'Rosa de Paper' de Cía. MarrochCASTELLÓ. Les representacions i els recitals entorn a la figura de Vicent Andrés Estellés han brollat per tot el territori valencià. Si bé el centenari de l'escriptor valencià, que naixia un 4 de setembre de 1924 a Burjassot, no ha comptat amb el suport oficial de la Generalitat, sí que s'ha vist recolzat per nombrosos municipis, institucions i professionals que han organitzat tot un seguit d'actes i esdeveniments per a celebrar i situar al prestigiós poeta en el lloc que es mereix. En aquest cas, des de Castellón Plaza ens fem ressò d'algunes posades en escena que s'han creat a propòsit per a recordar l'obra d'Estellés. Recitals de poesia que s'acompanyen de música, únicament de dansa o que descobreixen la faceta més personal del creador, i que durant aquestes setmanes estaran recorrent teatres i auditores de les tres províncies i inclús de la resta del país.
Aquest mateix divendres 20 de setembre es representa al Paranimf de l'UJI Rosa de Paper per la companyia Marroch i Tres d’Estellés, a càrrec dels valencians Daniel Tormo i Josep Valero, i amb música del castellonenc Panchi Vivó. A més, el pròxim 6 d'octubre arriba a la Vall d'Uixó Tres dones i Estellés amb Lola Moltó, Carme Juan i Lara Salvador.
La companyia Marroch s'ha sumat a l'homenatge d'Estellés amb el complicat repte de contar la seua poesia, en concret 'La Rosa de Paper', a través de la dansa contemporània. Un encàrrec de l'Ajuntament de Burjassot que ja ha pogut veure's al mateix municipi, així com a Llíria, Xàtiva i ara el Paranimf de Castelló. "Estellés va morir en 1993 i jo vaig nàixer en 1993. Els dos som de Burjassot", ressalta Salvador Rocher, qui reconeix que ha sigut verdaderament complicat transmetre sense paraules, sols a través del cos, el que un dia va voler expressar l'escriptor. Fins i tot confessa el creador que va haver de contactar amb un especialista de la seua obra per a poder aprofundir en el que volien dir aquelles línies.
"A l'escenari jo em pose en la pell d'Estellés, mentre que la meua companya María Palazón fa primer els poemes, després passa a la ser la seua dona i més tard la seua filla. Passa per diferents moments de la seua vida. Tot inspirant-nos en el poema 'La Rosa de Paper', que parla de l'amor, la mort, el poble i de política", explica Rocher.
Ara bé, el punt a favor de la dansa és que eixa absència de paraules fa que la peça que han treballat puga aplegar a més llocs. En efecte, 'Rosa de paper' viatjarà a Las Palmas de Gran Canaria i també a Osca, on no es parla valencià. "L'obra parteix d'un text importantíssim, però la versatilitat de la dansa fa que es puga entendre allò on vaja".
Especial també és la proposta de Tres d'Estellés, un recital que compta amb la música en directe del castellonenc Panchi Vivó i la interpretació de Josep Valero, i que guarda un important secret. Es narren els viatges que el poeta feia a Barcelona, uns viatges que han compartit per primera volta dos amics seus.
Conta el dramaturg Daniel Tormo, de la companyia CRIT Teatre, que en aquest cas va ser Toni Valesa, director de programació del Paranimf de Castelló, qui els va proposar fer alguna cosa per al Centenari d'Estellés. Ja havien treballat sobre el poeta a Escena Erasmus, iniciativa on també participen, però no amb aquesta magnitud, així que van dir que sí. El que no imaginava Tormo quan va començar a furgar en la història d'Estellés és que els seus sogres l'havien allotjat en Barcelona quan els mateixos vivien a la gran ciutat. "Ens hem centrat en eixa part personal d'ell i en la quotidianitat. Vam fer una entrevista als meus sogres on ens contaven els viatges d'Estellés i després ho vam vincular a l'espectacle per a parlar de la seua història com a poeta, però també la seua persona", assenyala el professional, que afig que han escollit les cançons d'Ovidi Montllor per a acompanyar la representació.
Amb tot, afirma el dramaturg que aquest projecte li ha animat a seguir explorant l'obra d'Estellés per a introduir-lo en textos futurs, tal com ha anat fent amb altres autors valencians com Ausiàs March. "La seua obra és una gran articuladora de la identitat valenciana, perquè ningú ha tramés el sentiment de poble com ell. Ningú més ha sigut capaç de transmetre en paraules el que som els valencians", sentencia Tormo.
"Contar la poesia d'Estellés a través de la mirada de tres dones és molt interessant i li dona altre toc", afirma contundent, per la seua part, Lola Moltó. L'actriu valenciana, coneguda pel seu paper com a Dora Pedreguer a L'Alqueria Blanca, s'acompanya en aquest repte Carme Juan i Lara Salvador. Totes juntes reciten els seus poemes més coneguts, mentre compten mitjançant pinzellades alguns dels moments més emblemàtics de la seua vida i obra. El 6 d'octubre compartiran aquest personal homenatge a l'Auditori de la Vall d'Uixó.
