Què passa amb els menors de Mazón?

La setmana passada va ser una bona setmana per a la veritat i les persones honestes. La decisió judicial de tancar la investigació contra Mònica Oltra i setze persones que treballaven en la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives del govern progressista del Botànic i en centres concertats amb l'administració són 96 pàgines que corroboren allò que sempre havien mantingut les investigades: no es va deixar a soles a la menor tutelada que va ser abusada per un monitor en l'anomenat 'cas Oltra'. 

"La menor fue atendida en todo momento". "Nunca estuvo indefensa en el proceso". Son frases de l'acte de tancament del jutge, que està pendent de confirmar-se a l'espera dels recursos que, de segur, haurà presentat l'extrema dreta, capital en tota l'acusació particular d'este cas. Malgrat i tot, Carlos Mazón continua en la principal estratègia que va dur a PP i VOX al govern de la Generalitat, una mentida repetida mil vegades que buscava la dimissió de la dona que va canviar, a millor, la política valenciana des de 2015. 

El discurs de Mazón és infame perquè no sols vol continuar mantenint viu un mantra sostingut sobre mentides i dades manipulades, sinó que també continua espessint una ombra de sospita sobre persones que, més enllà de les personalitats polítiques, van veure afectades les seues carreres professionals i el respecte obtingut al llarg de molts anys treballant pel benestar dels xiquetes i les xiquetes. El discurs del PP és també infame perquè amaga una realitat que ja no poden obviar: què fa el PP per les persones menors tutelades? 

Com a substituta de Mònica Oltra a la vicepresidència i a la conselleria d'Igualtat, sempre em va sobtar l'actitud del Partit Popular de Mazón, que va intentar muntar una causa general contra els serveis socials que atenen als més vulnerables, en este cas els xiquets i xiquetes, valencianes o arribades en pastera. I és que durant tots els anys que va durar la investigació, el PP no va fer una sola proposta a les Corts Valencianes ni cap canvi en el sistema de protecció de menors, ni cap política que anara en eixe sentit. I em va sobtar no per innocència, sinó perquè diputades de la dreta com Elena Bastidas parlaven des de mitjans de comunicació i escons parlamentaris d'encobriments de violacions; i mentre tant, reclamaven quantitats ingents de documentació a la conselleria que, després d'hores de recopilació funcionarial, mai eren consultades per la senyora Bastidas. 

Fins i tot, van instrumentalitzar la Sindicatura de Greuges i la comissió de garanties de la Unió Europea amb un informe interpretació la qual van manipular fins a l'extenuació per a sostenir que "en los centros de menores de la Comunidad Valenciana violan y no pasa nada". Aquella sessió a Brussel·les, dirigida per l'ex-ministra del PP Dolors Monserrat, va ser una vergonya contra la que es van plantar inclús europarlamentaris de dretes. Mònica Oltra no sols era la reina a destronar en la partida d'escacs infame que Mazón i la ultradreta encetaren més enllà del joc electoralista. Era la persona que posava en relleu el que havien fet pels xiquets 20 anys de polítiques socials del PP: RES. 

Ni tan sols existien dades de quants xiquets i xiquetes fugien dels centres. Oltra va dignificar un sistema que pràcticament ni existia abans del 2015 perquè per al PP era irrellevant. I sempre podré dir amb orgull que les mesures que posàrem en marxa les férem amb humanitat. No sols perquè es van implementar protocols a seguir pels centres concertats quant a abusos de menors, sinó perquè si Compromís va vindre a fer alguna cosa a la política valenciana, va ser a humanitzar-la. 

Ahí quedaran projectes com el Llibre de vida per a que els xiquets sense família recorden que van ser xiquets; els consells de la joventut, donant veu a una part de la població generalment (mal) acusada de despreocupació per la política; els seguiments d'aquells que complien 18 anys (cursos de formació laboral, renda valenciana d'inclusió...); el projecte Barnahus impulsat a Castelló (hui imagine que estarà a un calaix d'algun despatx), inspirat en el model d'investigació dels països nòrdics amb el qual s'havia aconseguit una millor atenció dels menors al llarg de la investigació d'abusos i també una reducció de la victimització secundària; vam deixar pràcticament enllestit un protocol únic que ara li reclama el Síndic a la conselleria per a persones menors en risc, on està? Hui els que deien preocupar-se dels més febles mostren recel respecte als menors no acompanyats... 

La titular actual de l'àrea viu en una falta de concreció absoluta mentre els mitjans atresoren titulars com Mazón liquida el nuevo centro para menores tutelados, ya en obras, como primera decisión del Consell en Torrevieja. Bueno sí, la consellera ha concretat una cosa respecte als centres de tutelats i tutelades: Els i les professionals dels centres no cobraran més tal i com teníem acordat entre patronal, administració i sindicats. Acord que hi estava pressupostat. 'Sonríe, ya viene el cambio', deien. Quanta hipocresia!