Orxata valenciana, l'elixir que refresca als déus en terres mediterrànies!
A València en agost s'obrin les portes de l'infern. Que alce la mà qui no s'haja refrescat fins a la medul·la espinal amb una deliciosa orxata. Pot ser una líquida —li diuen així perquè està en el seu estat líquid i no granissada— o mig i mig, —combinació d'una part d'orxata i una altra part de granissat de café—.
La meua veïna sol dir que “en estiu amb l'entrada de la caloreta una orxata fresqueta d'Alboraia és com un orgasme bucofaringi”, i molta raó té: quan te la servixen gelada i el got ve suant un vapor fred ningú pot negar que és un moment redó.
Tradicionalment es prepara amb xufes —també conegudes com a tigernuts—, aigua i un edulcorant. Les xufes són tubèrculs molt xicotets, una planta herbàcia coneguda científicament com Cyperus esculentus. A més de les xufes, també es poden usar altres ingredients com a arròs, ametles o llavors de meló per a preparar variants d'orxata.
L'art de la preparació de l'orxata és un elixir que combina senzillesa i perfecció. Les xufes, de color daurat i aroma suau, són acuradament seleccionades per a garantir-ne l'excel·lència. Després són llavades amb cura i deixades a remulla per a aconseguir la textura adequada. Una vegada que les xufes han adquirit la consistència desitjada, es molen i mesclen amb aigua fresca per a obtindre la base de l'orxata. El toc final arriba amb un polsim de sucre, o no, ja que en molts locals la trobem natural o amb qualsevol altre edulcorant que afig el dolç encant a esta beguda única, perquè en realitat poques coses porten un segell tan valencià i autòcton com l'orxata.
La xufa és considerada una superfood que aporta gran quantitat de minerals com calci, magnesi, potassi, sodi, fòsfor i zinc i vitamines E, C i àcid fòlic. A priori, tindria una aportació de minerals semblant a la de moltes altres llavors i fruita seca, però ací ve la dada específica que la convertix en súper aliment, i és que la xufa és un aliment afrodisíac científicament validat. Segons un estudi de 2015 fet amb ratolins, els que estaven tractats amb extracte de xufa mostraven un millor rendiment sexual i més testosterona que els altres, i jo em pregunte per què en herbolaris i supermercats valencians no la promocionem com “la viagra de l'Horta”, i sí, en canvi, correm desaforats a comprar els súper aliments miraculosos vinguts de la Xina o Cafarnaüm …
La xufa també està lliure de gluten i d'al·lergògens, i torne i em pregunte com és possible que els lineals de supermercats i botigues naturistes estiguen atipats de llets vegetals, —que en realitat ni són llets ni són res, aigua amb pols blancs amb sabor d'arròs o avena—, i en el seu lloc no trobem botelles d'orxata?
Conta la (infundada) llegenda que una jove li va donar a provar al rei Jaume I d'Aragó una beguda blanca i dolça. Al rei li va agradar i va preguntar “Què és açò?”, i la jove va respondre “És llet de xufa”, però el rei va replicar “Açò no és llet, açò és or xata!”. I així seria com se li hauria posat nom a l'orxata. El que sí no és llegenda sinó història és l'origen de les xufes, que es remunta a l'antiguitat: en l'Antic Egipte, on s'han trobat xufes en tombes i sarcòfags, es valorava molt este aliment.
L'orxata és un tresor líquid que s'amaga entre els camps daurats i l'aroma de flor del taronger. En l'actualitat l'única zona d'Espanya on es practica el seu cultiu és en la comarca de l'Horta Nord, en setze municipis en els quals el 90% de les xufes tenen denominació d'origen, sent la més famosa la d'Alboraia.
Forma part de la cultura popular i és un dels símbols que identifiquen València de cara a l'exterior. Fins i tot grups de música l'han usada com a nom (els valencians Orxata Sound System) o com a títol d'alguna de les seues cançons (els americans Vampire Weekend).
Parlar d'orxata sense parlar dels fartons és com deixar-la viuda, és el maridatge perfecte, un duo celestial que fa paladear el cel en cada mos. Els fartons són eixos tendres i esponjosos brioixos que van contraure matrimoni indissoluble amb l'orxata fins que la mort els separe i que bé es podrien cognominar “berenar a la fresca”. Tot i que cal dir que ja abans que aparegueren els fartons i encara hui, molta gent marida l'orxata amb rosquilletes!
Però anem al gra, és a dir a la xufa: ací una ruta blanca per a descobrir les orxateries mes típiques i conegudes.
Cap als afores d'Alboraia, es troben les barraques i les alqueries, dos de les típiques construccions de l'horta valenciana. En l'Alqueria El Machistre es troba el Museu de l'Orxata, el millor lloc per a entendre la seua història. Si seguim per l'horta d'Alboraia iniciant pel Camí dels Palmeres en l'encreuament del passeig d'Aragó amb Ausias March, al costat del carril bici, podrem vore un antic llavador de xufes, que en l'actualitat és una séquia.
