Roger Mira (DV): "María José Catalá i Toni Cantó van a dir totes les burrades que puguen sobre Catalunya"

CASTELLÓN. Roger Mira (Castelló, 1969), serà el cap de llista de Demòcrates Valencians a l'alcaldia de la ciutat en les próximes eleccions municipals. Per a este llicenciat en Filologia Anglesa i màster en Comerç Internacional que porta tota la seua vida laboral vinculat al sector del taulell la política no és una novetat. Militant actiu del Bloc Nacionalista Valencià durant quasi 10 anys, ja va formar part de les llistes de la formació nacionalista a l'ajuntament de la capital de la Plana en 2011 i, en les generals d'aquell mateix any, va ser el número 1 de Compromís al Congrés per la circunscripció de Castelló.

Anys més tard, després de perdre les primàries davant l'actual conseller d'educació, Vicent Marzà, i d'encapçalar un moviment intern per a tractar d'evitar la confluència amb Podemos per a les generals, que va guanyar "dos referéndums i en un tercer la cúpula li va pegar la volta", va decidir donar un pas darrere i, finalment, abandonar el Bloc. Des de 2017 tracta d'impulsar Demòcrates Valencians, un partit que es va crear en 2013 i que representa "un valencianisme moderat, de tall social-liberal, liberal-demòcrata o socialdemócrata inclús", afirma, allunyat d'Unió Valenciana, "que tenia un perfil regionalista, anticatalanista i anti unitat de la llengua", paràmetres "que no van amb nosaltres, que estem per l’Estatut d’autonomia i les regles de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua".

-Per què concórrer com a número 1 per a les municipals de Castelló amb un partit que s'anomena Demòcrates Valencians? A priori no és la denominació més atractiva per als castellonencs…

-Crec que eixe provincianisme ja ha passat. El mateix Compromís ha tingut èxit i és un partit d’arrel valenciana. La reacció dels anys 30 de ficar el verd a la bandera ja està un poc superada… I pensem que a Castelló sempre hi ha hagut un substrat de valencianisme moderat, centrat, cristià, que aposta pel comerç i la iniciativa privada, lligat al camp i al teixit productiu. Inclús hi havia gent que votava a la Unitat del Poble Valencià de Toni Porcar i després a València al PP. Creiem que eixe substrat segueix existint i els perfils que lideren Compromís no els apanya.

Dit això, nosaltres anem més enllà. També volem atraure el vot més valencianista, moderat i menys radical cap a l’espanyolisme del PP, perquè pensem que a Castelló certs quadres del PP han tingut, i tenen, perfil valencianista, i estan farts del balafiament i corrupteles del PP, del fabrisme. I també podem atraure de gent que ha estat en l’abstenció. Al voltant del centre és on s’aplega la majoria de la societat valenciana.

De les tres capitals valencianes pensem que on veritablement tenim la possibilitat de fer algo positiu és a Castelló. Encara que Demòcrates Valencians és un projecte a llarg termini.

-Presentareu candidatura a Les Corts?

-En dos setmanes ens plantejarem si anem també a Les Corts o no.

-On aneu a presentar-vos en Castelló provincia?

-Estem treballant en candidatures en diversos municipis: Rossell, Vinaròs, les Coves de Vinromà, Torreblanca, Castelló ciutat, Vila-real, Borriana i Nules. Hi ha negociacions quasi tancades i altres més en l’aire. També parlem amb independents locals amb els quals barrejariem la marca. Però l’aposta forta l’anem a fer a Castelló ciutat.

-Teniu ja clars els noms que t’acompanyaran en la llista per Castelló?

-Ricard Colom, que va ser un dels primers regidors valencianistes de Castelló, amb Esquerra Independent de Castelló (EIC), estarà; el conegut advocat Alfredo García-Petit, que és del consell polític de DV, també podria anar en les llistes; també estem negociant amb els exdiputats de Ciudadanos en Les Corts, els agermanats, dels quals hi ha dos de Castelló; i també amb algun expolític del PP. Volem fer una llista transversal. Per a estar en DV tots hem de fer la nostra renúncia ideològica. Jo vinc del nacionalisme més de soca, però sé que esta terra és lo que és i cal ser realistes i pragmàtics. El mateix Govern del Botànic ha fet una cosa similar i ha acceptat que la realitat de la Comunitat està al voltant del centre.

