Nules redobla esforços per a salvar l'ermita del Calvari, les Casetes de la Mar i el Benicató - David Pérez Solbes

CASTELLÓ. L'Ajuntament de Nules està immers en l'actualitat en complexes gestions per a posar en valor tres exemples emblemàtics del seu patrimoni històric, tots ells en risc pel seu avançat estat de deterioració: l'ermita del Calvari, les Casetes de la Mar i el jaciment arqueològic de Benicató.

Dels tres, l'ermita del Calvari és on més urgix una intervenció, des que en octubre de 2020 s'apuntalara d'urgència una de les seues façanes per a evitar la solsida total de la teulada. El consistori pretén que el bisbat de Sogorb-Castelló assumisca el seu rol com a propietari del temple i el restaure. "No demanem que la capella siga propietat de l'Ajuntament, sinó que el bisbat la restaure i, si no pot, nosaltres haurem de salvar este edifici emblemàtic; allò important és evitar el mal major: que caiga l'ermita del Calvari", assegura el regidor de Patrimoni de Nules, Guillermo Latorre.

Reorganizatció de l'entorn

El bisbat està predisposat a col·laborar en la conservació de l'ermita del segle XVIII, però existix també el problema de la seua desvirtuada ubicació, ja que la construcció de la residència de La Nostra Senyora de la Soledat fa unes tres dècades va dividir en dos el terreny que envolta el temple religiós. El consistori pretén que es restaure l'ermita i que el jardí de voltant, on antigament se celebrava el Via crucis, passe a ser propietat municipal i s'òbriga a tots els veïns de Nules. Ara eixe jardí està tancat i una part d'ell s'usa com a pàrquing de la residència, una cosa que el consistori desitja eliminar.

"Estem negociant amb el bisbat que ens cedisquen el jardí per tal que l'Ajuntament el restaure i l'òbriga al públic", explica Latorre. "Pretenem deslligar l'ermita de la zona enjardinada i donar-li accés pel carrer Francesc Tárrega i per la carretera CV-231, també que la pavimentació del solar guarde aparença amb el jardí", enumera l'edil. "El pàrquing l'usa la furgoneta que porta el menjar a la residència, és de uralita i atempta contra la vista, hauria de desaparéixer", insistix.

L'amenaça de Costes a les Casetes

En el cas de les Casetes de la Mar, usades com a refugi durant la Guerra Civil, el consistori entén que la seua salvació passa per declarar-les com a Bé de Rellevància Local (BRL) amb la categoria de nucli històric tradicional. De moment, la tramitació està pendent d'aprovar l'avaluació ambiental. "Tenim la BRL provisional; les Casetes de la Mar, a més de refugi de la Guerra Civil, van ser camp de concentració", recorda el regidor de Patrimoni. El consistori de Nules ja compta amb informes favorables d'entitats com el Grup d’Investigació de Memòria Democràtica de l'UJI, les Corts Valencianes, el Consell Valencià de Cultura, la Fundació Goerlich o el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Castelló. 

La declaració com BRL protegiria l'estructura de les cases però no empararia la seua propietat, amenaçada per la Llei de Costes. Fins ara diverses famílies ja han rebut notificacions per a abandonar els seus habitatges i derrocar-los però Costes no s'atrevix a executar el desallotjament mentres la propietat de les mateixes seguisca en mans de particulars.

Fons europeus per al jaciment arqueològic

Respecte al jaciment arqueològic de Benicató, el consistori sol·licitarà una subvenció a la Unió Europea per a rehabilitar-lo i ampliar-lo en els terrenys annexos de la seua propietat amb un Centre d'Interpretació a l'estil de la vila romana de Villamargo, a Castelló. Quan la Diputació va entregar a Nules la titularitat del jaciment en desembre de 2021, l'executiu municipal pretenia restaurar el jaciment amb subvencions de la Generalitat. Ara mira a Brussel·les per a aconseguir-ho amb fons comunitaris.

De moment, el projecte de restauració ja està redactat i el perímetre de la vila romana trobada en 1976 roman clos. "Gràcies al georradar de la Diputació sabem l'abast de l'excavació. Encara no tenim el càlcul econòmic del cost de la restauració perquè l'equip d'arqueòlegs està treballant ara en això, però estimem que rondarà els tres milions d'euros", assegura Latorre. La subvenció comunitària aniria en una forqueta entre els 650.000 euros i els tres milions i cobriria el 100% del cost de la restauració, que s'executaria en tres anys.