Qui eren les dones Borja? 

SIMAT. Tots coneixem els dos papes Borja, Calixt III i Alexandre VI, i també el seu descendent, el duc de Gandia Sant Francesc de Borja, o fins i tot podem conéixer a Galceran de Borja, darrer mestre valencià de l’Orde de Santa Maria de Montesa, però molts pocs, o quasi ningú, té constància de qui eren les dones del llinatge Borja, més enllà de Lucrècia de Borja –i amb una informació totalment esbiaixada–, que és allò que ha estudiat la professora de Literatura de la Universitat de València Verònica Zaragoza per als segles XV i XVI.

El seu llibre, Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (3i4, 2023), conjuga les biografies de set dones del llinatge Borja i el seu entorn. En concret, són tres parelles de mare i filla: Isabel de Borja i Tecla de Borja; Vannozza Cattanei i Lucrècia Borja; i Maria Enríquez i Isabel de Borja i Enríquez. En segon lloc, una neboda de l’esmentada Isabel, Lluïsa de Borja i d’Aragó, a més d’un retrat de grup de les monges borgianes del Convent de Santa Clara de Gandia.

Hi trobem des de la noble de baix rang del segle XV a les grans duquesses del XVI que gestionen el patrimoni familiar i l’educació dels fills, i actuen com a mecenes de les seues pròpies corts, fins a emprenedores o monges de sòlida formació cultural que ocupen càrrecs de govern conventuals i funden nous establiments eclesiàstics, passant per escriptores actives en els cercles literaris de l’època. La seua peripècia vital i cultural les allunya definitivament de la Llegenda Negra o de l’oblit que les envoltava, i recupera el paper que tingueren en la consolidació del llinatge Borja i en la societat i la cultura del moment que van viure.

Verònica Zaragoza en va explicar més detalls en la conferència que va donar dissabte 29 d’abril al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna sobre “El paper de les dones Borja en l’engrandiment del llinatge (segles XV-XVI)”, la gravació de la qual vos oferim a continuació: