CASTELLÓ. Sembla que açò d'aprendre anglés és una cosa moderna, de fa tan sols uns anys, però a Castelló la primera volta que es va impartir aquest idioma com a assignatura va ser l'any 1926. Poc sabem, en realitat, dels nostres avantpassats els mestres quan la tasca que han desenvolupat al llarg de la història ha sigut crucial. L'educació, el saber i l’aprenentatge ajuda al creixement d'una societat. Si els mestres són necessaris ara, encara més ho foren en un temps on mancàvem de ferramentes per a comunicar-nos i investigar. Així ho creu, també, l'escriptora i investigadora Queta Ródenas, qui ha preparat un itinerari pel cementeri de Castelló, programat per al pròxim 3 de febrer a les 10:00 hores, on es parlarà d'aquells mestres i catedràtics que van ajudar a formar a moltes persones que, alhora, han contribuït a fer de la ciutat el lloc que és en l'actualitat.
"Van obrir el camí en molts aspectes que avui dia donem per normals. Però la majoria no són coneguts ni se'ls ha donat el seu reconeixement. D'ací naix aquest treball", explica Ródenas. Ja havia parlat la investigadora de poetes, de músics i, fins i tot d'alcaldes del segle XIX, però aprofitant que el passat dimecres es celebrava el Dia Internacional de l'Educació, va impulsar aquest nou recorregut.
Integrat dins del Museu de la Ciutat (MUCC), l'itinerari Ensenyants capdavanters a Castelló busca recordar aquells noms que van marcar l'ensenyança local. Una història que arranca en 1846, quan l'IES Francesc Ribalta va obrir a la plaça Santa Clara, sota la direcció de Fermín Gil Gómez.
Amb aquest punt de sortida, Ródenas ha intentat que tots els citats foren professors d'institut o mestres capdavanters i capdavanteres. D'aquesta manera es recordarà, per exemple, al primer professor de ciències que va haver-hi a la ciutat i als qui encetaren l'ensenyança en anglés, francés, alemany o italià. També es parlarà de la primera professora que va fer cursos de sericicultura i els mestres que encetaren les colònies escolars. Amb tot, no podien obviar-se els mestres represaliats. "Després de la guerra es van depurar a molts professors i ja no van poder exercir", assenyala la castellonenca, qui també donarà veu a figures que avui donen nom a col·legis, com són Carlos Selma o Vicent Artero, i a personalitats com Jaume Pachés, cocreador de la Salve a la Mare de Déu del Lledó.
Però traslladar tota aquesta informació a una visita guiada no és gens fàcil. Més, tenint en compte que l'escenari on es desenvoluparà és el cementeri municipal. En aquest sentit, explica Ródenas que s'ha preparat una visita guiada teatralitzada a càrrec d'una vintena de persones. Juntament amb ella, tiraran de record Amparo Lleó, Arturo España, Carlos Lleó, Concha Pascual, David Sánchez, Jaume Roda, Joan Lluís Centelles, Jorge Vilar, José Luis Guillamón, Juana Algar, Juanjo Ocaña, Marian Alcaide, M. Creu Marín, M.a Dolores Falomir, M.a José Casanova, M.a José Martínez, Merche García, Mónica Camahort, Rachel Brenes, Rosa Miró, Rosalía Martín i Sebastián Nicolás.
"No podíem crear un itinerari cronològic perquè cada persona està enterrada en un lloc. Així que descartarem anar tomba per tomba. El que ocorrerà en aquest cas és que molts d'aquests mestres vindran a nosaltres, caracteritzats pels actors. Els encontrarem pel camí i ens contaran la seua història", explica Ródenas. Així mateix, en cert moment la visita es detindrà enfront d'un escenari on continuaran apareixent més mestres.
I per què ací i no contar la història en un altre espai, a priori més amable, de la ciutat? El repte d'aquest grup de professionals, que ja du a la seua esquena cinc itineraris diferents, és precisament generar un altre tipus de relació amb els cementeris. Uns llocs que no sols ens han de traslladar tristesa, sinó també record. "La història de Castelló la donen els que estan enterrats. Per això es poden fer itineraris de tantes temàtiques. Pots parlar de metges, arquitectes, de qualsevol activitat. Encara que no ho semble és el millor lloc per a saber la història que hi ha", sentència Ródenas, qui també assegura que "no falta el toc d'humor" i això "agrada a la gent". "No és una xerrada com una conferència. És una cosa divertida, d'humor, i amena, per a conéixer més qui som", conclou.