta ferramenta els ajudaria a fer la selecció".
En paral·lel, es va parlar d’una ‘convocatòria de teatres en confluència’, mitjançant la qual es donaria una ajuda perquè professionals dels tres territoris col·laboraren en la creació d’un mateix espectacle. Ara bé, de nou, es va recalcar que “s’hauria d’assegurar una mena de gira” per les tres autonomies. I, per a això, caldria “suport institucional, no sols econòmic sinó també d’infraestructures”.
A partir d’ací, es pot dir que ja hi ha una idea en marxa. Des d’Escena Erasmus València s’han compromés a comptar amb autors mallorquins i catalans, a banda dels valencians, per al seu proper projecte.
També es va parlar de residències, un element fonamental perquè aquestes connexions entre professionals dels tres territoris tinguen un major èxit. “Necessitem una estructuració per a agafar velocitat. És eixa estructura la que permet fer projectes conjunts”, va recalcar Tomás Ibáñez. Igualment, Aina Gimeno va insistir en la importància de crear residències conjuntes, per a acabar amb la “desconeixença que hi ha entre els creadors dels diferents territoris.” “Seria interessant no sols per a produir, sinó també per a conéixer-nos creativament i compartir una manera de fer”.
No obstant això, mentre que a Catalunya tenen la Xarxa Pro, una ferramenta centrada en aquesta qüestió, i a les Balears centres de creació amb molt de recorregut, a la Comunitat Valenciana no existeix una associació específica que tracte de fomentar aquestes pràctiques. “Hauríem de fer ací el primer pas per a treballar conjuntament. És un deure que tenim, posar-se les piles en concepte de residències, perquè Catalunya i Balears estan més avançades que nosaltres”, manifestava Ibáñez, qui assegurava que hi ha “molts embrions de residències en el País Valencià que cal estructurar”.
Així doncs, a més d’aquesta necessària unió entre els professionals valencians, es va mencionar de nou la importància de comptar amb vies de finançament públiques atorgades per institucions del mateix territori, pel Ministeri de Cultura o inclòs per la Unió Europea. “Hi ha moltes opcions de residència, però cal tenir suport públic. També, ajudaria que hi haguera una única convocatòria que unifique totes les residències”.
Amb tot, siga el territori que siga, com va destacar la castellonenca Sonia Alejo cal que les residències estiguen pensades no sols com “un servei que done una infraestructura i un pressupost, sinó que eixos processos de creació estiguen millor acompanyats”. “La precarietat és absoluta, per la qual cosa cal fer més digne eixe procés”.
En resum, i tornant a eixa idea inicial que no tot ha d'estar en mans de les administracions, es va fer evident que "hi ha un camí molt llarg a fer" i s'haurien d'organitzar més punts de trobada com el passat. Joanfra Rozalén, codirector de l'encontre, ho deia: "Cal tenir una relació més fluida entre les companyies de parla catalana per a enfortir lligams”. “Tenim un món de creadors en tots tres territoris i s’ha d’aconseguir que eixe talent tinga projecció”. A més, perquè aquesta unió també ajudara a crear un públic sensible a la creació en parla catalana.