-Ara mateix la política quasi ningú l’entén des de la moderació. No només des dels partits, sinó també l’opinió pública, que canvia molt ràpidament. Això ho veieu com un punt a favor? Com penseu que ho podeu aprofitar?

-En 2015 ja va haver molta volatilitat i va haver un canvi. Ja tocava l’alternància a la Generalitat i a Castelló, on se van obrir els calaixos i se va començar a gestionar millor. Me pareix de meravella. Els tres primers anys de l’Acord del Grau van ser bons, però este últim estem assistint a batalles d’egos entre l’alcaldessa i altres membres de l’equip de govern, a més del cessament d’Ali Brancal, de la que pense que no té cap culpa però havia de complir el codi ètic i dimitir, com també ha fet, i li honra, Toni Lorenzo, a qui respecte moltíssim.

-Aneu a fer política amb les dimissions?

-Amb el ball de dimissions no vaig a fer carronya. Ja està el PP en eixa lluita.

-I quina proposta municipalista teniu per a Castelló?

-Volem representar l’espai del valencianisme moderat, que no està. Encara no hem fet un programa. Tenim idees, com reclamar l’edifici dels jutjats de la Plaça Borrull, ja que han passat tres anys i no s’ha fet res; la creació d’un alberg juvenil per a la xarxa europea que servisca per a aprofitar algun edifici tancat; posar en valor el xicotet patrimoni arquitectònic de Castelló per al turisme, com els masets noucentistes de l’avinguda Vila-real, que per pura desidia s’estan deixant caure; o edificis emblemàtics del centre de Castelló, als que s’ha de donar un valor afegit; fer un centre d’interpretació del Desert de les Palmes als peus de l’ermita de la Magdalena… Però no crec que la gent ens vaja a votar per això, sinó pel nostre perfil.

-En la definició del perfil, hi ha dos temes que marcaran la campanya: els bous i Catalunya. Quina és la vostra postura en eixos temes?

-Respecte la festa dels bous al carrer, des de la racionalitat. No pot ser que en un Govern de progrés cada any estiguen batent els rècords de bous al carrer, amb salvajades com els encierros de bous embolats. Crec que les vaquetes al carrer és una tradició centenària i que, des d’una racionalitat i donat que no hi ha un maltractament animal com abans, és una festa aceptable i una tradició molt nostra.

-I en quant a Catalunya, què penseu de que hi haja partits que diguen que Castelló està en mans d’independentistes?

-Ja es va fer la campanya catalana amb els presos. Uns mesos després, en la campanya andalusa no se va parlar d’Andalusia i només es va parlar de Catalunya… Ací tenim clar que la campanya valenciana se va a tornar a fer en clau catalana per part de la dreta, per part del PP, Ciutadans, este Vox renovat amb ultres com el senyor Santandreu i la senyora Cristina Seguí… i que María José Catalá i Toni Cantó van a dir totes les burrades que puguen. Crec que no es pot acusar el Consell de catalanista. El model lingüístic de Marzà ja el tenia la consellera anterior del PP, Catalá, als calaixos, i sols s’han pegat quatre retocs. No hi ha imposició. Crec que el Consell ha sigut bastant prudent.

Nosaltres no anem a entrar en el tema de Catalunya. Aglutinem a persones de diverses procedències i sensibilitats i cada una fa les seues renúncies, a l’estil de Plataforma per les Illes, un partit de Mallorca on entre la militancia i càrrecs orgànics hi ha, ex PP (excàrrecs de Matas inclús), ex PSM i ex Unió Mallorquina i hi ha gent que respecta el dret a decidir i altres que no. Ací passa lo mateix, cada u té la seua sensibilitat en eixe tema però se la guarda pel bé de la construcció d’un projecte de centre d’estricta obediència valenciana.

-En quant a les europees, crec que prepareu una candidatura conjunta amb altres partits…

-La setmana passada l’executiva de Demòcrates Valencians va estar a Brusel·les per a prendre contacte amb eurodiputats. La intenció és sumar-nos a la llista que encapçalarà el PNB, Coalición Canaria, que tant trau per al seu territori des de Madrid; Plataforma per les Illes (PI), Units per Avançar, el partit de Ramon Espadaler en Catalunya, que representa un nacionalisme moderat, no independentista… Ens hem reunit amb tots ells. Falta per embastar, però el nostre secretari de relacions institucionals, el castellonenc Alfredo García-Petit, serà dels encarregats de donar-li forma.