La Maria, Sandra Monfort o Tesa són sols alguns dels noms que estan renovant la música tradicional valenciana mitjançant cants i efectes contemporanis. Però hi són molts més els artistes que senten la necessitat d'acostar a les noves generacions el nostre llegat sonor, vestint-lo de modernitat i fent-lo partícip dels avanços tecnològics
VALÈNCIA. Per què agafaria una cantant de rap sonoritats de la música tradicional valenciana? Per què també ho fan artistes apegades a la música electrònica? Les estructures clàssiques del cant valencià i els motius de la música tradicional duen temps inspirant a no poques artistes que s'han sentit atretes per aquestes melodies i estan transformant-les i apropant-les al present. Aquestes es connecten al passat, aprofundeixen en ell, però amb cants i colors contemporanis, advocant per la seua actualització.
Responent a la primera pregunta, la rapera d'Almussafes Tesa afirma que la música tradicional valenciana i el rap tenen moltes coses en comú, per exemple, que "no estan per a romanços", comparteixen una manera d'expressar-se "clara i propera, que arriba a molta gent". "Malgrat que puguen semblar estils molt allunyats, és una música per a la gent del carrer; no és elitista. I això implica al llenguatge i les temàtiques de les quals es parlen. A més, ambdues utilitzen molt la improvisació. Els cantors i cantores s'ajuntaven al carrer, tal com els rapers ho fan a les batalles de galls", observa la valenciana.
En 2022, Tesa publicava el seu tercer àlbum, anomenat Rap d'arrel on va apostar per fusionar el rap amb la música tradicional valenciana de manera explícita. A més d'introduir sonoritats típiques, es va atrevir a modernitzar el discurs del folklore, acompanyada, a més, de destacades veus com les de Jonathan i Christian Penalba, Miquel Gil, Noèlia Llorens 'Titana', Andreu Valor o Mireia Vives. "Sempre he sigut molt aficionada, com a consumidora, de la música tradicional i en especial del cant d'estil. És molt habitual que siga un cant improvisat i això em meravella."
No és a l'única que li passa. Un any després de la seua publicació, La Maria revolucionava el cant valencià amb L'Assumpció, un disc on l'artista barreja lletres íntimes, melodies tradicionals i arranjament electrònics. Un pas més per a normalitzar la vigència de la música tradicional valenciana i el relleu generacional mitjançant composicions pròpies. "El que més m'agrada de la música tradicional és la manera tan personal que es té per a cantar. Has de tenir molt d'estil; deixar la teua marca personal. És un gènere que, personalment, em permet fer el que siga. També m'agrada molt eixe punt d'eixir al carrer i improvisar", assenyala Maria Bertomeu.
També, la valenciana Sandra Monfort comparteix òrbita amb una generació de músics que estan actualitzant el llegat sonor valencià amb una perspectiva actual. Amb el seu debut, Niño Reptil Angel, ja travessava la tradició des del toc de l'electrònica i la poesia; un camí que va continuar amb La Mona. "La tradició ha passat a formar part de mi com si m'haguera fusionat amb ella. Forma part del meu llenguatge. Encara que no quede reflectida en una cançó concreta o en una versió, en compondre sé que està present", explica l'artista.
Inclòs Miquel Gil, referent de la música d'arrel i exlíder d'Al Tall, publicava a principis d'any un disc, Viatger, on ha experimentat amb la tecnologia digital, davant la voluntat de "no viure del passat ni claudicar al pes de la nostàlgia". "Interpretar el present i el futur des del teu patrimoni sempre aporta originalitat", afirmava el músic en una entrevista amb El País.
Per a La Maria la música tradicional valenciana és aquella música que "es fa d'acord amb les necessitats i les creences socials del moment en el qual es viu. Es fa sempre escoltant al poble, mirant al present". Si bé antigament es feia amb instruments a cappella, ara s'utilitza la tecnologia perquè "s'ha volgut experimentar". Des del seu punt de vista, la música tradicional a més "no entén d'edats", tal com ocorre amb l'electrònica, per això "és important experimentar, tenir curiositat de com sonaria actualment i fomentar-la en totes les èpoques".
"Cada vegada s'associa la música tradicional a un públic d'una edat més elevada, mentre que l'electrònica a edats més primerenques. Però gràcies a la seua fusió, s'acosta un públic interessant en veure ambdues coses, que d'altra manera tal volta no ho faria", explica l'artista que agrega: "A mesura que les tecnologies vagen avançant, eixa sonoritat s'ha de veure plasmada. I ara és un bon moment per a innovar, per tot el que s'està avançant tecnològicament".
Ara bé, les noves generacions de la música valenciana també consideren que ha de continuar havent-hi músics "més puristes" que mantinguen viva eixa tradició i eixe cant tal com es feia al camp. "Cada artista ha de fer el que sent realment. El més important és seguir apropant-la a la gent, perquè no muira mai. Pot estar en perill d'extinció, eclipsada per la música estrangera. A voltes, valorem més el de fora que allò que tenim a prop, i això pot provocar que es perda o s'evapore. Hem de posar la tradició en valor i guardar-la en els panys més ben perfumats", manifesta Sandra Monfort.
En el seu cas, la valenciana, qui també forma part del grup Marala, va dedicar el seu treball final de carrera a estudiar precisament la música tradicional valenciana i les seues influències en el Llevant. "En eixe moment ja començava a interessar-me el tema. M'agradava molt escoltar cants tradicionals de iaios i iaies, perquè explicaven la nostra història de manera distinta a la dels llibres. Parlaven de com treballaven i es relacionaven d'una manera que em connectava molt més. Però sentia que en el món contemporani tot açò s'estava perdent. El meu avi i la meua àvia podien entendre mirant les muntanyes si anava a ploure o si faria mal temps, també podien saber si era temporada de taronges o magranes. Qüestions que, de sobte, no estan tan presents entre nosaltres, però em semblen d'una importància vital".
