PUNTO DE PARTIDA / OPINIÓN

Les caliendes i les reverses

Foto: GUSTAVO VALIENTE/EP
10/12/2022 - 

No et fa falta el calendari per a saber que demà dilluns, dia 12 de desembre, és la primera calienda de l’any. Tu ni escrius ni fas marques en cap paper però la teua filla, havent anat dos anys a l’escola del Mas de la Llometa, ara sap apuntar eixes coses i de tant en tant t’ensenya les seues anotacions sobre l’oratge. Ha vist, pare? Jo ja sabia que enguany les pataques serien xicotetes perquè ho tenia escrit al calendari de l’any passat.

Ixes per la porta i respires l’aire glaçat que baixa del Penyagolosa. Fa fred, collons si fa fred. Fa un fred que bada les pedres, com diria Paco el menescal. Ara mires l’horitzó i t’embriaga el sentiment de pertinença al rocam esquitxat de la plata de les oliveres. Aixina li ho digueres a Amàlia quan la volies tota per a tu: mira, mira, mira, com es mouen les fulles d’eixes fargues que pareix que siga plata en dansa. I Amàlia t’havia d’estimar molt per a quedar-se amb tu al mas tot i saber que l’única plata que voria en la vida seria la del dors de les fulles d’olivera.

La primera calienda de l’any és un dia de batera en totes les cases. Uns diuen que és una calienda seca i d’altres diuen que és una calienda freda i la resta diu que ells, en canvi, han notat la caloreta que ve de ponent. I eixa calienda, la primera calienda de dretes que se’n diu, representa el que serà l’oratge del gener de l’any vinent. Tu te’n vas a dormir i ja ben tapadet a baix de mantes i més mantes de llana et quedes rondinant sobre l’oratge que vindrà. Et despertes a l’endemà, dia 13 de desembre i segona calienda de dretes, i intentes predir l’oratge que li correspon: el del pròxim mes de febrer. Cada dia és una calienda i entre el 12 i el 24 de desembre es representen les prediccions meteorològiques que van del gener al desembre de l’any per començar.  

Què t’han dit les caliendes, filla? Li preguntes a ella, que és la que més en sap de llegir els núvols. Uf, de moment pareix que l’estiu serà sec, pare. La filla és la més guapa del mas, grosseta i amb els ulls verds, i tan joveneta i ja entén la terra com si haguera nascut de les mateixes flors de la figuera. De tant en tant, la filla apunta amb l’únic llapis que té per a tot l’any i li diu: pare, plou per dalt, i als cinc minuts ja tenen la tempesta al mas, i a la primavera li diu: pare, hui és dia de ponentera, i en breus han de guardar el matxo dins de casa per a que no li agafe la resolà.

Foto: Francesco Ungaro/PEXELS

La nit de Nadal és nit d’olla i és nit de missa. Allà en els límits de la muntanya no tenen cap rector però les dones li peguen un parell de voltes al rosari i després es posen a cantar. I és nit també, la nit de Nadal, de la figa albardà, el millor dolç del món sencer. Amàlia i les altres dones del mas les han anat fregint al llarg de la vesprada, impregnant cada casa i cada bancal amb el flaire incomparable de l’oli d’oliva ben roent. N’agafes una subjectant-la entre el dit índex i el polze i te l’emportes a la boca. Nyam. Primer el crrec crrec del sucre blanc que només mengeu en eixa ocasió i després el crrec crrec de la figa seca que s’esmicola entre les teues dents.

El dia 25 de desembre es descansa. Ni bancal ni aixadella, només abocar les sobres als animals per a que tinguen quemenjar. Les caliendes, de fet, també descansen. Potser Cento s’anima amb la bandúrria i tothom al mas omple la placeta per la ballar.

“Es la jota de la carrasquilla 

es un baile muy desimulado

que dejando la rodilla en tierra

este baile se queda parado”

Les hores passen i passen i ja és el segon dia de Nadal. Hui, 26 de desembre, és la primera calienda reversa. O reversa a seques, com li diu tothom. I la reversa de hui remetrà a la previsió del desembre de l’any següent, de manera que la reversa de demà, dia 27 de desembre, representarà el novembre anterior en un compte enrere que finalitzarà el dia de Reis, 6 de gener. Amb les caliendes de dretes, que il·lustren el temps que farà de gener a desembre, i amb les caliendes reverses, que volen predir el temps que farà de desembre a gener, s’extreu una espècie de mitjana. I la filla et diu que al març plourà molt i el veí et diu que la calor s’allargarà fins a ben entrat el setembre.

Tornes a mirar l’horitzó de vistes goludes que t’arrapa l’estima cap a eixa terra. Ja han passat les caliendes i ja ha passat un any més i esteu vius malgrat la gana. Mires a banda i banda de la planterà de cols i de les fulles de carrasca i penses que sou ningú al costat d’alguns senyorets del poble. Sou ningú però sí que teniu una cosa: l’oratge. L’oratge que és la vida i que és l’aigua i que és l’aliment, l’oratge que només vos pertany a vosaltres els masovers.

next