Normes bàsiques per a anar a un festival de música

VALÈNCIA. Han tornat els festivals i segurament molts de vosaltres, benvolguts festivalers, heu acudit ja a Les Arts, al Deleste, al Primavera Sound W1, al Surforama, o teniu previst anar este estiu al FIB, al Rototom, el LOW o a qualsevol altre festival. Sí, s'han multiplicat, i n'hi ha per a tots els gustos, com tapisseries. És el golf electromagnètic al que jugaven els protagonistes de la distopia d'Adolf Huxley, Un món feliç. I funciona molt bé, perquè no reconéixer-ho, ens fa feliços, molt feliços als assistents, poder retrobar-nos amb amics, ballar a l'aire lliure, riure d'alguna ocurrència, corejar cançons que ens sabem de memòria i pagar sis euros per una cervesa aigualida en got de plàstic (preu real). Bé, això últim ningú ho troba a faltar, tot i això, té un cert encant el menjar hipercalòric del festival a partir de certa hora de la matinada. Tant si sou experts en festivals, com si sou neòfits, hi ha algunes normes que és millor respectar perquè tots puguem disfrutar. Perquè això és bàsic, respecte a la resta d'assistents, ja que l'empatia cotitza a la baixa, com la música en cassets, cal recordar-ho.

Deu manaments per a acudir a un festival musical

1 - Amaràs la música sobre totes les coses

Allí vas a escoltar música, si no t'agrada el grup, t’ubiques al fons, però no et poses a primera fila a xarrar i passar del concert mentre dones la tabarra. Què eres, un veí dolçainer? Intenta moderar el teu to, i si no t'acaba d'agradar, com em passa a mi amb Nick Cave —ja podeu matar-me els culturetes—, te'n vas a un altre escenari o aprofites per a visitar els magnífics policleans.

2 - Si te'n passes, t'ho perds

Beure massa alcohol, o abusar de les drogues, és per desgràcia massa habitual en els concerts i festivals. En la festa nocturna en general. Intenta moderar-ne el consum, i així l'experiència festivalera serà millor. A més, ja se sap que els excessos porten a fer coses de les quals després ens en penedim, que van des de discutir o pegar-se, a acostar-te massa a algú inapropiadament i emprenyar el personal, fins a perdre la cartera o la dignitat.

3 - Pensa l'outfit dos voltes

Buah! Em compraré unes sandàlies amb una banya d'unicorn. O, millor encara, un barret a l'estil cowboy! Bo, els peus millor tapats amb un calcer còmode, ja que és molt fàcil que acabes xafant pixum, algun plàstic, quètxup, patint xafades i, especialment, caminant molts quilòmetres. Pel que fa als barrets o altres complements, pensa que arribarà un moment, ja de nit, on et molestarà tot i caldrà que ho conserves, així que has de considerar dos voltes què et poses i on ho deixaràs després. Que no tot és quedar bé en la selfie a la porta del festi!

4 - No gravaràs

Cada volta hi ha més bandes i sales de concerts que limiten l'ús del telèfon mòbil durant els concerts. Perquè certament resulta desesperant per a qualsevol amant de la música que apareguen pesats amb els telèfons davant a gravar mig concert. Està clar que vols que quede el record d'eixe moment, i fer-te alguna foto està tolerat, però podries provar a viure eixe moment en compte de passar-te el temps amb el f**ing telefonet a la mà.

5 - Persona previnguda val doble

Saps eixa amiga, quasi sempre són amigues, que porta a la motxilla o la tote bag de Rough Trade crema solar, mocadors de paper, tovalloles humides, una toqueta, un espillet per si has de retocar-te el maquillatge, blíster per a les lentilles, coleter, tiretes, paraigües, cacauets, una Thermomix... Bé, potser Thermomix no porta, però no li falta de res. Cal pensar-ho tot, i uns mocadors o un impermeable et poden salvar la vida.

6 - Les compres al final

Saps aquell que es compra un disc i un llibre a les sis de la vesprada i acaba maleint a les tres del matí l'hora en la qual va decidir comprar res. Bé, intenta anar lleuger fins que vages a eixir, o vagen a tancar la botiga.

