'El peligro de las buenas compañías' recala al principal

L'Auditori de Peníscola projecta la guardonada pel·lícula 'Argentina, 1985'

12/01/2023 - 

CASTELLÓ. El Palau de Congressos de Peníscola programa una sessió de cinema, aquest diumenge 15 de gener a les 19.00 hores, amb l’exitosa pel·lícula Argentina, 1985. El film està inspirat en la història real de Julio Strassera, Luis Moreno Ocampo i el seu jove equip jurídic, que es van atrevir a acusar, contra vent i marea, a contrarellotge i sota amenaça constant, la dictadura militar argentina més sagnant.

En aquest drama jurídic, dirigit per Santiago Mitre, destaca la interpretació del seu protagonista Ricardo Darín o la de Peter Lanzani, entre altres. 

El Principal obri el teló

Per la seua part, el Teatre Principal de Castelló acull aquest diumenge 15 de gener, a les 19.00 hores, la comèdia El peligro de las buenas compañías, dirigida per Juan Carlos Rubio i interpretada per Oriol Tarrasón, Carmen Conesa, Ernesto Arias i Míriam Montilla.

“Comencem un gran trimestre cultural”, ha destacat el delegat territorial de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes, que ha recordat que “el Teatre Principal inicia 2023 amb una gran resposta de públic, no només perquè hem arribat a una de les millors xifres històriques d’abonats, en superar els 300, sinó que la venda d’entrades soltes va a molt bon ritme i, per exemple, tindrem el primer ple d’aquest any en la representació de diumenge”.

 

L’obra El peligro de las buenas compañías està protagonitzada per dues parelles formades per les germanes, Lola i Julia, amb els seus marits, respectivament, Tristán i Félix. Tristán és un advocat de prestigi, a punt d’arribar al cim de la seua carrera professional, que entra en una crisi conjugal greu pels efectes perversos derivats de la mera proximitat familiar del seu cunyat, Félix, un individu sense taca, bondadós, servicial, sincerament tendre, amb qui el comparen més del que ell volguera. De fet, l’acarament incessant només li ofereix una copiosa pluja de retrets. Són, així doncs, aquestes inevitables comparacions, sense necessitat que el cunyat faça res concret, excepte ser virtuós, les que desperten en Tristán un ressentiment intens.

next