Paquito, l'entrepà de moda en la ciutat de València - Vicent Marco

"De la mar el mero y de la tierra el cordero", segur que heu sentit esta frase. A casa dels meus iaios estava molt present cada volta que féiem una torrà i els menuts lluitàvem per les llonganisses, mentres que el meu iaio es menjava una xulla darrere d'una altra. Perquè si ens parem a pensar, el corder està molt present en les festes en forma de torrà, i en les celebracions nadalenques en forma d'espatla (paletilla). Fins i tot a Vila-real han celebrat recentment la Nit de la Xulla, una cita festiva on les xulles i l'allioli van que volen. 

Amb estos ingredients pot semblar estrany que no hi haja pràcticament entrepans de corder, tal volta és perquè tenim al cap que es tracta d'una carn noble, de festa, i mereix un tracte especial. Tal volta pels ossos i la faena que porten, o potser pel preu... el cas és que no era habitual menjar-ne entrepans de corder... fins ara. Perquè senyores i senyors, el Paquito ha arribat per a solucionar eixe dèficit, ajudar als ramaders i fer-nos un poc més feliços. Sí, menjar ens fa molt feliços; el corder ens fa molt feliços; i si podem esmorzar o sopar un entrepà de corder, és impossible rebutjar-lo!

Per això he aprofitat que estos dies està a la carta de molts restaurants per a menjar uns quants Paquitos. La part positiva del fet que cadascú d'ells siga diferent és que t'adones de la versatilitat de la carn de corder i de les immenses possibilitats que té entre pa. Hi ha un Paquito per a cadascú de nosaltres, i ací en tenim la prova.

El Paquito del Bar Cassalla

Este seria com Paco Rabanne, fashion i elegant. En el món de la moda el biquini va suposar una revolució, i un biquini de Paquito ens provoca la mateixa sensació. Alta costura en forma de trufa i parmesà, dos sabors intensos que destaquen entre la carn guisada del corder. Crec que només havia menjat corder dins de pa de sàndwitx - en este cas molt cruixent i consistent-, un dia que un amic va oblidar el pa en la torrà. Per a la nostra ment juvenil semblava un drama, quan en realitat tot és qüestió de saber combinar els teus ingredients. Com un perfum de Rabanne, este Paquito et deixarà durant hores el sabor potent de la trufa en el paladar i serà recordat com aquell biquini revolucionari, un encert total.

El Paquito de La Chata Ultramarinos

En este cas parlem d'un Paquito celestial, el Papa Francesc dels Paquitos m'atreviria a afirmar. Hi ha una cosa molt valenciana -i turca o grega a tot estirar-, que és allò de clavar-li creïlles a l'entrepà. I només a un geni se li ocorreria posar-li creïlles en forma de parmentier amb parmesà de base, i creïlles en forma de palla amb romer de remat. De fet, seria més prompte un artista faller com Paco López qui podria fer esta obra d'art tan fallera. En La Chata cuinen a foc lent el coll del corder amb vi blanc, carlota, ceba francesa, porro... i eixe guisat s'acompanya amb el parmentier -suau com la llana- i unes creïlles amb romer i mel ben finetes i cruixents per damunt. A això li sumes la terrassa interior del local, i que la carn es nota cuinada amb amor, i tens butla papal automàtica.

El Paquito d'El Carrer

Anava jo pensant a menjar-me en Campanar un entrepà clàssic, com el seu famós de rabo de bou i rovell d'ou, però pel contrari, m'he trobat amb el Paco León dels Paquitos. Perquè este Paquito té més sabors que una gelateria, més potència que un xut de Francesco Totti... i més innovació que Franklin. El pa a l'estil vietnamita té per damunt eixe remat de sucre glacé que et recorda un donut, en el rovell d'ou curat es noten tocs salats, se sent el fenoll, l'alfàbrega, un poc d'anxova tal volta?, el formatge curat, de sobte et sorprén un puntet picant, ceba fregida, els pinyons de la titaina... pots passar més temps intentant endevinar tots els sabors que menjant-te el Paquito. Ideal per als que volen sorpreses, sabors inesperats i una performance similar a l'espectacle The Hole creat per Paco León. Este Paquito revolucionari és com la ciutat de San Francisco, San Paquito per als amics, un puja i baixa de contrastos.

**Este Paquito te data de caducitat, ja que van canviant la recepta...

El Paquito del Bar Cremaet

Ací Paquito ha comboiat el seu amic Pepito per a formar un duo musical. Com si fora Paco de Lucía tocant mentres Bryan Adams canta, tenim una fusió del pa del Pepito, amb una aposta molt fresca i diferent per al corder. El pa mollet, suau com la llana de caixmir i fresc com Heidi botant en les muntanyes suïsses. A la carn, de nou en format fricandó, l'acompanya un poc de iogurt amb tocs de menta fresca i un puntet de curri. Als restaurants hindús és habitual trobar curris de corder i salses de menta i iogurt, així que la mescla ha de funcionar per estadística nua i crua. Si els agrada a mil milions de persones, ha d'estar bo. El cas és que la salsa és només un puntet que no li resta protagonisme al corder, al contrari del que passa a l'Índia, on la salsa és la gran estrela del plat. No sé si Paco de Lucía era molt amic del sitar, però este Paquito entra directe al top de la llista dels quaranta principals.

El Paquito del Kaniche

Ací parlem d'un Paquito a l'estil Hollywood, amb els efectes visuals del local al més pur estil Wes Anderson, el format de llargmetratge ben vistós... estem davant del Francis Ford Coppola dels Paquitos. El teu padrí et pot convidar amb la famiglia a tastar este corder en forma de hot dog, perfectament integrat. Com un bon guionista sap fer, va encaixant elements que fan del film més espectacular sense necessitat de focs artificials. Els actors secundaris li donen la frescor al Paquito, la col llombarda funciona de meravella en el coleslaw i els tocs de menta i maionesa ajuden a arredonir l'escena. El punt de tahina i formatge feta ens recorda que a Hollywood agafen idees de tot el món per fer-les seues i amb una bona producció, milloren qualsevol producte final. Una manera totalment diferent de consumir el Paquito, com diferent era el cine del nostre Paquito Ford Coppola... això sí, en els dos casos quedaràs satisfet amb el regust i la durada del perrito-Paquito.