7 - Santificaràs el descans

Escolta, ningú pot estar dos o tres dies de festival sense parar a no ser que sigues la reencarnació de Pocholo en els 90 o sigues de la corda de Kiko Matamoros. Descansa, fins i tot entre concerts, aprofita les ombres, dorm bé de nit, fes una becadeta si pots, menja bé, caga fort, i no tingues por de la mort. Són coses que amb l'edat es fan necessàries, i que en un festival o al Tour de França són especialment recomanables.

8 - Amaràs el proïsme

Un festival ha de ser una festa, si vas en pla malroller "has mirat malament la meua xica" o posant cara de pomes agres, millor queda't en casa. Si vas en pla bavós o pesat, millor queda't a casa. Si eres dels que no suporta que la gent s'ho passe bé, o et molesta que algú envaïsca el teu espai vital, queda't a casa. Si no estàs disposat al fet que algú estiga al teu costat en un concert i et pegue un gomet en el nas, no eres carn de festival. Per cert, tampoc cal que fumes un paquet de tabac o cinc embolicadets en cada concert, que tot i que són a l’aire lliure, el fum molesta molt a molta gent.

9 - No portaràs espases làser

Qui diu espases làser diu paraigües llargs, maletes, un patinet o qualsevol objecte enorme. Si el que vols és empipar tot el personal, tu mateix, però en molts festivals hauràs de deixar eixe objecte a la porta, i el perdràs per sempre. Millor anar amb el que pugues clavar en una bosseta o la renyonera, que està de nou de moda.

10 - Cuidaràs del festival

Que siga un negoci, no et dona a tu cap classe de dret a pixar en qualsevol lloc o trencar mobiliari del festival. És bàsic, però cal recordar-ho perquè als hotels passa molt, i als festivals també hi ha qui mamprén contra les tanques, les papereres o els fanals. No feu el que no vos agradaria que feren a casa vostra.

Després ja cadascú que ho visca com vullga. Disfresseu-vos si voleu, pinteu-vos la cara, feu una coreografia, prepareu un photocall, porteu tramussos al festival, demaneu matrimoni al cantant de torn, o aprofiteu per a tatuar-vos el nom d'una banda que no escoltareu d'ací a deu anys. Però com diuen els majors, coneixement i trellat. Que no cal recordar ningú que hi ha conductes delictives que no poden tindre lloc ni al carrer, ni a la discoteca, ni als festivals. Fem de la cultura espais segurs, i anem als festivals a ballar i cantar com si fora 2019 i el món no se n'haguera anat, un poc més, a la merda.

Per concloure, i tot i que ningú m'ho ha demanat, una breu crònica del Primavera Sound W1. En ser el festival més rellevant d'Espanya, i estar considerat un dels millors del món, tot el que passa allí té més repercussió que puga tindre, per exemple, el Medusa. En este cas, i per primera volta —jo hi vaig des de 2013— hi havia massificació. Sí, això pareixia el dia de Red Hot Chili Peppers en el FIB, no es podia ni caminar i les cues eren una constant desesperant. Tal volta perquè la zona de la platja, enorme, estava eixe primer dia quasi buida. Es resolgueren prou els problemes de cues a les barres i l'absència d'aigua el segon dia, demostrant de nou la velocitat de maniobra del Primavera, uns problemes que no hagueren tingut si implementaren el sistema de pagament del BBK o el Deleste, carregues el QR i vas pagant. També si hi haguera algun cambrer professional que coordinara el treball entre tant de jovent sense experiència. Musicalment, que és el que interessa, María José Llergo, Aiko el Grupo, Manel, Rigoberta Bandini o Carolina Durante confirmaren que els artistes espanyols fan grans concerts en festivals. Nick Cave i Damon Albarn demostraren que són uns artistes totals, per a curar un poc la decepció per la borratxera de Matt Berninger i els seus The National, la desídia colorida de Tame Impala, i la cancel·lació de The Strokes. El resum és que el Primavera s'està fibetizant, o el que és el mateix, quan el teu públic majoritari passa a ser la joventut anglesa, la música esdevé secundària en benefici de la burrera.