CASTELLÓ. Les Jornades d’Astronomia del Planetari de Castelló s’internacionalitzen en la seua 29ª edició, del 31 de març al 2 d’abril, amb la presència d’experts mundials en algunes de les matèries d’estudi més innovadores i contemporànees, des de l’exploració de Mart, les atmòsferes planetàries, la recerca de vida extraterrerestre i en els planetes extrasolars, la matèria fosca o la defensa planetària, entre altres. La inscripció ja està tancada, amb llista d’espera per gaudir de les ponències i conferències
La regidora de Cultura, Verònica Ruiz, ha destacat “el Planetari de Castelló com espai de divulgació, de debat i d’aprenentatge científic, amb unes Jornades d’Astronomia que aquest any el converteixen en referent internacional, amb uns ponents i conferenciants de primer nivell en la investigació dels seus camps d’acció”.
Amb la inscripció tancada i amb llista d’espera, les Jornades d’Astronomia del Planetari de Castelló es consolida com una de les trobades més importants de tot l’Estat entre professionals, aficionats i públic en general interessats en la ciència. S’abordaran els camps d’estudi més actuals i atractius de l'astronomia, astrofísica i exploració espacial, amb convidats vinculats a la NASA, l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), el Centre Nacional d’Astrobiologia (CNA) i el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a més d’universitats com la de València la Politècnica de València o el País Basc o i instituts nacionals, com l’Institut de Física Corpuscular o l’Institut d’Astrofísica de Canàries, entre altres.
El catedràtic de Fïsica de la Universitat del País Basc Agustín Sánchez Lavega, reconegut divulgador a publicacions com Nature o Science, i premiat a España i a nivell europeu amb els més prestigiosos guardons, serà l’encarregat d’obrir les Jornades d’Astronomia, divendres a la verprada, amb la conferència ‘Tormentas planetarias’.
El professor és un expert en les atmosferes dels planetes, on es desenvolupen gegantesques tempestes que no tenen parangó en la Terra, com ones planetàries a Venus, grans tempestes de pols en Mart, la Gran Taca Vermella de Júpiter i les Grans Taques Blanques de Saturn. El seu estudi ajuda a comprendre millor fenòmens semblants, però de menor escala, en el nostre planeta, i com poden afectar a les missions a Mart o a l’exploració planetària.
Dissabte, des de les 10.00 fins a les 19.00 hores es succeïran les ponències i conferències de Pedro León, de l’Associació Astronòmica de Córdoba sobre ‘Programa Artemis: fins la Lluna i més enllà’; María Ribes, de l’Universitat de Barcelona, amb una ‘Aproximació a l’astronomia i la mitologia de l’antiguitat’; Jorge Pla-Garcia, de l’INTA i la NASA, que parlarà sobre ‘Mart, la pròxima frontera’, una fita que es preveu assolir en 2040; Borja Tosar, sobre ‘Planetes inventats’; Héctor Socar, de l’Institut d’Astrofísica de Canaries, amb una xerrada sobre el ‘SETI a la cerca de tecnomarcadors: hi ha algú ací?’; Olga Merino, de l’Institut de Física Corpuscular i el CSIC, parlarà de ‘Buscant la matèria fosca en el nostre cosmos’, i Ángel Garrido tancarà amb la conferència ‘El telescopi espacial James Webb: un telescopi d’or’.
Diumenge, la ponència de Gisela Baños obrirà la matinal, amb la ponència sobre ‘El somni de Johannes Kepler: quan la ciència naix de la ficció’; seguida de la conferència sobre ‘Defensa planetària: com protegir-nos de l’impacte de grans asteriodes i cometes’, de José María Madiedo, del Southwestern Europe Meteor Network (SWEMN) i el membre de l’Spectroscopy of Meteoroids in the Atmosphere by means of Robotic Technologies i el CSIC. Tancaran les jornades les ponéncies sobre ‘L’edició de timelapse astronòmic amb el programa Pixinsight’, d’Alicia Lozano, de l’Observatori Astronòmic de l’Universitat de València; i ‘A la recerca d’altres vides a l’Univers’, de Carlos Briones, del Centre d’Astrobiologia del CSIC i de l’Institut l’Institut Tècnica Aeroespacial (INTA) i la NASA, un dels majors experts mundials en l’estudi de l’origen de la vida, sobre la búsqueda de vida extraterrestre i extrasolar.
