Un gran comboi de música i pòlvora acomiada una inoblidable i multitudinària Magdalena 2023

CASTELLÓ. La plaça Major va esdevenir anit un gran escenari per donar un merescut comiat a unes festes inoblidables. De la mà de Xarxa Teatre, l’adéu definitiu a una edició molt especial després de la pandèmia i de la frustració causada per les pluges de l’any anterior. Tan esperada com celebrada, la multitudinària Magdalena 2023 és història, i amb ella l'alegria de nou dies d'emocions desbordades com tots els racons de la ciutat.

Hores abans de l’encesa de la traca final al balcó del palau municipal, la plaça havia acollit el concert final del XXXII Festival Internacional de Música de Festa, amb llàgrimes incloses quan la banda d’Ucraïna va regalar a l’alcaldessa la carcassa d’un projectil que, una vegada decorat pels xiquets, havia esdevingut en un preciós cilindre policromat i en símbol de pau i esperança en temps difícils. Un signe tan alegre com el cant del Magdalena Festa Plena per la mateixa banda, en un dolç valencià fet al·legoria d’universalitat, després de cantar també en castellà i en la seua llengua materna. Ja de vesprada, l’altra música de la festa, la de la pòlvora, era notícia pel Masclet d’Argent atorgat per la Colla A Mitges, que va ser recollit per Pepe Nebot Navarro en representació de Pirotècnia Peñarroja, per la mascletà del dissabte 18.

Ja de nit tancada, i amb l’eco de la traca de Reyes Martí recorrent els carrers, la plaça va vestir-se de festa amb uns globus gegants i efectes de llum mentre sonaven versions techno-house de Les penes són, Maria Rosa, Penyagolosa o La manta al coll, interpretades per la veu de Bárbara Breva, qui va tornar a donar mostres de la seua indiscutible versatilitat, animant i posant el caliu necessari perquè el cor de la ciutat -9.500 persones, segons l'estimació de la Policia Local- començara a bategar amb força. Era el primer pas del gran comboi dirigit per Leandre Escamilla.

Amb Selene Tarín i Alejandra Sáez ja al balcó, la traca va tornar al punt de partida i es va fer momentàniament la foscor. Llavors, mentre els focus apuntaven al punt central de la balconada municipal, una veu inesperada va sorgir del campanar de la vila per donar pas al tradicional crit “Magdalena!” de les reines, que va obtenir el “Vítol!” com a resposta del públic, acompanyada de les primeres volcanades pirotècniques des de la terrassa de la Concatedral de Santa María.

A continuació, la narració de la nit va recordar el 3 de març de 1945, quan la cavalcada del Pregó va passar del cap de Manuel Segarra Ribes a fer-se present a la plaça de Fadrell, moment en què van néixer les festes tal i com hui les coneixem. Amb imatges de diferents moments dels últims 9 dies, la Coral Innuendo va cantar a capel·la el Rotllo i Canya a l’escenari amb el fons de les Gaiates de la Ciutat, un cant amb remat pirotècnic.

Memòria i futur

La memòria de la festa, una de les protagonistes de la nit, va tornar a fer-se present amb l’aparició de parelles de castelloneros amb piques de flors. A l’escenari, les i els membres de l'Escola de Dansa Castelló van encisar els espectadors amb els balls de Marineries, Bolero de Castelló i Jota de Castelló, mentre les textures dels tratges vestien la façana de l’antiga església major de la ciutat.

La Romeria de les Canyes, set dies després, va convertir-se en una gran metàfora conduïda per uns gegants de Yera Teatro que sorgien de diferents cantons, amb unes grans cintes verdes penjades de pèrtigues, amb destinació comú a la vora de la font de la plaça Major, protagonista fa més de mig segle d'un bolero creat per Salvador Bellés.

A continuació, la veu de la nit va preguntar-se què seria d’un poble que no sapiguera fer de la pólvora i el tro el seu millor aliat. La resposta va venir de la mà de Desperta Ferro, amb una mascletà de percussió combinada amb el joc de la pirotècnia i la llum.

I precisament la llum, però la de la gaiata, va ser l’eix en torn al que van girar els últims minuts de l’acte de cloenda de la Magdalena 2023, amb un record inevitable per a l'artista Pepín Marco -qui ens va deixar el dia gran de les festes- en molts dels presents. Les pedres de la façana de la Concatedral van ser l’espill on es va reflectir un gran monument gaiater, escena que va ser seguida de la seqüència de l’apagat de la Gaiata de la Ciutat, mentre els 19 monuments es projectàven al Fadrí. Però després de la foscor sempre torna la llum, com torna la primavera després de l’hivern. I l’esclat de llum sense foc ni fum, com el va batejar Antonio Pascual Felip, va prendre cos amb els presidents i les presidentes de les 19 gaiates de Castelló. Les seues veus van completar les últimes estrofes dels versos immortals de Bernat Artola, entonades per Vicente Sorlí.

Amb el desig col·lectiu que la Gaiata “siga el nostre millor Pregó”, la pirotècnia va tornar la claredat del dia a la plaça Major mentre tot el públic sumava les seus veus a les de Els Llauradors amb Magdalena Festa Plena i la imatge final sobre la façana del campanar convidava a encetar el compte enrere per a la Magdalena de 2024.