Universitat Jaume ICASTELLÓ. La XIX Jornada de Patrimoni inicia el compte enrere. Serà el dissabte 20 de juliol de 2024 quan tindrà lloc l’esdeveniment que celebra i organitza anualment el Programa d’Extensió Universitària (PEU-UJI) «per a connectar amb les persones que fan possible aquest espai comunitari», segons explica el membre del PEU Ángel Portolés.
L’edició d’enguany tindrà com a títol «Terra, paraula i veu» i se celebrarà a l’aula HC1211 de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I, que es convertirà en l’espai de trobada entre projectes, col·lectius i persones interessades a conèixer la xarxa del PEU-UJI. La iniciativa se centrarà enguany a debatre i raonar sobre les persones i la seua importància per a la conservació de la memòria i per al desenvolupament d’espais de relacions, cures i reflexió crítica al voltant del mateix patrimoni i el seu significat.
La trobada s’iniciarà amb la intervenció de María Julián Prados, educadora ambiental de la Mancomunitat de l’Embassament de l’Atazar, i Juana Ramírez Ramírez, pastora del municipi de Cinco Villas que presentaran l’estudi «El llegat de les pastores: patrimonis invisibles en primera persona a la Serra Nord de Madrid». La investigació recull els testimonis orals de les dones que van ser pastores en molts pobles de la Serra Nord de Madrid on, tradicionalment, eren majoritàriament les dones les que s’encarregaven des de molt xicotetes de portar a pasturar els ramats de cabres o d’ovelles.
Era una època, segons conta l’autora de la publicació, en la qual la ramaderia i l’agricultura eren la base de la subsistència, i elles van contribuir enormement al desenvolupament de les seues comunitats, «i no obstant això, la seua activitat no ha sigut reconeguda», assenyala María Julián Prados. Per a corregir aquesta situació, des de fa quatre anys, la Mancomunitat de l’Embassament de l’Atazar treballa per a visibilitzar aquestes dones, a través dels seus propis relats, amb trobades intergeneracionals i activitats participatives, per a mostrar els seus sabers i donar veu a aquests patrimonis femenins oblidats.
La segona part de la jornada, els poetes Carme Cruelles, Manel Mas i Raquel Pérez presenten el projecte «Terra, paraula i veu», que reivindica la poesia i el cant com a elements patrimonials. Aquest és un projecte col·lectiu esporàdic que fusiona la poesia recitada amb el cant coral i la participació activa de la gent, i reivindica la poesia propera i en femení. La iniciativa està integrada per Carme Cruelles, Manel Mas i el Cor de Dones Cantant a la Terra, un cor no professional dirigit per Raquel Pérez.
El tercer episodi de la XIX Jornada de Patrimoni serà a càrrec d’Ángela López, d’Arae Patrimonio y Restauración, que dinamitzarà la sessió amb el taller titulat «El perfecte engranatge de les comunitats patrimonials». A partir de la tesi que les comunitats patrimonials estan constituïdes per persones que s’organitzen al voltant d’un objectiu patrimonial compartit, intentarà donar resposta a preguntes com ara: quins elements hi són essencials?, quins elements podem compartir?, o on es troben els límits?
Juntament amb aquests tres moments, la Jornada de Patrimoni PEU també ha previst la presentació del número 15 de la revista Memòria Viva publicat en 2023 i la celebració de l’Assemblea Patrimoni PEU. El termini de matrícula, que és gratuïta, ja està obert i les places són limitades.
