el centre acull les jorandes de museus de la comunitat

Un convent convertit en museu: el MUCBE dinamitza la cultura des de Benicarló

23/09/2022 - 

CASTELLÓ. Pot dir Benicarló, amb tota la seguretat, que compta amb uns dels museus més dinàmics de la província de Castelló. Tot i ser, a més, aquest un museu relativament "nou". Va ser en 2005 quan es va rehabilitar l'antic convent dels franciscans. Un edifici alçat en 1578 que va quedar, posteriorment, abandonat fins que en 1995 es van iniciar les obres per a convertir-lo en espai cultural.

Al Mucbe romanen les restes arqueològiques de l'antic poblat ibèric Puig de la Nau. Conserva la seua estructura original, amb un claustre, onze sales i una façana d'estil barroc. Però a més, acull, anul·lament, al voltant de trenta mostres itinerants, prevenients d'artistes de dintre i fora de la localitat. Tanta és, en efecte, la seua activitat que fou la mateixa Conselleria de Cultura la que, anys arrere, va proposar declarar-lo oficialment com a museu. Un reconeixement que es va fer efectiu en 2017. Des d'aleshores el Museu de Benicarló no ha cessat la seua activitat.

naugurava aquest dijous una mostra de "paisatges impossibles i fantàstics", creats per l'artista alemanya Marina Sailer. També, la setmana passada acollia una sèrie de retrats realitzats amb plomí per l'artista Manuel Sorlí, que es podran veure fins a finals d'octubre. Així mateix, serà aquest dissabte quan aculla les VII Jornades de Formació de Museus de la Comunitat Valenciana. Una cita organitzada a escala autonòmica, on persones i entitats de tot el territori intercanviaran les seues experiències i preocupacions. La seua directora, Lorena Luján Edo, considera que aquest esdeveniment és, en certa manera, "un reconeixement a la trajectòria del centre".

 

En el punt de vista dels artistes

Tot i comptar amb una plantilla estable d'únicament quatre persones, el Mucbe inaugura exposicions amb molta més regularitat que centres de llarga trajectòria. A més, si bé és un museu de territori, arrelat al lloc on habita, dona visibilitat a multitud d'artistes i disciplines, que en molts casos sol·liciten expressament exposar a Benicarló. "Hi ha pocs espais on els artistes puguen ser els qui demanen dur les seues obres. El Mucbe està obert a tota la ciutadania, hi ha un procés de selecció, però és molt flexible", assenyala Luján Edo. És així com s'ha gestionat precisament l'exposició de l'artista alemanya Marina Sailer, qui va sol·licitar al centre poder exposar les seues obres durant el mes de setembre.

Igualment, el Mucbe ha creat llaços amb altres espais culturals i serà l'any que ve quan aculla obres de La Nau de València, el Museu Etnològic o el Consorci de Museus de la Comunitat, duguen així fins a la província peces de la capital valenciana.

Amb tot, tal com esmenta la seua directora, també s'està treballant en la part "invisible" del museu: les exposicions permanents i el fons. "La part visible del museu la tenim molt treballada, fem moltes mostres i activitats didàctiques per a estar en connexió amb els centres escolars. Però, després de la pandèmia ens vam adonar que també calia cuidar el museu des de dins".

En aquest sentit, el centre ha dedicat una exposició permanent a la història dels ibers, on es poden encontrar peces de fa milers d'anys prevenients de diversos jaciments de la zona. I de cara al futur, es treballa en una col·lecció sobre la història del convent i en una altra dedicada a les Falles de Benicarló.

 

"No podem comparar-nos amb museus molt grans, perquè no estem en la mateixa 'lliga'. Tot i això, tenim molt clar que la finalitat de tot museu és custodiar i estudiar les seues col·leccions, catalogar-les i conservar-les de manera excel·lent perquè perdure en generacions futures. Som els qui salvaguardem el patrimoni", manifesta la directora del Mucbe.

En els últims mesos s'està excavant el jaciment del Mas de Fabra, un nou assentament arqueològic descobert el 2015 arran de les obres de construcció de la variant de la N340. El jaciment, d'uns 1.500 metres quadrats, data del segle VII aC i es considera un cas singular per haver-se conservat en una zona plana.

Noticias relacionadas