Si Édith Piaf alçara el cap es rendiria a la reinterpretació de La Vie en Vlue d'este gran clàssic valencià, li canviaria el nom al seu hit i començaria a vore la vida de color blau
Els clàssics mai fallen i este és un d'eixos grans clàssics valencians (concretament del Cabanyal-Canyamelar), que, tot i no ser més que la interpretació d'una samfaina de tomaca, pimentó roig rostit, pinyó, all i tonyina de sorra, no només és que no falle, sinó que sempre triomfa. La titaina resulta tan nostra, tant de l'horta i alhora tant marinera, tant de la iaia... que la titaina no fa gust de samfaina, fa gust de casa.
Però en La Vie en Vlue, el nou establiment dels propietaris de Vlue Arribar en La Marina, han portat este sofregit a un altre nivell, afegint a la recepta tradicional ou de corral i cansalada viada ibèrica. I és que la cansalada viada, les coses com són, ho millora tot. Amb tot, el millor d'esta titaina és que no vol deixar de ser-ho, per la qual cosa la principal i absoluta protagonista continua sent la tomaca, per descomptat, de l'horta. Tomaca amb gust de tomaca, d'eixa que et deixa un regustet àcid en la boca.
Vaja, que si Édith Piaf alçara el cap es rendiria a la reinterpretació de La Vie en Vlue d'este gran clàssic valencià, li canviava el nom al seu hit i començaria a vore la vida de color blau.