Pep Gimeno 'Botifarra' canta a les dones obreres

VALÈNCIA. Pep Gimeno 'Botifarra' omplirà l'Auditori del Palau de Les Arts i cantarà davant de 1.400 persones. Serà una de les fites de la seua carrera, que com els personatges de les seues cançons, planten amb alegria i molt de treball una llavor que creix a poc a poc. Ja ve l'aire és el seu nou disc, un recull de 14 cançons de treball en clau femenina que compta amb les col·laboracions de Maria Arnal, Noelia Llorens 'Titana', Carmen París i Judit Neddermann.

Els temes han sigut recuperats i conservades tal com són per Botifarra, però algunes lletres han estat actualitzades amb la col·laboració del cantautor xativí Feliu Ventura: "A mi m'agrada mantenir la composició com la que és, perquè és d'on vinc, però algunes lletres han de parlar de les coses que ens passen ara mateix, com pot ser sobre la xenofòbia. Feliu Ventura és l'home perfecte per açò perquè fa unes lletres esborronadores". Una col·laboració que va existir ja en el primer disc del cantaor i que es repeteix en aquest i que fonen les coples tradicionals i contemporànies com si foren una.

En Ja ve l'aire, Pep Gimeno volia enfocar el disc de manera temàtica amb cançons "de les dones que treballen, que feien el dia en el magatzem. Les dones d'aleshores canten a l'amo dient-li que els deixe anar a casa a fer coses, que no poden treballar més. Això està, i també la rondalla, que és d'on jo vinc". Les cançons estan ubicades a principis de segle: "a les dones les portaven de puto culo. Havien de treballar i després, en casa, havien de fer els dinars, cuidar dels xiquets... Estaven 12 o 15 hores sense parar. Cantar era una vàlvula d'escapament per a elles”.

Però, més enllà del contingut, Botifarra també ha volgut fer un reconeixement a les dones que canten. "Si jo cante, és gràcies a les dones. Un 90% de les persones amb les quals he treballat en el meu repertori han sigut dones. Calia un homenatge". Tot això crea una identitat del disc: "Són les que ens han ensenyat a cantar, les que ens han parit i cuidat. Este disc l'han fet dones i jo estic a part”. Les dones del magatzem, les que treballaven el bambú, i altres tantes li canten a l'amo, a la terra, a la vida; i la seua música es converteix, dècades i generacions després, en una via inqüestionable de reconeixement de classe.

El nou disc també du amb ell una nova banda: Tóbal Rentero, Jordi Pastor, Robert Moreno, Miquel Pérez i Martina Sabariego, seran les persones encarregades d'acompanyar al cantaor en la seua gira. "Jo no sé de música, soc un zero. Han de tindre paciència amb mi perquè ells són els professionals. Els assajos estan anant molt bé", valora. La guitarra, el baix i altres instruments bàsics en el seu repertori es mantindran, però hi hauran de nous.

“La música d’arrel està ben arrelada”

Sobre l’èxit que suposa haver venut totes les localitats del seu pas pel Palau Les Arts, sumat a Marala, que ha aconseguit el mateix, és una prova numèrica de la bona salut de la música d’arrel en València, un fet que també ha tingut el seu reflex en la passada edició dels Premis Carles Santos. “Si m’ho hagueres dit fa vint anys, no m’ho creuria, però així és: la música d’arrel està ben arrelada”, diu Botifarra.

Què ha passat per arribar fins ací? "No ho sé, potser la gent del poble va prenent consciència que açò és important, i cal dir que s'ha de continuar conservant. Açò no pot parar, i jo m'hauré de morir en algun moment. Hem plantat una llavor que s'ha de cuidar, perquè és un tresor", planteja el cantaor.

Un altre tema és la tasca de recuperació de patrimoni musical. Marga Landete deia, en una entrevista a aquest diari que per a la tasca d'anar als pobles a preguntar per cançons "ja és tard". Preguntat per això, Pep Gimeno 'Botifarra' afirma que "és veritat que quan jo era jove, la gent major cantava a casa, al treball, al carrer, i això s'ha perdut. La feina que van fer des dels 80 Vicent Torrent, Fermín Pardo, Sebastià Garrido, María Teresa Oller va ser increïble. Però tot decau, per desgràcia"; encara que matissa: "sempre hi ha algú que si ha mantingut alguna cançó. S'ha de continuar estant al peu del canó. Jo fins que muira ho faré. A vegades em pregunten si haguera fet el que he fet si m'hagueren pagat, i jo crec que no. La meua tasca l'he feta amb molta bona gana: és la llengua i la cultura del meu poble”.