Va ser així que l'artista va començar a apropar-se a la música tradicional, també coincidint en un moment de la seua vida que, després de viure a Barcelona i "enlairar-se" de la seua terra, va tornar a Pedreguer i es va sentir "abraçada i connectada" a casa. "Sentia curiositat per saber com funciona la transformació del so i els nous instruments analògics que estan apareixent. I això, m'ha portat a fusionar ambdues coses".
Per a Tesa el més important si vols agafar la tradició com a inspiració és conéixer aquesta bé. "S'ha de tenir respecte, encara que després faces el que vulgues en ella. No es pot caure en l'error de folkloritzar-la com si fora un circ o dur-la a un extrem que ja no la represente. Si això passa, pot ser perillós", assegura la rapera, qui també posa en valor la feina que fan Pep Gimeno 'Botifarra' o Noelia 'Titana', conservant eixe so més pur, així com Vicent Torrent, creador de la Fonoteca de Materials, la qual compta amb 32 discs i un extens arxiu amb milers de documents de música tradicional valenciana interpretats per la població autòctona.
"La música i la llengua són trets identitaris del nostre poble, que desapareguen seria com exterminar la nostra identitat i cultura. Per això ha sigut tan important la tasca de Vicent Torent, d'anar poble per poble registrant als vells com cantaven. O Botifarra, qui és un gran divulgador de la música valenciana. Ara, el que volem alguns cantants és fusionar-ho tot per a arribar a persones a les quals costa més acostar-se.
És fàcil que després d'aquest primer pas, vulguen descobrir més de la música tradicional", assenyala Tesa. 'Seguidilles Raperes', tema inclòs en el disc Rap d'arrel, està fet amb una base de ritme ternari, inspirant-se en aquests temes clàssics, i va suposar tot un repte. Però, la seua primera cançó d'evident inspiració es remunta a 'Rebesnéts del Tio Canya', un rap en dolçaina inclòs en el seu primer disc Al-Tesa. "Vaig donar classes de cant d'estil amb 'Apa' durant uns anys i això m'ha ajudat molt. De cara al futur, no sé què passarà. La fruita no cau lluny de l'arbre. Igual no serà un disc com aquest, on la música tradicional siga el motiu, però segur hi haurà influència".
Com "un camí bonic i de molt aprenentatge" defineix La Maria el treball derivat del seu primer disc. "El que més costa és llevar-se la por, atrevir-se a trencar, modificar o aportar una nova visió. Canviar paradigmes no és fàcil". I a partir d'ací, què? L'artista començarà en breu a gravar el seu nou disc, on diu hi haurà molta varietat i molt de minimalisme. "L'electrònica mai l'abandonaré, com tampoc la música tradicional. Pense que anirà tot lligat".
La música tradicional valenciana està, com queda demostrat, molt viva. Pot ser, més que mai, pel fet que habita en gèneres tan diferents, però també perquè l'escena ha crescut a tots els nivells. "Hi ha hagut un creixement exponencial, acompanyat d'una revolució tecnològica. A principis dels 2000 presentar un disc era molt car i saltar els filtres dels mitjans de comunicació era difícil, però a poc a poc Internet ha permés que es puga difondre la nostra música i saltar eixos filtres. Com avui és més fàcil gravar un disc, el creixement ha sigut brutal. Actualment, es presenten més de 200 referències als Premis Ovidi, quan abans no aplegaven a cinquanta. I són propostes de tots els estils", explica Pau Alabajos, un dels cantautors valencians més destacats.
Alabajos, que està recorrent comarques de tot el territori valencià amb un disc replet de versos de Vicent Andrés Estellés, confessa que la música feta en valencià li connecta "en algunes parts molt més íntimes, molt més essencials", perquè és la seua llengua materna, "en la que somnie i em desenvolupe". "El que jo expresse en valencià no puc fer-ho en altres llengües, perquè el codi és diferent", agrega el Músic.
És, en definitiva, un "bon moment per a la música valenciana, la tradicional, les danses". Sandra Monfort opina que "s'està revifant tot". Però també, cal ser conscients que tot forma part de "processos i modes". "Igual que ara està molt Viu, és probable que d'aquí a uns anys descendisca i torne a ascendir. O pot ser es transforme i no siga tan explícita. Però és important que la llengua no muira, i que la tradició i la nostra història estiga sempre present. Que es mantinga la flama viva i passe de generació en generació", adverteix la cantant.
En aquest sentit, remarca Alabajos que cuidar la música tradicional valenciana no hauria de ser una tasca sols dels músics, sinó també de les institucions. "Aquestes juguen un paper importantíssim. La música valenciana necessita especial protecció i, a més, s'ha de fomentar a través d'una programació cultural, perquè així es podrà difondre i connectar entre pobles que no estan tan acostumats a rebre aquestes propostes".
La Maria donarà un concert el 20 d'octubre en València, de la mà de Serialparc; Sandra Monfort actuarà en CaixaForum el dia 18; Tesa viatjarà fins al País Basc, per a apropar la música valenciana a Hondarribi el dia 19; i la gira de Pau Alabajos el porta aquest dissabte a Rafelbunyol i el diumenge a Canet d'En Berenguer.