CASTELLÓ. Fins al 28 d’agost es pot visitar al Mucbe l’exposició Èxode. Migracions interiors i exteriors, una mostra col·lectiva de set artistes valencians que pretén posar la mirada sobre el drama dels milions de persones refugiades que generen els centenars de conflictes bèl·lics actius al món.
La mostra, que compta amb obres de Cristina Guzmán, Cristina Castany-La Rulla, Jesús Matín-Chule, José Plaza, Sémele-Sergi Llàcer, Rosa Serra i Manola Roig, és el resultat d’un projecte expositiu que va nàixer el 2019 arran de la necessitat de les artistes i comissàries, Rosa Serra i Manola Roig, de denunciar la situació que en aquell moment patien, i encara continuen patint, centenars, milers de persones arreu del món.
Tal i com expliquen les comissàries, "les notícies diàries sobre fronteres tancades, murs infranquejables, guerres obertes, oblidades o silenciades, pasteres carregades de persones vulnerables, criatures ofegades a vora mar... són notícies que ens provocaven sentiments de desassossec i d'impotència". "Una impotència —assenyalen— que es va convertir en indignació, després en activisme i finalment en art".
La proposta de les dos artistes es va completar amb la mirada de cinc artistes més, que a hores d'ara formen el conjunt creatiu que ha construït el projecte. Des d'una perspectiva personal, cada artista posa l'èmfasi en el conflicte o la qüestió que considera ha de denunciar. El caràcter multidisciplinari del conjunt recorre una gran varietat de tècniques plàstiques que crea un calidoscopi visual harmoniós al llarg de tota l'exposició, entre les quals trobem oli, pastís, dibuix, tècnica mixta, escultura, ceràmica i ferro.
A través del llenguatge universal de l'art, la proposta denuncia injustícies passades i presents, ens mostra la realitat sense maquillatges, sense matisos ni eufemismes, convençuts, els artistes, que l'art provoca canvis, que des de l'art es pot construir un món més just.
Els set artistes demanen al públic visitant que faça un exercici d'imaginació amb el suggeriment que, almenys durant un instant, s'instal·le en la pell de les persones refugiades i s'imaginen la desesperació, la por i també l'esperança que al final del viatge s'albire un futur millor.
"Amb este projecte —asseguren els artistes— volem provocar consciències i generar empaties perquè, a través de l'art siguem conscients del drama que significa perdre-ho tot, abandonar ta casa i fugir cap a terres incertes, donat que la majoria de nosaltres vivim al marge d'esta terrible realitat que és la de tantes persones cada dia".
