Sabíeu que la primera alcaldessa d'Espanya era de Quatretondeta? - Pascual Rosser

Sabíeu que la primera alcaldessa d'Espanya era de la província d'Alacant? Així és, de Quatretondeta. Així ho va explicar, entre altres periòdics, El País, en el seu article titulat "La primera alcaldesa, en la Corte de Alfonso XIII" (27.10.2004) en celebrar els huitanta anys del seu nomenament. Ara caldria sumar-li dèneu anys més a l'efemèride. Avançats ells, que em diria un amic. I ella, que es va posar en primera línia al servici dels seus ciutadans.

Abans de seguir, permeteu que indique on se situa la població, a més de com i quan va ser l'elecció de l'alcaldessa. 

Quatretondeta és un poblet del Comtat de Cocentaina, el Comtat, a la província d'Alacant. És una localitat muntanyenca de poc més de 100 habitants, que lluita per la seua supervivència. Des del poble s'accedix a multitud de senderes que recorren la Serrella. Amb els Frares sempre testimonis muts que tot ho veuen, no diuen res; com havien de fer-ho si són formacions rocoses polides pel vent i la pluja al llarg dels segles, dignes de vore des de lluny, o de prop des de la sendera que porta als seus peus. Després diré un poc més d'ells. Esta població és terra de bona gastronomia on destaquen els plats de cullera i l'arròs al forn; a Casa Cañares el fan molt bo, on no falta l'afecte i les bones mans de Silvia i Rolando.

D'allí era oriünda Matilde Pérez Mollà, que així es deia esta heroïna del servici públic, “primera alcaldessa d'Espanya”, segons manifesta el blog Mujeres Activistas 1920-1939 de la Universitat d'Alacant. Va exercir d'alcaldessa de Quatretondeta del 27 d'octubre de 1924 a l'1 de gener de 1930.

Bé vindrà donar unes dades sobre ella. De família adinerada, va casar jove amb el notari Rafael Blanes Serra, nascut en la pròxima població d'Alcoi. Es va traslladar amb el seu marit a Cartagena, on havia de prendre possessió de la seua notaria i exercir la seua professió. Van tindre una filla. En enviudas Matilde va decidir tornar a Quatretondeta amb els seus.

Quan va tornar al seu poble va comprovar que la majoria dels seus veïns continuaven dedicant-se a l'agricultura, sense inquietuds culturals. Els bastava anar a treballar al camp a partir dels primers raigs de sol, i poc més, que tot el món sap que és un treball molt dur. Ella sabia llegir i escriure, que allí no era allò comú, per la qual cosa es va proposar canviar-ho amb els seus propis mitjans fent classes als veïns. Amb alguns va aconseguir despertar interés en el teatre creant un grup local. També va fer classes de piano a qui volguera rebre-les. Es va fer popular en el poble. Alhora, inquieta que era, va ser columnista en el periòdic Las Provincias amb articles costumistes. A tot això cal afegir les seues activitats altruistes i solidàries amb la leproseria de la localitat de Fontilles, per als malalts de la qual confeccionava i regalava mantes de llana.

Donya Matilde, com l'anomenaven els seus veïns, llavors al voltant de 500 persones, foren espentadors o espentadores (així és el malnom dels de Quatretondeta), tenia una filla del mateix nom, raó per la qual els veïns també li deien la senyora vella.

A conseqüència d'això, el ja governador d'Alacant va patir l'amputació d'una cama. Es va complir ací amb escreix la dita que manifesta que tot esforç té un sacrifici. Va deixar de ser governador militar el juny de 1925 i governador civil el gener de 1928. Va morir el 22 de febrer de 1935 als 68 anys.

Torne amb Donya Matilde. Dona de caràcter, segura de si mateixa, creia en el que feia, convençuda que era capaç d'emprendre millores per al seu poble i feia tot el possible per a aconseguir-ho. Una líder del seu temps, encara que en aquella època no l'hagueren anomenada d'esta manera. Recorria a cavall els carrers de Quatretondeta per a supervisar les obres o servicis que allí s'estigueren realitzant. Sens dubte, va ser una dona avançada a la seua època.

Entre els assoliments de Donya Matilde estan la millora de les condicions de vida dels seus parroquians; la construcció de la carretera de Quatretondeta a Gorga, connectant la producció del poble amb l'eix econòmic de la comarca; així com la seua obstinació a aconseguir l'arribada de la llum elèctrica a les cases, que va arribar a vore materialitzada, sent un gran assoliment per al present immediat i futur de Quatretondeta.

Donya Matilde té al seu poble carrer que la recorda, així com una placa en la façana de l'Ajuntament

No m'oblide, he dit que tornaria a esmentar els Frares de Quatretondeta. És un fenomen de la naturalesa que val la pena ser destacat. També se'ls diuen Agulles de la Serrella. “Són impressionants formacions de roca calcària en forma de grans pinacles o agulles de fins a 50 metres d'altura, que trobem en la cara nord de la Serrella, a l'altura de la població de Quatretondeta”, en paraules de Fernando Prieto en el seu article titulat "Els frares de Quatretondeta, las impressionantes agujas de roca de la Serrella", on es poden descobrir molts tresors, com este, i rutes de senderisme de la província d'Alacant. Segur que vos agradarà. Que així siga.