I en plena horta d'Alboraia ens trobem amb l'Orxateria Vida, una alqueria en la qual no només hi ha orxata, sinó que diferents animals ens acompanyen durant el berenar en este enclavament familiar que data del s. XIX. Compta amb horta pròpia i és una de les millors experiències per a combinar orxata amb història i naturalesa a València. (Partida de Savoia, 6 — 46120 Alboraia).
Els Sariers és una de les orxateries més conegudes de València. Està en el barri de Benimaclet, al costat de la Ronda Nord i servix la seua pròpia recepta d'orxata amb fartons de forn. Compta, a més, amb una agradable terrassa per a gaudir de la brisa a l'estiu. (Carrer del Sarcet, 6).
Vachata és una orxateria moderna sorgida en el barri de Russafa a mitjan 2020. Disposa d'opció de prendre-la en el local o arreplegar-la: perfecte si estàs pegant un passeget pel centre de València. A més, treballen amb un obrador per a servir fartons o altres dolços típics segons la temporada: mona de Pasqua, coca, pastissos o ensaïmades. (Carrer de Mossén Femenia, 22).
L’Obrador de Bou, és una de les meues preferides, ja sabeu quan és ecològic per a mi té un grau superior. És la catedral de l'orxata artesana i ecològica. La família Bou porta dedicant-se al cultiu de la xufa des de 1946 i això es veu fins i tot en el pòsit del got d'orxata. La seua és una orxata elaborada amb xufes de cultiu ecològic en l'horta pròxima a la platja. Ells la sembren, la cullen i produïxen este or blanc a la vista de tot el món gràcies al seu obrador envidrat que tenen en l'orxateria. (Av. Mare Nostrum, 7, Alboraia).
Subies, una orxateria i gelateria que ve assentant càtedra des de 1959. És una de les favorites del públic per la seua recepta d'orxata 100% natural amb xufa Denominació d'Origen de València. Pots optar per uns fartons per a acompanyar o un dels seus trossos de coca. Espectacular. Té els locals a Almàssera, Massamagrell i València.
Orxateria Santa Catalina, un clàssic i de les més antigues de la ciutat de València. Val la pena passar-s'hi una vesprada a refrescar-se amb la seua orxata, els seus fartons i la seua meravellosa decoració que continua mantenint-se al llarg dels anys (Plaça de Santa Caterina, 6).
Sequer Lo Blanch, un oasi enmig de l'horta d'Alboraia. Els seus fartons de forn i la seua orxata entren molt bé després d'un dia de platja en la Patacona. La parada obligada a la tornada a casa (Camí Fons, 23, Alboraia).
Orxateria Daniel és un poc com la Meca de l'orxata i no hi ha cap de setmana que la seua terrassa no s'òmpliga. Han passat ja tres generacions des de 1949 que es va fundar. Un espai que porta tants anys al peu del canó serà per alguna cosa. (Av. de l’Orxata, 41, Alboraia)
Si Daniel és el Reial Madrid de l'orxata, Panach és com el Barça. Els dos establiments més famosos d'Alboraia mantenen una pugna (sana) per la qualitat i la tradició, i nosaltres, els clients, ho agraïm molt. La seua orxata ha arribat fins a les prestatgeries de Carrefour, així que cal dir que agrada i molt. Tasteu també els seus panachocs. (Av. de l’Orxata, 19, Alboraia).
El Collado, supertípica. Sí, és l'orxateria a la qual et portava la teua iaia quan començava l'estiu en València. Aneu allí, darrere de la Llonja, i prengueu-vos una orxata ben fresqueta que vos transporte a aquells dies d'estiu en els quals no hi havia preocupacions. Ah, i que no se vos oblide demanar els seus arxiconeguts bunyols! (C/ Ercilla, 13).
Orxateria Fabián, un altre clàssic de València en estiu per la seua orxata i en Falles pels seus bunyols. El local està en el centre de València. (C/ Moratín, 1)
Si el que esteu buscant és un lloc amb la solera de la que per a mi és la construcció més bonica del món mundial, este és el vostre lloc: Casa Orxata, en ple Mercat de Colom. L'orxata, per descomptat, amb denominació d'origen, ecològica i hi ha les seues pròpies versions per a celíacs (C/ Jorge Juan – Mercat de Colom).
Per falta d'orxata no serà, i clarament en quasi totes les gelateries valencianes tenen orxata, la llista no s'acaba mai… En definitiva, l'orxata valenciana és una joia líquida que ha transcendit el temps i les cultures per a convertir-se en la nostra beguda emblemàtica i com diu el refrany "si tens fred arrima't a la paret, i si tens calor arrima't a l'escorredor”, amb una bona orxateta a la mà.