Afirma Moltó que els poemes d'Estellés l'han acompanyat al llarg de la seua vida, d'ahí que en senta tan unida a ells. "Ser de poble et dona altra manera d'entendre la vida i els costums. Estellés dibuixa i plasma allò quotidià d'una manera que pren gran rellevància i que no passa desapercebut. Pertànyer a un lloc et dona ja una identitat. Jo no seria igual si en lloc d'en Carlet, haguera nascut en l'Alcúdia o en altre poble. I m'agrada que ara visc a l'Eliana i continue sent de poble. Ho trobe com autèntic. Lara és de Vinalesa i Carme d'Onda. Som tres dones de poble i volem parlar d'això".
Sobre l'escenari, les intèrprets fan una lectura dramatitzada dels poemes d'Estellés i únicament s'acompanyen d'una cadira, una taula, una rosa de paper i un llençol que, això sí, es transforma en diferents elements: des d'un bebé, fins a mantons o la farina que utilitzen per a fer pa. "Els llençols es converteixen en tots els elements quotidians dels que parlem", explica Juan, qui apunta que també s'han musicat alguns poemes i fins i tot s'han atrevit a cantar una nana. Tot el que faça falta per a reivindicar la grandesa d'Estellés.
"Cal tenir una cosa clara. Estellés cap en totes les persones. Canta a la vida, el sexe, el plaer... està sempre vigent, la seua obra és clàssica i atemporal. Quan més la lliges més trobes l'arrel i la profunditat. I pot encaixar en cada una de les etapes de la nostra vida. L'obra d'Estellés no té per què dividir. La cultura és el punt on hauríem d'unir-nos tots. I es pot trobar un significat propi, sigues del color que sigues", exclama Moltó.
"Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble". Aquests són els versos de l'inici del poema que potser més es coneix d'Estellés. Per a Sergio Caballero és sense dubtes el que resumeix millor que cap altre la vida i obra de poeta, i és per això que ha decidit titular a la seua proposta -feta conjuntament amb Sussana Lliberós- Estellés, la nostra veu. Aquest recital es va poder veure fa uns dies en Vila-real i, també, s'ha volgut detindre en la senzillesa de les coses de les quals parla el valencià als seus versos, però a més retrata la part més dolorosa del poeta, passant per diferents moments de la seua vida.
"Hem escollit 22 poemes, passant pels més coneguts com aquest d'Assumiràs la veu d'un poble' fins a altres més desconegudes com les èglogues. Té, a més, una posada en escena molt sensorial, està molt tacada de sons. I a l'escenografia hi ha com arena de platja, recreant el Mediterrani, també un llençol que cau de la part superior del teatre. Hem tractat de fer una repassada molt breu, però molt sensorial", explica Caballero, qui encara es mostra emocionat per la rebuda que va tenir el recital a la seua ciutat, on diu tot el públic es va posar a aplaudir dret.
"Va ser impressionant. Queda demostrat que la poesia és necessària, perquè genera moltes emocions en la gent. No esperaven una resposta tan magnànima. La poesia es necessita en la vida, t'ajuda a trobar-te emocionalment. L'homenatge a Estellés va començar el dia 4, quan va nàixer, i tinc la sensació que ja se'ns acaba; deuria ser per a sempre. Ens ajuda a créixer com a persones i societat. No s'hauria d'apartar del camí de la gent", considera l'actor.
Tots coincideixen en descriure a Estellés com "la veu col·lectiva d'un poble". Un poeta que va convertir la seua poesia en un himne i un sentiment comú. Així ho han tractat de reflectir a les seues propostes... Però si d'entre tots hagueren d'escollir un poema, el que més els ha marcat, quin seria? Preguntem als diferents dramaturgs i intèrprets quin poema d'Estellés són.
-Salvador Rocher: "'Mi primera soledad'. La primera vegada que Estellés va sentir el que era la tristesa. Quan vaig llegir eixe poema, em va aplegar al cor. Em va colpejar".
-Daniel Tormo: "Evidentment 'Assumiràs la veu d'un poble', perquè és molt contundent i bonic, expressa el que som. Però he de dir que també els més carnals són interessants. Eixe lligam que fa entre el poble i la carn és extraordinari".
-Carme Juan: "'Els amants' és un poema fantàstic i també 'La Rosa de Paper' que, encara que no ho parega, és un poc polític. Parla de l'entitat que ens dona la llengua enfront de qualsevol cosa. L'encant d'Estellés era eixe, com parlava de la llengua per damunt de tot, i de com aquesta ens protegeix.
-Lola Moltó: "'Assumiràs la veu d'un poble' em va fibrar d'una manera que quan em toca dir-ho sobre l'escenari no sé si el podré acabar. Em connecta d'una manera molt profunda, com si estiguera naixent a casa. Em recorda el que m'agradaria que fórem com a país, com a comunitat, com a regne."
-Sergio Caballero: "Hi ha una ègloga de la qual m'he enamorat, que es diu 'Nemorós'. Com més la llig, més em dona la sensació que m'endinse en les seues paraules."
