Per què un rat penat representa els valencians? - Vicent Baydal

En els darrers anys s’han produït diverses topades i juís entre DC Comics –l’editorial creadora del personatge de Batman– i el València Club de Futbol pel símbol del rat penat. No debades, qualsevol valencià sap que este animal és un dels emblemes per excel·lència de la ciutat de València i dels valencians en general. Ara bé, sabem per què? Des de quan és així i per quines raons? Els valencians senten com a propi el rat penat de l’escut, però molt pocs coneixen els seus orígens i la raó de la seua existència.

Jaume I mai portà el drac alat sobre el cap

Les claus les explicà en 1923 l’erudit franciscà Andreu Ivars, de Benissa, durant la celebració, precisament a València, del III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Segons demostrà, l’ús del rat penat prové del drac alat o vibra adoptat com a cimera i símbol de la monarquia en els segells de Pere el Cerimoniós a partir de 1343. Per tant, tot i el que creia la tradició popular recollida pels cronistes del regne des del segle XVI, Jaume I mai emprà el drac alat ni el rat penat com a símbols, una informació que arribà tard per al disseny de l’estàtua situada en el Parterre de València en 1891, que mostra un gallard Rei Conqueridor amb la cimera del drac sobre el cap. Això, tanmateix, mai succeí.

Fou el seu rebesnet Pere el Cerimoniós, per contra, qui prengué la decisió de ser representat per un drac alat, fet que enllaçava amb la tendència europea del moment de triar animals reals o mitològics (àguiles, lleons, llops, grifons) com a símbols heràldics. En el seu cas, és possible que escollira el drac alat per a vincular-se a les profecies que vaticinaven l’arribada d’un Monarca Universal, encarnat en un dels set caps del drac de l’Apocalipsi, que, després de la mort de l’Anticrist, acabaria governant tot el món com un nou Messies i oferiria, abans de la fi dels dies, un període de mil anys d’igualtat i felicitat. Així, la casa reial aragonesa quedava associada a les esperances populars de millora social i, de fet, tal simbologia es consolidà plenament durant els següents regnats, utilitzant-se en nombrosos monuments, segells, manuscrits i monedes.

Encara hui es conserva a l’Armeria Reial de Madrid la cimera amb el drac alat de Martí l’Humà –que evidentment mai es posà Jaume I– i, a més, la seua materialització prompte s’adoptà en les ciutats i viles reials, de manera que a València, per exemple, la imatge de la vibra sobre una corona i l’escut de les barres règies s’instal·là en les portes de la Xerea, Serrans i Quart. Així mateix, també s’incorporà a l’asta de la Reial Senyera i als segells del Consell municipal, alhora que aparegué en les edicions impreses dels principals llibres de lleis i història: l’Aureum Opus de 1515, els Furs de 1518, el Llibre dels fets de 1557 o la Crònica de Martí de Viciana de 1564.

Però cal assenyalar que aleshores ni era un rat penat, ni era d’ús exclusiu valencià, ja que el drac alat feia acte de presència arreu de tota la Corona d’Aragó, com ara en els segells del comte d’Urgell, l’asta de l’Estendard de Palma, l’escut de la vila de Fraga, les Constitucions y altres drets de Cathalunya de 1588 o els Anales de la Corona de Aragón de 1610 del cronista saragossà Jerónimo Zurita.

De drac alat de la Corona d’Aragó a rat penat valencià

En paral·lel a l’ús generalitzat del drac alat, des de mitjan segle XV també es donà un altre fenomen: tot i la seua evident aparença de drac, començà a ser denominat rat penat, tant en les fonts valencianes com en les catalanes i balears. En este sentit, a part de les ressonàncies entre les paraules drac i rat, el canvi es produí, possiblement, per l’extensió d’altres profecies mil·lenaristes que vinculaven l’arribada del Monarca Universal no ja al drac de l’Apocalipsi, sinó a la figura d’un rat penat, que sorgint des de les tenebres acabaria amb els representants del mal sobre la Terra, encarnats en un núvol de mosquits, per a instaurar el desitjat mil·lenni de pau i benestar. Així, a força de repetir-ho, entre finals del segle XVI i principis del XVII, començaren a sorgir les primeres representacions gràfiques del rat penat.

