Lluïsos: vivències de la gent jove de Vila-real

Com a qualsevol nen amb els seus avis, a nosaltres, els últims en arribar, ens és de gran dificultat plasmar qué son 150 anys.

A qualsevol de nosaltres, a les noves generacions, podries preguntar-nos com va ser la nostra primera acampada i tots respondríem amb alguna anècdota graciosa. A qualsevol de nosaltres podries preguntar-nos qui són els primers monitors i monitores que vam tindre i et donaríem motius per a que cregues que eren increïbles. La nostra primera festa de la Congregació, aquells rotllets de la Matxà que et van furtar de les mans, els Tercers Diumenges a la Casa Social, haver sortit disfressat a Camino, aturar vehicles durant la Cursa solidària, aquella manualitat de teatre que encara conservem... nosaltres sóm el resultat d’una petita i complicada època d’aquesta la nostra Congregació.

Tot i que les vivències abans mentades són les nostres, no deixa de ser emocionant escoltar aquelles coses que la Congregació feia anys enrere. La gent menys jove recorda amb molt d’orgull el certamen literari, sap l’edició d’Exágono on ha publicat, els llocs on anaven a les acampades, recorda amb sentiment els directors i conta a boca plena tot allò que una vegada la va omplir d’alegria.

La Congregació en aquests 150 anys ha passat per tot tipus de situacions, bé pel context històric on es veia immersa, bé per les tendències de cada moment o per les persones que la conformaven. De totes aquestes vivències, activitats i generacions, avui podem extraure els nostres projectes i els nostres valors. I d’aquestos últims, gairebé mai n’hem tingut falta.
Els valors que havem rebut les noves generacions són aquells que, una vegada més, ens han traslladat els nostres estimats i estimades monitores. Per a alguns poden no ser perfectes, però són els que seguim i amb ells, parlarem al nostres acampats, acampades i persones que vulguen apropar-se. L’objectiu és que tot el món puga sentir-se com a casa, generar un sentiment de pertinença i que la gent puga dir, amb el cap ben alt, que ha participat de les nostres activitats.

La realitat és que no deixem de ser una Congregació de joves, que fa coses de gent jove, amb l’actitud i tots els altres trets que això comporta. Amb allò que és bo i també el que és roïn de la no experiència: no patim sordera, escoltem perfectament el soroll que hi ha al voltant. L’única resposta que tenim front a això és disfrutar i treballar com molt bé ens han ensenyat. No vam començar ací per tradició familiar o moda, per això seguim, perquè ho estimem i ho disfrutem.

De les infinites alternatives d’entreteniment que tenim, una petita porció de Vila-real decidim que la nostra siga aquesta. Elegim destinar una estona del nostre temps lliure, de la nostra fe i de la nostra passió a una realitat i a unes activitats que no ens aporten més que la satisfacció d’haver fet a altres gaudir. Eixe és l’espèrit de les associacions i congregacions juvenils d’aquest poble i de la nostra: la Congregació de Lluïsos.

Avui no ho comprenem, però el temps ens ajudarà a plasmar eixos 150 anys, a valorar el que s’ha fet i a recordar tot el que vam gaudir. Gràcies als d’abans, benvingudes a les que vindreu i a les que estem... A treballar!

President de la Congregació de Lluïsos