Ja en 1596, en el Breu sumari de la successió dels ínclyts reys de València apareix un primer escut de la capital valenciana amb el rat penat sobre la corona i, molt poc després, en 1610, el cronista Gaspar Escolano justificava en la seua Década primera el canvi de drac alat a rat penat, argüint una pretesa –però falsa– antiguitat històrica“la tradición antigua y la memoria certifican que fue divisa de murciélago y no de dragón”. A més, reclamava un protagonisme particular per a València en la recepció i difusió de la figura: “nadie en toda la Corona la recibió por tan suya como los valencianos”.

Així, després de les paraules d’Escolano, es multiplicaren els emblemes amb el rat penat, tant de paraula com d’imatge, fins al punt que la mateixa cimera de la Reial Senyera fou modificada en 1638 per a representar l’animal que encara hui es pot observar en ella (però en l’Estendard de Palma, per exemple, es mantingué la vibra original d’època medieval). Tot plegat, doncs, la reproducció del drac alat va anar quedant relegada, mentres que la del rat penat va anar guanyant força per tot arreu de l’antiga Corona d’Aragó, especialment en la ciutat de València, ja que no només es va incorporar a l’escut municipal i a la Reial Senyera, sinó que la mateixa bandera era denominada, directament, “el rat penat”.

En conseqüència, a principis del segle XIX fins i tot s’arribaren a publicar col·loquis i romanços populars, com el Segon rahonament entre el rat-penat de València y el Micalet de la Seu, en què el rat penat era un personatge més que interaccionava amb l’altre gran símbol de la ciutat, el campanar de la catedral. La seua força simbòlica, si cap, va agafar encara més força a les darreries de la centúria gràcies a la Renaixença, que va triar el nom de Lo Rat Penat per a la seua principal institució i va reproduir l’emblema en moltes de les publicacions dels seus membres.

No és estrany, per tant, que els organismes fundats en la ciutat durant aquella època i en les primeres dècades del segle XX recorregueren insistentment al rat penat com a emblema, com en el cas dels equips de futbol del Rat-Penat, el Llevant FC i el València FC. En definitiva, una figura que era comuna a diversos llocs de l’antiga Corona d’Aragó acabà convertint-se en un símbol particular i específicament valencià, encara que la seua petjada també s’haja mantingut en els escuts de localitats com Palma, Fraga o fins i tot Albacete (que pertanyia a la casa nobiliària dels Villena, emparentats amb la família reial aragonesa).

I el drac alat també es feu valencià

Curiosament, l’altra figura comuna de la qual provenia el rat penat, és a dir, la cimera reial del drac alat, també acabà convertint-se en un símbol pròpiament valencià. En concret, malgrat la postergació que patí al llarg del segle XVIII, la seua representació fou recuperada durant la centúria posterior, possiblement gràcies a la intensa labor de l’editor i gramàtic valencià Vicent Salvà (1786-1849). Exiliat per les seues idees liberals, Salvà fundà en 1830 un empori editorial a París i en tots els llibres que publicava posava com a marca pròpia la cimera del drac alat, que acabà identificant-se amb la seua ciutat natal, el Cap i Casal, al qual tornà poc de temps després. Fora com fora, allò cert és que la Diputació Provincial de València, fundada llavors, també adoptà com a escut aquell símbol, que seria igualment idealitzat i enaltit una miqueta més tard, en temps de la Renaixença.

Tant fou així que, per exemple, la banderola del primer partit jugat per la Selecció Valenciana de futbol, contra la Selecció Andalusa a Màlaga en 1928, consistia en una senyera amb la cimera del drac alat a l’interior de la franja blava. Així mateix, en arribar la Transició, en 1978, la figura fou elevada a emblema del Consell preautonòmic del País Valencià i, per tant, de la futura Generalitat Valenciana, segons es deia, per ser “el símbol representatiu del Regne de València més antic que es coneix”. Encara que això, com s’ha indicat, no era exactament així, ja que era una insígnia pròpia de la dinastia reial i no de cap territori en concret, el drac alat s’ha consolidat durant les darreres dècades com a símbol de tots els valencians.

Dos símbols, el del drac alat i el rat penat, que per la seua significació primigènia no estan tan lluny dels ideals que també ha representat el personatge de Batman: un quiròpter redemptor que des de les tenebres lluita contra el mal i promet l’arribada d’un llarg període de pau i felicitat.

Text procedent de Matèria de València. Fets i personatges sorprenents de la nostra història.